Bauhaus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link FA template (handled by wikidata)
m Correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 73:
 
== La vida quotidiana i les festes de la Bauhaus ==
La Bauhaus va ser també un gran experiment vital d'una petita comunitat de joves (1400 aproximadament) que, després de la ruptura del vell ordre i la traumàtica experiència de la recent acabada [[Primera Guerra Mundial]], es va llençarllançar plena d'entusiasme a la construcció d'una [[utopia]] social de noves formes de convivència.
 
Es van portar a terme llegendàries festes a la Bauhaus, generalment temàtiques (festa blanca, festa del metall, festa dels estels) i quasi sempre de disfresses, que en la seva organització i disseny de les quals es treballava durant setmanes.
 
Les festes tenien una doble intenció: perd'una un llocbanda, fomentar el contacte entre l'escola i la població per apaivagar els recels que generava la institució a la població i, per d'altra banda, propiciar el treball en equip i de cooperació i servir de catarsi davant les tensions i conflictes que s'originaven a la Bauhaus com a resultat de l'estreta vinculació entre treball i vida privada. A més d'aquestes festes "oficials", qualsevol esdeveniment era igualment susceptible de desembocar en una celebració: l'acabament d'un tapís, l'adquisició de la nacionalitat del matrimoni Kandinski, el naixement d'un fill...
 
== La nova Bauhaus ==
Després de 1933 gran part dels integrants de la Bauhaus van marxar cap als [[Estats Units]] on van desenvolupar una espècie de continuació de la Bauhaus fins a la [[Guerra Freda]]. El 1951 l'arquitecte i escultor suís [[Max Bill]], seguint les línies de la Bauhaus original, fundà a [[Ulm]] ([[República Federal Alemanya]]) la ''Hochsule für Gestaltung'' (Alta escola per a lade formaciódisseny), que recuperà aviat la denominació de Bauhaus o, per la diferència inicial, ''Neues Bauhaus'' (Nova Bauhaus), de la qual en va ser-ne el director, entre 1954 i 1966, el pintor i dissenyador argentí [[Tomas Maldonado]], qui va emfatitzar encara més amb el caràcter científic i racionalista aplicat a les arts.
 
== Bibliografia ==