Assíria: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Portal Guardian from Nimroud. British Museum.jpg|thumb|Escultura Assíriaassíria.]]

'''Assíria''' ([[sirià]]: {{gran|ܐܬܘܖ̈}}) fou un Imperi hegemònic de la zona de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] que derivava el seu nom de la primera capital, [[Assur]]. Per a la província romana d'Assíria, vegeu: [[Assíria (província romana)]].

Establiments neolítics s'han localitzat a [[Tell Hassuna]] i a Arpačiyah i a altres llocs, que foren el centre de l'anomenada [[cultura d'Hassuna|''cultura d'Hassuna'']]. També s'han trobat jaciments d'[[Uruk IV]] i [[Djamdat Nasr]] amb les estacions de [[Tete Gawra]], Nínive ([[Koyuncik]]) i [[Gabal Sinjar]]

AlEn el [[Gènesi|''Gènesi'']]'','' s'esmenta a Ashur com a fill de [[Sem (bíblic)|Sem]] i fundador de la ciutat d'Assur (Aššur). Ashur fou deïficat més tard i considerat la deïtat tutelar de la ciutat.

Pobles semítics van emigrar a la zona en el IV mil·lenni procedents de l'Aràbia oriental, i es van assentar al nord de Mesopotàmia, però de com va ser aquesta emigració i les seves conseqüències a la zona del Zab no se'n sap res. Tot i que les excavacions de [[Nínive]] han aportat informació sobre els seus períodes culturals, no n'hi ha informació de caràcter etnopolític. Fins a la segona meitat del tercer mil·lenni, no hi ha notícies històriques de la zona, i a la llista de reis s'esmenten una sèrie de nomnoms de "reis que vivien en tendes", en total 17, entre versel 2.300 aC i 2.100 aC, i després 10 reis dels quequals se sap el nom del seu pare, del 2100 a després del 2000 aC. La regió fou dominada per [[Sargon I]] d'Accad ([[Accad]]); vers el 2325 aC, la va fer part del seu imperi (''sar kibrat erbettim'' "rei de les quatre regions del món") i dels seus successorsuccessors fins vers el 2200 aC. Després va ser veïna i potser tributaria dels [[Guti (poble)|guti]], època en la qual fou destruïda, però es va recuperar, fins que vers el 2115 aC fou dominada per [[Ukhtengal]] d'[[Uruk]], que hi va passar en la seva expedició que el va portar fins a [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]]. L'imperi d'Ukhtengal fou efímer i fou suplantat pel de d'[[Urnamu]] d'[[Ur]] vers el 2100 aC, quei es va descompondre al final del segle,; i vers el 2020 aC, Assur era una ciutat independent que va incrementar lentament el seu poder sobre els petits principats i ciutats veïnes. Els primers prínceps de la ciutat d'Assur portaren el títol d'''Ishahkuy,'' que seria una mena de príncep-sacerdot subjecte a un príncep superior. La fundació de la monarquia assíria es considera que fou obra de Sulilu o Sulili, successor de Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi, vers 1900 aC), i mític antecessor de Salmanassar I. Els assiris van establir colònies comercials ([[karum|''karum'']], és a dir, port), que van arribar fins a Capadòcia,; entre ellesaquestes, la més coneguda la de Kanesh o [[Kanish]] (modern [[Kültepe]]) vers el 1920 aC. A finals del segle XIX aC, Naram-Sin d'Assur (que dominava altres ciutats) va governar també a [[Eshunna]], i després per un temps les dues ciutats van continuar aliades.

=== Reis dels quequals no es conserva l'ancestre===

Shamshi-Adad I (vers 1810-1790 aC) era un cap [[amorrites|amorrita]] que es va apoderar del poder a d'Assur poc abans del 1810 aC i vanva prendre el títol reial que abans no tenien els governants de la ciutat (''Shar kissati'' = rei de la totalitat), i després va conquerir [[Ekallatum]], on va col·locar al tron al seu fill Ishme-Dagan i va permetre la continuïtat del comerç assirià. No va tardar ena dominar Mari, on va posar al tron alel seu altraaltre fill Yasmah-Adad (Yashmakhadad) i, en poc temps, es va assegurar el domini de tot el nord de Mesopotàmia. Va fundar una nova capital a la vall del [[Khabur]], anomenada [[Shubat-Enlil|''Shubat-Enlil'']], propera a [[Urkesh]], la capital del principal regne hurrita. Ishme-Dagan el va succeir però, en canvi, Yasmah-Adad fou enderrocat i Mari es va independitzar i es va aliar a [[Hammurabi]] de [[Babilònia]]. A l'expansió de Babilònia, els assirians van respondre afavorint alsels enemics del poder babilònic. Després d'un temps de lluita, Hammurabi ess'hi va imposar i va conquerir Assíria, on apareixen una sèrie de "fills de ningú" sense dret al tron, considerats usurpadors, probablement governadors o reietons nomenats per Babilònia. Els ''karum'' van aturar la seva activitat.

El 1594 aC, el poder emergent [[Imperi Hitita|hitita]], que ja dominava les colònies assirianesassíries, va arribar a Babilònia, i va donar un cop de mort a la dinastia d'Hammurabi; els hitites esse'n van retirar, però la ciutat va caure en mas de la dinastia del [[País de la Mar]] i, poc després, dels [[cassites]] que ja s'havien apoderat de Terqa i Mari (Regne de [[Khana]]). Els hurrites es van unificar vers la meitat del segle i van constituir el regne de [[Mitanni]], que va dominar el nord de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. Assur, independent cai un segle però com a poder local, va caure aen l'òrbita de Mitanni abans del 1500 aC, però amb una sobirania hurrita llunyana i poc respectada, fins que [[Sausatatar]], rei de Mitanni (assiri [[Hanigalbat]]), vers el 1440 aC, va saquejar Assur i va capturar les portes de plata i or del palau reial, que es va emportar a [[Washukanni]]; Assur va haver de pagar regularment un tribut als reis hurrites, i això va durar fins a la caiguda de Mitanni vers el 1350 aC, en què no sols es va independitzar sinó que es va apoderar de la regió de [[Nuzi]].

=== Reis del Períodeperíode assiri antic ===

PocsPoc després del 1350 aC, el regne de [[Mitanni]], era tributari dels hitites i d'Assíria, i quantquan [[Shattuara I]] (vers 1320-1295 aC) no va pagar el tribut, el rei Adadnirari I se'l va emportar presoner a Assíria (vers 1295 aC). El successor de Shattuara, el seu fill [[Wasashatta]], es va revoltar al cap de pocs anys i la capital fou ocupada i la família del rei portada a Assíria; un fill o nebot, [[Shattuara II]], fou posat al tron vers el 1280 aC, però també es va revoltar quan ja era rei Salmanassar I (successor d'Adadnirari). desprésDesprés del 1275 aC i vers el 1270 aC, Mitanni fou annexionat i convertit en la província assiriana d'Hanigalbat. D'altra banda, Ashuruballit I (vers 1355-1317 aC) va emparentar amb el rei cassita de Babilònia, que es va casar amb la seva filla; el rei cassita Karakhardash fou assassinat i Nazibugash (Suzigash) proclamat alen el seu lloc, però Ashuruballit I va agafar un exèrcit assirià i es va presentar a Babilònia vers el 1345 aC per venjar alel seu gendre i va instal·lar al tron a Kurigalzu II, germà de Karakhardash, i per un temps Assíria va exercir influencia al sud, que es va acabar amb els següents reis cassites. Abans del 1300 aC, els assirians ja estaven combatent a grups nòmades: els [[turukku|''turukku'']] i els [[kadmukhi|''kadmukhi'']] a l'est i els [[akhlamu|''akhlamu'']], [[suteus|''suteus'']] i [[isauru|''isauru'']] a l'oest. Amb Salmanassar I, la capital esse'n va establir a [[Kalah]] i el país va continuar l'expansió al nord-oest, en territori disputat pels hitites, arribanti arribà fins a Karkemish. Tukultininurta I (successor de Salmanassar), va deposar a Kadashman-Buriash de Babilònia (vers 1234-1227 aC) i va exercir sobirania a tota la Mesopotàmia portant el vell títol de "rei de [[Sumer]] i Accàdia", però Babilònia ess'hi va revoltar i els assirians foren derrotats i encara va haver de pagar tribut als reis Melishikhu (Melishipak) i Mardukaplaiddina (que van regnar vers 1188-1173 aC i vers 1173-1160 aC).

Amb l'enfonsament de l'[[Imperi Hitita|Imperi hitita]] davant els [[mushki|''mushki'']] (frigis) vers el 1185/1178 aC, Babilònia i Assíria es van disputar la regió. Al darrer quart del segle, Ashurreshishi I va derrotar els babilonis ([[Nabucodonosor I]]) a la zona del nord de Síria. El seu fill Teglatfalassar I, va creuar l'Eufrates vers el 1115 aC, va ocupar [[Karkemish]], va derrotar a frigis i neohitites, i va avançar cap al Mediterrani dominanti dominà [[Fenícia]]. També va voler dominar Sumer (Babilònia) i va assolir el títol de "rei de Sumer i Accàdia", però el país era en mans de la dinastia del País de la Mar i després de dinasties afavorides per [[Regne d'Elam|Elam]] o directament elamita.

Durant tot aquest període, el rei té el control total del país. A més a més de rei era gran sacerdot d'[[Ashur]], el déu oficial de l'estat, càrrec que cada vegada fou més important. La població era reduïda i tots els ciutadans mascles havien de servir a l'exèrcit per un temps determinat (anomenat el servei ''ilku''). Durant aquest període, es va compilar les lleis assirianes.

[[Fitxer:Map of Assyria.png|thumb|350px|Extensió de l'Imperi Assiriàassirià.]]

Després de Teglatfalassar I, va venir un període de decadència de dos segles. Les guerres amb Urartu foren freqüents (vegeu les biografies dels reis d'Urartu), així com amb els nòmades arameus. La recuperació en va arribar a partir de vers eldel 912 aC, quan Adadnirari II va pujar al tron, quei va restaurar el domini assirià sobre regions que abans havien dominat, però que de fet s'havien perdut; el limitalímit occidental es va estabilitzar al riu Khabur i al sud amb Babilònia no hi va haver grans canvis, si bé va avançar una mica al sud. La submissió de la regió d'Harran es va produir amb Tukultininurta II. Amb Assurnasirpal, l'expansió fou important vers el nord, cap a [[Nairi]] i la zona del [[llac Úrmia]], i cap a l'oest en els principats arameus entre el Khabur i l'[[Eufrates]], avançanti avançà després fins aper la Mediterrània, arribantfins a Fenícia. El rei va traslladar la capital a [[Kalhu]] ([[Nimrud]]). El seu fill Salmanassar III (vers 859-824 aC) va fer una expedició anyal, va ocupar Babilònia temporalment i la va reduir a condició d'estat vassall, va lluitar contra [[Urartu]] i contra els estats de Síria i Palestina. Karkemish va passar a les seves mans el 849 aC, i el 841 aC va atacar [[Damasc]], que va conquerir; després va sotmetre a tribut a [[Israel]], [[Tir]] i [[Sidó (Líban)|Sidó]]. AlsEls darrers anys, el seu fill gran es va derrotarser derrotat i Assur, [[Arbela]] i altres ciutats li van donar suport; encara que un altre fill, Shamshi-Adad V, va poder sufocar la revolta i succeir alel pare al tron, Assíria va sortir debilitada de la guerra civil (824 aC). En els anys següents, l'augment dedel poder d'Urartu i la debilitat d'alguns reis (inclosa la famosa reina regent [[Semíramis]]) van aturar l'expansionisme assirià. Adadnirari III (vers 811–782 aC, però amb Semíramis de regent fins al 805 aC), va conquerir Damasc el 804 aC, i imposantimposà de nou tribut al regne i a altres de la zona, incloent-hi [[Samària]] i [[Edom]], i va avançar contra els [[medes]] arribanti arribà potser fins a la rodalia de la [[mar Càspia]].

El 747 aC, va pujar al tron de Babilònia [[Nabonasar]] (Nabu-Nasir 747-734 aC), que ja va actuar independentindependentment, afectadaquan Assíria estava afectada per una epidèmia de pesta i a la vora de la guerra civil, i amenaçada per Urartu pel nord. El 746 aC, la capital [[Kalhu]] es va unir a la revolta i, l'any següent, el general Pulu va assolir el tron i, va agafar el nom de Teglatfalassar III, reorganitzanti reorganitzà el país, el govern i l'administració, de manera que va ser més eficient. Va conquerir Babilònia i la va sotmetre altra vegada a tribut; després va derrotar a Urartu i alsels medes i va anar a [[Regió de Síria|Síria]], que s'havia independitzat, i va sotmetre Fenícia ([[Arpad]] el 740 aC després de tres anys de setge), [[Hamah]] i altres principats; [[Azaries]] ([[Uzies]]), el rei jueu aliat a Hamah, va haver de pagar-li tribut. El 729 aC, va ocupar el país dels [[Filisteusfilisteus]] i va envair [[Israel]] en auxili del rei Ahaz de [[Regne de Judà|Judà]], que l'havia cridat; Rasin de Damasc fou derrotat i mort, i Damasc fou finalment conquerida el 732 aC i els seus habitants deportats. El 729 aC, va agafar per ell mateix-se el títol reial de Babilònia deposanti adeposà Nabumukinzeri (Ukinzer), ala quequi va fer presoner. Va morir el 727 aC i el va succeir Salmanassar V, que va establir províncies per a l'imperi, eliminanteliminà alsels vassalls dubtosos i substituint-losels substituí per governadors temporals. Com que Israel no pagava el tribut, va envair el país i va assetjar la capital, [[Samària]], tres anys. Va morir sobtadament el 722 aC i va ocupar la corona Sargon II

el ''tartan'' (comandant en cap de l'exèrcit), que va ocupar Samària i, va posar fi al regne d'Israel i es va emportar milers de jueus cap Assíria; també va atacar Jerusalem al regne de Judà; va fer la guerra a Elam, aliat de [[Mardukaplaiddina]], que s'havia independitzat ade Babilònia, peròi per una anys Babilònia va romandre independent; el 717 aC, va conquerir Karkemish i, va penetrar a l'altiplà iranià, i va fer la guerra a Urartu; el 710 aC, va poder ocupar Babilònia i Madukaplaiddina va fugir a Elam. Sargon va construir una nova capital anomenada [[Dur Sharrukin|''Dur Sharrukin'']] (Ciutatciutat de Sargon) prop de [[Nínive]], amb els tributs pagats per nombrosos pobles i estats.

Sargon fou assassinat durant la lluita contra els [[cimmeris]] i el va succeir el seu fill Sennàquerib, que va traslladar la capital a Nínive, on va establir un sistema d'irrigació de canals amb el treball dels deportats. Judà es va revoltar vers el 701 aC (aliat amb [[Egipte]]) i Sennàquerib va anar a Jerusalem, però no va poder entrar a la ciutat i es va conformar amb un petit tribut. MentreMentrestrant, el 703 aC, Babilònia s'havia revoltat i; poc després, Madukaplaiddina va tornar a la ciutat i se'n va tornar a serfer rei, però fou atacat per Sennàquerib, va morir i el tron de Babilònia fou entregatlliurat per l'assirià a Belibni, que aviat es va revoltar també i fou derrotat per Sennàquerib el 700 aC i, llavors, va donar el tron al seu propi fill Assurnadinsumi (Ashur-Nadinshum). El 694 aC, va fer una campanya contra Elam, que va assolar i; els elamites van atacar Babilònia i van capturar a Assurnadinsumi, al que esse'l van emportar a Elam i col·locantlocaren en el tron a Nergalusezib, però els assirians van tornar-hi l'any següent i Nergalusezib fou fet presoner; el tron va passar a un príncep nadiu anomenat ''Musezib-Marduk'', ajudat pels elamites; però, al cap de quatre anys (689 aC), els assirians van tornar i, el van ocupar, ivan destruir la ciutat deportanti alsen seusdeportaren els habitants. El 681 aC, va morir segurament assassinat per un fill (segons la [[Bíblia|''Bíblia'']]'','' pels seus fills [[Adramalec]] i [[Sharazar]], que van fugir a Urartu); la seva mort fou interpretada com un càstig dels déus per la destrucció de la ciutat. El seu fill Assarhaddon (Esarhadon), que havia estat virrei de Babilònia uns 7 anys, va canviar la política i va reconstruir la ciutat esperant el perdó dels déus; va derrotar a Ur una revolta que no va obtenir el suport elamita, i va derrotar també a [[cimmeris]] i [[medes]]; cap a l'oest, va envair Fenícia, on alguna de les ciutats s'havia aliat a Egipte (Sidó fou saquejada el 677 aC) i va capturar alel rei rebel de Judà, Manasès, ala quequi va fer presoner; el 673 aC, va atacar Egipte sense èxit, però el 671 ho va aconseguir i va conquerir el país; el faraó [[Taharqa]] (690-664 aC) va fugir cap al sud i els assirians es van fer amos del país. Quan va fer una nova campanya contra Egipte va morir, el 669 aC.

El seu successor, [[Assurbanipal]], va continuar la campanya a Egipte; va lluitar també contra els medes i els cimmeris; el 663 aC, va instal·lar a [[Psamètic I]] com a faraó vassall: [[Giges]] de [[Regne de Lídia|Lídia]] va demanar ajut a Assíria contra els cimmeris i, com que no li fou donada, va enviar ajut al faraó egipci per poder independitzar-se d'Assíria i, finalment, es va fer independent el 652 aC, mentre Sennàquerib era ocupat aocupava Babilònia, on havia constituït un virregnat que va donar al seu germà Shamashshumaukin,; però aquest es va acabar revoltant. EsSe suposa que Sennàquerib va conquerir Babilònia (647 aC, i poc després també va devastar Elam dues vegades) i en va assolir el govern sota el nom de ''Kandalanu,;'' però se sap que aquest encara vivia el 627 aC, mentre que el darrer document de Sennàquerib és del 731 aC. Els governadors assirians enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general [[Nabopolasar]], d'origen caldeu, que havia servit a l'exèrcit assirià, el qual es va proclamar rei ([[23 de novembre]] del [[626 aC]]). Tantes guerres i l'extensió excessiva de l'imperi van deixar a la població assíria esgotada: les províncies no podrienpodien pagar el que calia i no hi havia prou gent per a l'exèrcit; els [[medes]] i [[escites]], d'altra banda, eren cada vegada més audaços. Després de la mort d'Assurbanipal, els següents reis següents no van poder mantenir l'estat davant de les revoltes i les invasions; primer els cimmeris van atacar el país i després els [[medes]] i [[babilonis]]. El 615 aC, [[Nabopolasar]] va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur, la capital religiosa del país, però fou rebutjat; llavors, van intervenir-hi els medes, assentats a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar el l'hivern del 614-613 aC. Quan Nabopolasar va arribar-hi, la ciutat ja havia estat conquerida, però es va signar un tractat d'aliança amb el rei [[Ciaxares de Mèdia]], reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, [[Nabucodonosor II]], es va casar amb la princesa medemeda Amitis. Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC), que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat un efímer governador de Babilònia, es va suïcidar. El darrer rei assirià, un general de nom ''Ashuruballit'', es va establir a [[Harran]] i va aguantar amb ajut egipci fins que la regió fou conquerida tres anys després.

Els assirians eren un poble semititzat i parlaven un dialecte de l'acadiaccadi, llengua de la branca semita. les primeres inscripcions estan fetes en antic assirià. AEn la literatura, es va emprar sovint el [[sumeri]]. AlEn el període neoassirià, el llenguatge estava influenciat per l'[[arameu]].

L'art assiri rep una gran influència de l'art accadi. En el tractament dels temes representats en esteles i relleus, se'n diferencia per la pèrdua de protagonisme de la divinitat en favor del monarca.

Gran part de l'art assiri és dedicat a la propaganda política o, fins i tot, a produir temor a l'espectador, efecte que s'aconsegueix, per exemple, amb escenes de guerra que mostren aspectes cruels o amb relleus colossals de "[[Lamassu|''lamassus'']]"'','' que són toros alats amb cap humà.

Els assiris van excel·lir en els relleus, com el cèlebre de la lleona ferida de Nínive o els que mostren al rei Assurnasirpal II al palau de Kalakh en escenes de caça o de guerra. Totes aquestes obres són d'una gran inventiva,; utilitzen perspectives millor que els egipcis i són d'un naturalisme expressionista de gran vigor.

Els assiris utilitzaren molta mà d'obra d'artesans especialistes del seu imperi, principalment hitites i fenicis. L'escultura i la pintura no es vavan desenvolupar gaire.