Vilalba Sasserra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
He ampliat la informació del meu poble, que he vist que era molt escassa. |
||
Línia 16:
'''Vilalba Sasserra''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Vallès Oriental]]. Forma part de la subcomarca del [[Baix Montseny]].
<span lang="CA">El nom de Trentapasses o trenta passos, el trobem citat com a “strata trentapassa” per primera vegada en un document datat el 1199. El poble és denominat així per haver de travessar tantes vegades el Mogent per arribar a Llinars del Vallès, una altre possibilitat que s’estima és la de les trenta passes que es concedien a cada parròquia. </span>
==
<span lang="CA">El municipi de Vilalba és un petit enclau envoltat per els termes de Vallgorguina per l'est i el nord-est, Dosrius al sud-est, mentre que Llinars l'abraça per el sud-oest i nord-oest. </span>
<span lang="CA">El terme municipal es desenvolupa al llarg de 250 metres amb un desnivell de 20 metres i una inclinació del 12,5%. Sembla que segueix el traçat de l’antiga Via Augusta.</span>
<span lang="CA">La zona del que podríem dir de barri vell, que es constitueix en un sol carrer, queda encaixat entre l’autopista AP-7 i la carretera comarcal C-35. A part trobarem el sector del turó de les garses situat al nord est de la C-35. Tot creuant l’autopista en direcció sud hi trobem tota l’extensió de muntanya del terme de Vilalba dividida en tres finques privades. </span>{{Límits| S=[[Dosrius]] | N=[[Santa Maria de Palautordera]]| O=[[Llinars del Vallès]]| E=[[Vallgorguina]]}}
== Geografia ==
=== Demografia ===
{{DemogCat| 1497= | 1515= | 1553= | 1717=81| 1787=148| 1857=216| 1877=172| 1887=173| 1900=178| 1910=204| 1920=179| 1930=166| 1940=171| 1950=171| 1960=158| 1970=179| 1981=212| 1990=295| 1992=297| 1994=316| 1996=338| 1998=326| 2000=454| 2002=498| 2004=544| 2006=581 | 2008=585 | 2009=636 | 2010=689 | 2012=703}}
=== Orografia ===
<span lang="CA"> El sistema muntanyós en el que s'inscriu Vilalba Sasserra és una llunyana derivació d'una estribació de la serra del Cadi que s’allarga fins al Montseny. Una branca d'aquest sistema separa les conques del Besòs i la Tordera. La divisòria entre ambdues conques baixa del cim del Matagalls, passa per el Pla de la Calma fins a Santa Susanna (Vilanova de Vilamajor) i, prenent la direcció sud-est arriba a Vilalba Sasserra, on empalma amb la serra del Corredor. D'aquí en surten dues branques una que per Alfar, Òrrius i Montalegre arriba a Santa Coloma de Gramanet, i una altra que per Arenys, Montnegre i Palafolls mor al peu de la Tordera, formant la partió entre aquest riu i les rieres del Maresme.</span>
<span lang="CA"> La serralada Prelitoral presenta com a cims més importants el Turo de l'Home (1.712 m.), Les Agudes (1.707 m.) i el Matagalls (1.694 m). A la serralada Litoral sobressurten els cims del Montnegre (763 m.), el Corredor (634 m.), Céllecs (534 m.) i Sant Mateu (484 m.), els dos darrers fora del sector que ens proposem estudiar. </span>
<span lang="CA">La base dels terrenys que constitueixen el terme muntanyenc de Vilalba són roques porfíriques, i a les zones més altes, en el seu contacte amb el Corredor, hi predomina el granit sota vàries formes. Els sectors planers son formats per els terrenys miocènics, terciaris i quaternaris que constitueixen el fons de la depressió prelitoral.</span>
<span lang="CA">La composició d'aquests terrenys fa que el fons de la depressió sigui molt apte per el conreu agrícola, (cereals, patates, farratges), abundants, sobretot, als sud del coll de Trentapasses.</span>
<span lang="CA"> Al sector muntanyenc, les roques granítiques, que en descomposar-se dónen el conegut sauló, fan el terreny molt apropiat per als cereals i farratges en els llocs pans, i per a la vinya, conreada principalment en feixes. Són realment els conreus que sempre, han predominat a Vilalba Sasserra.</span>
=== Hidrografia ===
<span lang="CA">Des del punt de vista de la hidrografia, el sector que estudiem és un punt de dispersió de les aigües: el vessant septentrional desaigua a la Tordera, mentre que el vessant meridional pertany a la conca del Mogent-Besós. </span>
<span lang="CA">Precisament el coll de Trentapasses es el punt d'inflexió que determina aquesta partió. La riera de Trentapasses neix sota l'Església vella, passa per la Font del Duc o de Can Gol i corre cap al nucli de Trentapasses: allí, bruscament, canvia de sentit i gira cap a la dreta, en direcció nord per a seguir paral·lela a la serralada Litoral. Després de rebre per l'esquerra el torrent de Can Agell, el de Can Bosc i el dels Abauç, el primer al límit del terme de Vilalba Sasserra, i per la dreta el torrent de Can Bonamusa, el de Can Canal i la riera de Tapioles. s'uneix a la riera de Vallgorguina i juntes desaigüen a la Tordera prop de Sant Celoni.</span>
<span lang="CA">El torrent de Can Bonamusa neix a l'Era de Sant Isidre o prop del que havia estat Can Saurí, travessa d'est a oest la Urbanització Canadà Parc, rebent al llarg del seu curs petites torrenteres, i troba la riera de Trentapasses davant d'aquella casa, a l'entrada de dita Urbanització torrent de Can Canal ve del Turó Rodó i s'afegeix a la citada riera prop del Pont</span>.
<span lang="CA">La riera de Tapioles neix mes amunt de la vella església de Santa Eulàlia i després de recullir el torrent del Trull, fon les seves aigües amb les de la riera principal prop de Molí Nou. </span>
<span lang="CA">Els afluents de l'esquerra, que travessen terrenys més planers, són de curs més curt, excepte el dels Abauç i el seu tributari el torrent de Millars, que baixant d'una altitud de 348 m més amunt de Can Campillo a Sant Pere de Vilamajor, aflueix a la riera de Trentapasses prop de L'Hostal de la Font.</span>
<span lang="CA">La vessant que mira cap a migdia ve representada per el torrent de l'Illa. Aquest s’origina al Corredor, baixa cap al Trull en direcció nord-est i aquí gira cap a l'esquerra seguint la corba de la muntanya, per anar a trobar la masia de l’Illa de la que pren el nom, i tot seguit desaigua a la riera d'Arenes, prop de Can Font, amb la que forma el Mogent . </span>
<span lang="CA">Apart d'aquests cursos d'aigua, que poden ésser importants a l'hivern i en èpoques de fortes pluges i quasi eixuts a l'estiu, per el terme de Vilalba corren petites torrenteres que venen determinades per l'anfractuositat del terreny</span>.
== Clima ==
<span lang="CA">La constitució orogràfica del corredor Prelitoral on es troba Vilalba Sasserra dóna cunes característiques climàtiques pròpies. La serralada del Montnegre-Corredor, atura els aires de marina i fa que la temperatura sigui més freda del que li correspondria per la seva altura (200 m Trernapasses) a l’hivern, i que a l'estiu s'arrbi a temperatures més altes del que hom podria esperar.</span>
<span lang="CA">La pluviositat hi és força elevada, ja que la presència del Montseny obra com a condensador dels vents que arriben de la Mediterrània. </span>
== Vegetació ==
<span lang="CA">La vegetació que trobem a les vessants de les muntanyes del terme municipal de Vilalba Sassera és bàsicament la vegetació típica del clima mediterrani. Hi predominen els alzinars, el pi pinyer barrejat amb el mateix, i també podem trobar zones properes als torrents on hi trobem plantacions de ribera, a les zones humides podem trobar roure martinenc. </span>
<span lang="CA">El sota bosc, hi podem trobar bruc, ginebró, llentiscle, arboç, arç blanc, argelaga, arítjol, lligabosc, galzeran, romaní, eura, estepes, farigola, marfull, falgueres, roldó i esparreguera entre d’altres.</span>
<span lang="CA">Moltes de les zones que abans eren vinyes, actualment , excepte una zona que encara hi tenim vinya, trobem que el bosc ha guanyat terreny, avui dia ja hi podem trobar alzinars joves.</span>
<span lang="CA">Trobem alguns arbres centenaris dins del terme de Vilalba Sasserra, el més gran seria el pi avi, un pi pinyer, malauradament les ventades del passat mes de desembre de 2014 el van tombar.</span>
<span lang="CA"> En segon lloc en podem trobar un altre pi de força dimensió al costat de l’església vella i l’alzina del Trull. </span>
== Fauna ==
<span lang="CA">Podem trobar a les zones boscoses senglars, esquirols, guilles, conill de bosc, alguna serp, eriçó, reineta, gripaus, salamandres, sargantanes.</span>
<span lang="CA">Per el que fa a les aus podem trobar; pardals, tudons, merles, coloms, pitroigs, putputs, rossinyols, garses, orenetes de culblanc entre d’altres.</span>
== Monuments i masies ==
<span lang="CA">Dolmen de pedra arca situat just amb la limitació amb llinars del Vallès i datat de 2000 a.C.</span>
<span lang="CA">La font del Duc, a la propietat privada de Can Gol.</span>
<span lang="CA">L’ església vella que avui dia és el cementiri de la vila, datada del 1023 de creu llatina i també dins de la propietat de Can Gol.</span>
<span lang="CA">Llistat de masies actuals; de les quals només es dediquen dues a activitats del sector primari, Can Esteve amb una explotació ramadera i Can Gol amb producció agrícola de secà.</span>
<span lang="CA">Can Gol</span>
<span lang="CA">Can Agell</span>
<span lang="CA">Can Bosch</span>
<span lang="CA">Can Bonamusa</span>
<span lang="CA">Can Bertran</span>
<span lang="CA">Can Bosquet</span>
<span lang="CA">Can Esteve</span>
<span lang="CA">Can Font</span>
<span lang="CA">L’Illa</span>
<span lang="CA">Can Lleuger</span>
<span lang="CA">Can Pau Guinart</span>
<span lang="CA">Can Rafel</span>
<span lang="CA">Can Solà nou</span>
<span lang="CA">El Trull</span>
== Economia ==
Actualment l'economia del poble es basa en el sector terciari, de restauració i serveis bàsics i en menor part el sector primari amb l'agricultura.
== Transport ==
Linha 61 ⟶ 156:
| [http://www.sagales.com/pubdocs/3911_n-73-barcelona-granollers-sant-celoni-2014-01-10.pdf horari i parades]
|}
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
Almerich i Padró, Paulina -"De Vulpiliaris a Vilalba Sasserra"-Editat per l'ajuntament de Vilalba Sasserra i la Diputació de Barcelona, Barcelona 2002.
== Enllaços externs ==
| |||