Jordi Molina i Membrives: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Proves
Correcció Absoluta del text existent per part de fonts directes de la persona en qüestió
Línia 1:
'''Jordi Molina i Membrives''' ([[Blanes]], [[Selva]], [[12 de març]] de [[1962]]) és un intèrpret de [[tenora]] i [[compositor de sardanes]].
 
Començà la seva carrera amb estudis de [[Clarinet]] i tenora a la cobla del Col·legi de Santa Maria de Blanes sota el guiatge de Joaquim Alqueza. Va començar els estudis de solfeig amb Maria Rosa Vidal i tenora amb [[Ricard_Viladesau]]. Estudià després clarinet i harmonia al [[Conservatori_Municipal_de_Barcelona]] perfeccionant-lo més tard amb [[Maria Àngels Alabert i Feliu|Maria Àngels Alabert]].
 
Inicia els estudis musicals a l’edat de set anys a la banda i cobla del col·legi Sta. Maria de Blanes, sota el mestratge del pare Joaquim Alqueza. Posteriorment, continua la seva formació als conservatoris de Girona, Municipal de Barcelona i al Taller de Músics. Cursa estudis de tenora amb Ricard Viladesau.
Passà després a [[La_Principal_de_Barcelona]], als [[Montgrins]], ocupant la plaça vacant de [[Josep Gispert]]. Hi estigué fins al [[1996]] que entrà a la [[Maravella]] fins al [[1999]]. Posteriorment es dedicà a la composició i a promoure un repertori propi de la tenora fora de l'àmbit de la cobla.
 
Tenora solista de les cobles Sta. Maria de Blanes (1969- 1981), La Principal de Barcelona (1981-1983), Els Montgrins (1983-1996) i Maravella (1996-1999). Membre fundador de la Cobla de Cambra de Catalunya (1998) i de la Cobla Simfònica Catalana (2001).
Actualment actua com a tenora solista a la Companyia Elèctrica Dharma i a la Cobla Simfònica de Catalunya. Fa 7 anys enregistrà el seu primer disc amb obres seves i amb la cobla Montgrins. També ha enregistrat un CD amb música per a tenora, piano i percussió denominada ''Mosaic''. També va treure un compacte amb obres seves gravades per la [[cobla Marinada]], que ell mateix dirigeix, coincidint amb el vintè aniversari d'aquesta emprenedora formació.
 
L´any 1999 deixa les formacions de música tradicional per obrir nous camins en el repertori de la tenora, instrument que fins fa ben poc no havia estat utilitzat fora del seu marc habitual (la cobla) i amb la col·laboració del pianista Ramon Escalé enregistra <em>Mosaic</em>, un disc de música per a tenora i piano que inclou temes d’importants compositors actuals (Manel Camp, Ricard Miralles, Francesc Burrull, Albert Guinovart, Jorge Sarraute…).
 
Participa en els espectacles <em>Sonada</em> (2000) i <em>Llibre vermell de Montserrat</em> (2002), de la Companyia Elèctrica Dharma.
 
L´any 2000, fa una gira de concerts sota el títol <em>Tres tenores</em>, al costat de Jaume Vilà, Josep Gispert i la cobla La Principal de la Bisbal. Aquest mateix any col·labora amb tres grans personatges del panorama musical català: M. del Mar Bonet, Manel Camp i Lluís Vidal (estrena de l’obra <em>Per un camí comú</em>, per a tenora i trio de jazz).
 
L´any 2001 col·labora amb Cesc Gelabert en l´espectacle creat per a la gala de lliurament dels Premis Nacionals, i s’integra a la formació francesa Workshop de Hautbois Populaires, dirigida per Philippe Neveu.
 
El març de 2003 estrena a l’Auditori de Barcelona l’obra per a tenora i orquestra <em>Centenari</em>, de Francesc Cassú, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Salvador Brotons. Participa en els espectacles <em>El sabater d´Ordis</em>, amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, i <em>Caurus</em>, conjuntament amb els solistes Carlo Rizzo, José de Udaeta i Ramon Escalé Quintet.
 
El 2004 forma el grup Jordi Molina & Ramon Escalé Quintet, juntament amb Pep Cucurella (baix), Lluís Ribalta (bateria) i Antonio Sánchez (percussions), i el duet de tenora-orgue amb Josep M. Escalona.
 
Conjuntament amb Marc Egea (viola de roda), Franco Molinari (contrabaix) i Enric Canada (percussions), la primavera del 2005 crea el grup de fusió Kaulakau, i també el duet de tenora-acordió amb Perepau Ximenis.
 
El juliol de 2006 estrena a l’Auditori de Barcelona l’obra per a tenora i orquestra <em>Concert Catalanesc</em>, de Salvador Brotons, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya sota la direcció del mateix autor. Posteriorment interpreta aquesta obra als EUA i a Israel amb l’Orquestra Simfònica de Vancouver i l’Orquestra Simfònica de Ranaana respectivament.
 
L’any 2007 participa en una gira de concerts amb Roger Mas i a l’espectacle inaugural de la Fira del llibre de Francfurt <em>Un passeig per la cultura catalana </em>fent una colaboració amb l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra.
 
L’any 2009 col·labora amb Marina Rosell, participa en el Festival Euromed fent una gira de concerts per Hongría, Serbia i Polonia i estrena amb Carles Santos l’espectacle <em>Sis tenores i un senyor </em>a la Fira de manresa.
 
El mes de maig de 2010 juntament amb el grup de polifonía tradicional La Mata de Jonc estrena l’espectacle <em>Cants a tenora</em>.
 
Participa en el concert commeratiu dels 40 anys de La Locomotora Negra al Palau de la Música el mes de novembre del 2011, i l’any següent, juntament amb Gemma Coma, Nina, Albert Guinovart en el concert-presentació de la Giorquestra, dirigida per Marcel Sabaté. Dirigeix també, el mateix any, a la JOCIT (Jove Orquestra Catalana d’Instruments Tradicionals) amb l’estrena de la seva obra Mare-Nostrum i juntament amb Lali Ayguadé i Joan Català
estrena l’espectacle de dansa <em>Encontre</em> en el marc del Festival Salmon del Mercat de les Flors.
 
Estrena l’any 2013 a la Biennal de Flamenc d’Amsterdam <em>Temple</em> amb Sònia Sánchez i escriu i dirigeix l’espectacle <em>Països Catalans canten </em>amb Miquel Gil, Pascal Caumont, Miquela Lladó, Ramon Manent i la cobla La Flama de Farners.
 
Ha desenvolupat una intensa activitat concertística arreu del món: França, Itàlia, Sèrbia, Croàcia, Moldavia, Txèquia, Rússia, Romanía, Eslovènia, Estonia, Alemanya, País de Gal·les, Escòcia, Anglaterra, Holanda, Portugal, Polònia, Suïssa, Bèlgica, Israel, Jordània, Xina, Tunísia, Sud-àfrica, Mèxic, EUA, Brasil, Veneçuela, Guatemala, Xile…
 
Al llarg de la seva trajectòria artística ha rebut diversos premis, dels quals destaquen el Premi a la singularitat interpretativa de l’OBP (2000), la Medalla al Mèrit Musical de l’OBP (2004) i el Premi Nacional Agustí Borgunyó 2011. Amb els grups amb el quals ha col·laborat, ha enregistrat més de cent discs amb música de diversos gèneres i dotze de discografía propia.
 
En el terreny de la composició, ha escrit unes cinquanta sardanes, diverses obres per a cobla, per a formacions tradicionals, cor, teatre, audiovisuals, cantates, música de cambra i, assíduament, fa arranjaments per a formacions diverses i solistes.
 
Ha estat guardonat amb el Premi Ramon Serrat per a joves compositors (1992), el segon premi al Concurs Ceret-Banyoles de composició de sardanes (1999) i el Premi Federació de La Sardana de l’any (2005).
 
Com a mestre de tenora ha colaborat amb les escoles de cobla de Blanes, Calella, Reus, Agramunt, Tàrrega i Perpinyà. Ha estat Director del Curs per a instrumentistes de cobla de Ceret, Director Pedagògic de l’AMTP i en l’actualitat coordinador del projecte de recerca “Fer de músic” del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.
 
Ha dirigit les cobles Vila de Blanes i Marinada, el Cor Anselm Viola i actualment és director de la cobla La Flama de Farners. En qualitat de director convidat, treballa assíduament amb moltes de les cobles més prestigioses del país i amb formacions diverses.
 
Ha participat com a jurat en diversos premis de composició: Ceret-Banyoles, Joves compositors (Blanes), Mollet, Conrad Saló (La Bisbal), Pere Fontàs (Amer), Premi SGAE i també en el Premi Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes.
 
Juntament amb el tenores [[Enric Ortí]], [[Quim Duran]], [[Xavi Molina]], [[Jordi Paulí]] i [[Àlex Vila]] forma part del ''[[Jordi Molina Sextet de tenores]]'', formació estable que es dedica a la promoció de la tenora fora de la formació de cobla.
 
El seu germà [[Xavier Molina i Membrives]] també és compositor de sardanes.