Batalla del Nil (47 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
continuo |
+ Ref |
||
Línia 19:
La '''Batalla del Nil''' de l'any [[47 aC]] va ser un combat entre els exèrcits combinats de [[Juli Cèsar]] i [[Cleopatra VII]] per derrotar els seus rivals, la reina [[Arsinoe IV]] i el rei [[Ptolemeu XIII]] i així poder assegurar el tron d'Egipte.
== Antecedents ==
Després de la seva derrota en la [[batalla de Farsàlia]], Pompeu va fugir cap a la costa de la [[mar Egea]] on va noliejar un vaixell per navegar fins a [[Mitilene]] on era la seva dona Cornelia. Un cop reunits van partir amb rumb a Egipte amb una petita flota, amb la intenció de demanar ajuda a [[Ptolemeu XIII Filopàtor]]. Després d'uns dies esperant ancorat davant els bancs de sorra, el [[28 de setembre]] del [[48 aC]], una petita barca es va apropar fins als navilis romans convidant a pujar a bord Pompeu, on fou apunyalat repetides vegades i decapitat, i el seu cos abandonat a la platja va ser rescatat i incinerat per un veterà de les primeres campanyes de Pompeu junt amb un dels [[llibert]] del general.
El [[47 aC]], Cèsar es va dirigir a Egipte a la recerca de Pompeu amb tot just 4.000 soldats, on el primer ministre de [[Ptolemeu XIII Filopàtor]], l'[[eunuc]] [[Potí d'Egipte|Potí]] li va oferir el cap de Pompeu. Egipte es trobava en guerra civil, i els consellers del rei van creure erròniament que Cèsar estaria agraït i recolzaria a Ptolomeu contra la seva germana [[Cleòpatra VII|Cleopatra]]. En saber de la seva sort, Cèsar va esclatar en llàgrimes, tant per la mort d'un cònsol romà, el seu antic amic i gendre, com per haver perdut l'oportunitat d'oferir-li el seu perdó.
Els romans van quedar atrapats a Alexandria per uns vents desfavorables, i Cèsar va començar a posar ordre en els assumptes d'Egipte, fent i desfent el seu antull. Es va instal·lar junt amb les seves tropes al palau reial, un complex d'edificis fortificats que ocupava gairebé una quarta part de la ciutat d'[[Alexandria]]. Des d'aquest bastió va començar a exigir exorbitants quantitats de diners, i va anunciar que gentilment dirimiria la guerra civil entre Ptolomeu i la seva germana Cleopatra, que va seduir Cèsar amb inusitada rapidesa.
== La batalla ==
Els romans es van veure assetjats en el complex palatí i Cèsar es va veure obligat a reconèixer Ptolomeu com a monarca conjunt amb [[Cleòpatra VII|Cleopatra]] i a tornar l'illa de [[Xipre]] a Egipte. Tanmateix, la situació va empitjorar començant una verdadera batalla pel control d'Egipte. Durant els cinc mesos següents Cèsar va aconseguir resistir a palau, aconseguir el control del port, cremant la flota egípcia i, accidentalment, la [[Biblioteca d'Alexandria]], fracassant en l'intent de controlar el [[Far d'Alexandria|Gran Far]]. Va fer executar l'eunuc [[Potí d'Egipte|Potí]] i va deixar embarassada Cleopatra. El març del [[47 aC]] van arribar els reforços romans a Alexandria que van fer que [[Ptolemeu XIII Filopàtor]] fugís d'Alexandria presa del pànic. Amb la seva armadura d'or, es va ofegar al [[Nil]], deixant Cleopatra sense rival al tron.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bunson |nom=Margaret |títol=Encyclopedia of Ancient Egypt |url=https://books.google.es/books?id=-6EJ0G-4jyoC&pg=PA66&dq=Ptolemy+XIII+drowned&hl=ca&sa=X&ei=MHIiVfm1M8KwUbHgg7AJ&ved=0CFcQ6AEwBw#v=onepage&q=Ptolemy%20XIII%20drowned&f=false |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2009 |pàgines=66 |isbn=1438109970}}</ref>
== Conseqüències ==
Una vegada restaurades les línies de comunicació, els seus agents el van informar de les noves amenaces sorgides durant la seva estada a Alexandria. [[Farnaces II|Farnaces]], fill de [[Mitridates VI Eupator]] havia envaït la [[Regió del Pont]] mentre que a l'[[àfrica]] [[Quint Cecili Metel Pius Escipió|Metel Escipió]] i [[Marc Porci Cató Uticense|Cató]] estaven reclutant un poderós nou exèrcit i a [[Roma]] el govern de [[Marc Antoni]] estava creant recels.
Mentre nous enemics de Cèsar emergien i creixien, Cèsar va romandre amb la seva amant encara dos mesos més a Egipte. A finals de la primavera del [[47 aC]] la feliç parella es va embarcar en un creuer pel [[Nil]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kleiner |nom=Diana E. E. |títol=Cleopatra and Rome |url=http://books.google.cat/books?id=KQB8Q8yarkUC&pg=PA12&dq=caesar+cleopatra+nile+river&hl=ca&ei=4dKHTdTDOIWLswa7w8G0DA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDAQ6AEwAg#v=onepage&q=caesar%20cleopatra%20nile%20river&f=false |llengua=anglès |editorial=Harvard University Press |data=2005 |pàgines=p.12 |isbn=0674019059 }}</ref> Es deia que si els seus homes no s'haguessin queixat haurien navegat fins a la mateixíssima [[Etiòpia]]. Molts contemporanis estaven desorientats, el conquistador de les Galies, i l'home de la insaciable ambició que havia iniciat la guerra civil, malgastava tot l'avantatge obtingut en la [[batalla de Farsàlia]] amb la seva amant.
== Referències ==
{{referències}}
{{coord|30|54|N|31|7|E|source:enwiki|display=title}}
| |||