Set meravelles del món antic: diferència entre les revisions

[[Fitxer:SevenWondersOfTheWorld.jpg|thumb|250px|right|D'esquerra a dreta i de dalt a baix: [[Piràmidepiràmide de Kheops]], els [[Jardinsjardins penjants de Babilònia]], el [[temple d'Àrtemis a Efes]], l'[[estàtua de Zeus a Olímpia]], el [[Mausoleumausoleu d'Halicarnàs]], el [[Colós de Rodes]] i el [[far d'Alexandria]] segons, [[Marten Jacobszoon Heemskerk van Veen|Marten Heemskerk]], artista holandès del [[segle XVI]].]]

'''Les set meravelles del món''' (o les '''Setset Meravellesmeravelles del Mónmón Anticantic''') és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'[[antiguitat clàssica]].<ref name=Anon>Aviat. (1993) ''L'Oxford Enciclopèdia Il·lustrada'' Universitat de Oxford:Oxford de Primera Edició</ref> La llista clàssica es basa en un breu poema d'[[Antípater de Sidó]] ([[125 aC]]) o [[Antípater de Tessalònica]] (entre el [[20 aC]] i el [[20]] dC) en què el poeta alaba les Set Meravelles del Món, set treballs situats al voltant de la [[mediterràniaMediterrània]]. La llista inicial mencionava les [[muralles de Babilònia]] en lloc del [[far d'Alexandria]], però es va modificar degut a causa de la fama que va adquirir el far. Amb el temps, van anar apareixent múltiples versions de la llista, com per exemple la de Filó de Bizanci, amb diverses modificacions. L'existència de totes aquestes meravelles ha estat més o menys provada per testimonis arqueològics, exceptuat per alsels «Jardinsjardins suspesos» de Babilònia, dels quequals no queda cap rastre convincent i del qual la realitat històrica del qual és qüestionada.

# '''La [[Gran Piràmide de Gizeh|gran piràmide de Gizeh]]'''. Construcció acabada pels volts del [[2860 aC]] com a tomba per al [[faraó]] [[Kheops]]. Situada a [[Gizeh]], [[Egipte]], és l'única de les set meravelles que encara es manté dreta.

# '''La [[Mausoleu d'Halicarnàs|tomba de Mausol (Mausoleumausoleu) a Halicarnàs]]'''. Construït devers el [[353 aC]]. Situat a [[Halicarnàs]], l'actual [[Bodrum]], Turquia.

Aquestes obres mostren que arquitectes i constructors de l'època eren capaços, a força de feina i d'enginy, d'edificar obres prodigioses (en [[grec]]: ''«thaumasia»''). La popularitat dels monuments demostrava la influència política i econòmica de les ciutats on eren construïts, consagrava el predomini d'aquestes i es convertia en el seu emblema.

ExisteixenHi ha altres llistes de set meravelles, tals com les [[les set noves meravelles del món|set meravelles del món modern]], les [[les set meravelles de la natura|set meravelles de la natura]], les set meravelles de diferents països, com ara les del Canadà, Portugal, País de Gal·les, Polònia, Ucraïna, Catalunya, etc.

[[Fitxer:Gizeh Cheops BW 1.jpg|thumb|300px|La [[Piràmidepiràmide de Kheops]], l'única de les Setset Meravellesmeravelles del Mónmón Anticantic que encara roman edificada.]]

La conquesta d'[[Alexandre el Gran]] de bona part del món conegut durant el segle IV aC va donar accés als viatgers [[Període hel·lenístic|hel·lenístics]] a [[civilització|civilitzacions]] properes, com els [[Antic Egipte|Egipcisegipcis]], els [[Persesperses]], i els [[Babilònia|Babilonisbabilonis]].<ref name=history>{{ref-web|títol= History of the Past: World History | url = http://www.worldhistory.byethost8.com/|consulta=2009-09-12}}</ref> Aquests viatgesviatgers, impressionats pels monuments i meravelles de les diferents terres, van començar a fer llistes de les coses més importants que veien.<ref name=seven>{{ref-web|títol= The Seven Wonders |autor=Paul Lunde |data=May/June 1980 |editor= Saudi Aramco World | url = http://www.saudiaramcoworld.com/issue/198003/the.seven.wonders.htm|consulta=2009-09-12}}</ref> En efecte, en lloc de l'ús contemporani de la paraula ''"meravella"'', en realitat els grecs utilitzaven la paraula [[grec|grega]] ''"theamata"'', que es tradueix encom a ''"coses per veure"'' o que ''"s'hahan de veure''<ref>{{ref-llibre | cognom = Clayton | nom = Peter | coautors = Martin J. Price | títol = The Seven Wonders of the Ancient World | editorial = Routledge | any =1990 | lloc = | pàgines =4 | url = http://books.google.co.uk/books?id=n9QOAAAAQAAJ&pg=PA4&dq=theamata+seven+wonders&num=100 | isbn = 978-0415050364 }}</ref> Per això, se suposa que la llista era l'homòleg del Mónmón Anticantic d'una guia de viatge.<ref name=seven_wonders /> Cinc de les set entrades són una celebració dels èxits grecs en les [[arts]] i l'[[arquitectura]] (les excepcions en són les Piràmidespiràmides de Giza i els Jardinsjardins penjants de Babilònia).

Cada persona tenia la seva pròpia versió de la llista, però la més coneguda, més antiga i primera a arribar als nostres temps és la d'un poema de l'escriptor [[Període hel·lenístic|hel·lenístic]] [[Antípater de Sidó]], feta al voltant del 140 aC.<ref name=seven /> El poema nomenavaanomenava set llocs, però era sobretot una la lloança del [[Templetemple d'Àrtemis]].

Un altre observador del segle II abans de CristaC, que deia ser el matemàtic Filó de Bizanci,<ref name=brittanica>{{ref-llibre|cognom = |nom = |títol = The New Encyclopædia Britannica Micropædia Volume 10 |editorial = Encyclopædia Britannica, Inc. |any = 1995 |lloc = Usa|pàgines = 666 |isbn = 0-85229-605-3 }}</ref> va escriure un relat breu titulat ''Els Setset Puntspunts d'interès del món''. Tanmateix, el manuscrit va sobreviure incomplet, ja que només en cobria sis dels suposadament set llocs, que coincidien amb la llista d'Antípater.<ref name=seven />

Llistes anteriors i posteriors, com les fetes per l'historiador [[Heròdot]] (484 aC-ca. 425 aC) i l'arquitecte [[Cal·límac (poeta)|Cal·límac]] de [[Cirene]] (ca. 305-240 aC), es troben al [[Museu d'Alexandria]],; van sobreviure, tot i que només com a referència.

Antípater tenia una versió anterior de la llista que canviava el [[Farfar d'Alexandria]] per les muralles de Babilònia.<ref name=seven /> Les llistes que precedien la construcció del Colós de Rodes completaven les seves set entrades amb la inclusió de la [[Portaporta d'Ishtar]].

Al segle sisè, una llista de set meravelles va ser compilada per [[Gregori de Tours]]. La llista incloïa el [[Templetemple de Salomó]], el [[Farfar d'Alexandria]] i l'[[Arcaarca de Noè]].<ref>Clayton, Peter and Price, Martin: The Seven Wonders of the Ancient World (Routledge, 1988), pp. 162-63.</ref>

Es pensa que la limitació de les llistes a set entrades s'atribuïa al significat màgic especial del nombre.<ref name=history /><ref name=part2>{{ref-web|títol= The Seven Wonders of the Ancient World - Part II | url = http://www.newsfinder.org/site/more/the_seven_wonders_of_the_ancient_world_part_ii/|consulta=2009-09-14}}</ref> Geogràficament, la llista només cobria els monuments escultòrics i arquitectònics de la mediterràniaMediterrània i l'[[Orient Pròxim]],<ref name=brittanica /> llavors es creu que era el món "conegut" per als grecs. Per tant, els llocs existents més enllà d'aquest àmbit no es consideraven com a part dels relats de l'època.<ref name=seven_wonders>{{ref-web|títol= The Seven Wonders of the Ancient World | url = http://www.amazeingart.com/seven-wonders/7-wonders.html|consulta=2009-09-14}}</ref>

| [[Piràmide de Kheops|Gran Piràmidepiràmide de Gizeh]]

| Es considera que es va construir com laa [[tomba]] del faraó de la [[dinastia IV d'Egipte|quarta dinastia egípcia]], [[Kheops]].

| ''Encara Existentexistent''

| ''Encara Existentexistent''

| [[Necròpolis de Gizeh|Necròpolis Dede Giza]], [[Egipte]]

| [[Diodor de Sicília]] va descriure jardins de múltiples nivells, que arribaven a 22 metres d'alçada, amb màquines per fer circular l'aigua. Els arbres grans arribaven al sostre. Creat per [[Nabucodonosor II]] per a la seva esposa [[Amytis de Mèdia]].

| OcupatOcupava tot l'ample del passadís de la nau lateral del temple que fou construït per posar-lo, i tenia 12 metres (40 peus) d'alçada.

| L[[lidis|idis]], [[perses]], [[antiga grècia|grecs]]

| Dedicat a la deessadea [[Mitologia grega|Gregagrega]] [[Àrtemis]], quei va prendre 120 anys per a ser construït. [[Herostrat d'Efes]] va cremar-alo per aconseguir fama. ReconstruïdaReconstruït pelper [[Alexandre el Gran]], només per serfou destruïdadestruït de nou pels [[gots]]. Va ser reconstruïdareconstruït una vegada més; després d'això, es va tancar el [[391]] i destruïdafou destruït per una multitud dirigida per Santsant [[Joan Crisòstom]], el 401.

| [[Incendi]] provocat per [[Herostrat d'Efes]], [[Saqueigsaqueig]].

| propProp de [[Selçuk]], [[Provínciaprovíncia d'Esmirna]], [[Turquia]]

| D'aproximadament 45 metres (150 peus) d'altura, amb cada un dels quatre costats guarnits amb relleus escultòrics. Origen de la paraula ''mausoleu'', la tomba construïda per a [[Mausol]]us, una [[sàtrapa]] de l'[[Imperi Persa|Imperi persa]].

| L'estructura original va ser destruïda per launa inundació. Llavors es va construir i una estructura nova, que va ser feta malbé per un terratrèmol i finalment desmuntavadesmuntada durant les [[Croadescroades]].

| Entre 115 i 135 metres d'altura, va ser una de les estructures més altes del planeta durant molts segles. El nom de l'illa on es va construir, Pharos, finalment es convertiaconvertiria en la paraula llatina per a indicar aquest tipus de construccions, ''pharos''.

La llista primitiva de les set Meravellesmeravelles és aquella que ha guardat el fons comú més antic, i escrita per un tal Filó de Bizanci. Però no es va imposar de seguida, ja que va experimentatexperimentar, en el transcurs dels anys, múltiples variants amb diversos autors. [[Jean-Pierre Adam]] no n'enumera menys de dinou entre el [[segle II]] dC i el [[segle XIV|XIV]].<ref>Adam & Blanc, pàg.32-36</ref> El més segur és que la llista no va poder, definitivament, ser establerta abans de l'elevació del Colós de Rodes, Meravellameravella regularment citada, i no se sabria, doncs, situar l'antiguitat de la llista abans dels anys 290 aC, sigui elal començament del [[segle III]] aC. D'altra banda, [[Antípater de Sidó]] va escriure un [[epigrama]] que conté la menció més antiga d'una llista completa; d'on se'n dedueix que el límit posterior de la composició de la llista és doncs anterior al primer segle abans de la nostra era.

La '''llista d'Antípater'''<ref>''Antologia palatina'', Ix, 58</ref> és ununa delsde les tres que són equivalents a la de Filó de Bizanci:

''la muralla de la magnífica de babilòniaBabilònia on poden córrer els carros'' <br />

''però quan vaig veure la casa d'ArtemisÀrtemis que es llança fins als núvols, tota la resta va quedar eclipsada, i vaig dir: «Tret del sublim Olimp, l'ull d'HéliosHèlios mai va veure una cosa semblant!'' }}

De les meravelles d'[[Antípater de Sidó|Antípater]], l'únic edifici que ha sobreviscut és la Grangran Piràmidepiràmide de Giza. L'existència dels Jardinsjardins penjants no s'ha demostrat, encara que n'abunden les teories. Hi ha restes [[arqueologia|arqueològiques]] que confirmen l'existència de les altres cinc meravelles. El Templetemple d'ArtemisÀrtemis i l'Estàtuaestàtua de Zeus van ser destruïts pel [[foc]], mentre que el Farfar d'Alexandria, el Colós, i la tomba de MausolusMausol ho van ser per [[terratrèmol]]s. Al [[Museu Britànic]] de [[Londres]], es poden veure alguns dels [[Artefacte arqueològic|artefactes]] que ens han arribat de la tomba de MausolusMausol i del Templetemple d'ArtemisÀrtemis.

Tanmateix, la llista de set de les consecucions humanes arquitectòniques i artístiques més meravelloses continuava més enllà dels temps grecs Anticsantics, aen l'Imperi Romàromà, l'edat mitjana, el Renaixement i l'edat moderna. El poeta romà [[Marc Valeri Marcial|Marcial]] i el bisbe cristià [[Gregori de Tours]] van fer les seves pròpies versions.<ref name=seven_wonders /> Reflectint la pujada de [[cristianisme]] i el factor del temps, la natura i la mà d'homehumana, alguns llocs romans i cristians començaven a figurar sobreen la llista, incloent-hi el [[Colosseu]], l'[[Arcaarca de Noè]] i el [[Templetemple de Salomó]].<ref name=seven_wonders /><ref name=seven />

Els historiadors moderns, que treballaven en la premissa que la llista original es limitava en el seu l'abast geogràfic, també tenien les seves versions per incloure-hi llocs més enllà del món [[Període hel·lenístic|hel·lenístic]], modificanti modificaren les Setset Meravellesmeravelles del ''Mónmón Anticantic'' per les Setset Meravellesmeravelles del ''Mónmón''. En efecte, l'etiqueta "set meravelles" ha aparegut aen innombrables versions entre d'organitzacions internacionals, publicacions i individus basats en diferents temes, des de la natura, edificis, etc. El seu propòsit també ha canviat amb el temps, de ser una guia de viatge o un compendi de llocs curiosos per a descriure llocs que necessiten una protecció i conservació especial.

Alguns autors han mencionat, entre el període d'[[Heròdot]] i la llista de Filó, una o diverses realitzacions sorprenents comque sentconsideraven una de les ''«Meravellesmeravelles del món»'', mentre que d'altres n'han descrit una o algunes bastant llargament.

Independentment de la qualitat de la seva informació, el seu renom pòstum és merescut, ja que és l'únic autor antic que va escriure un text completament consagrat a les Setset Meravellesmeravelles, descrivint-les totes. No va escriure sobre el far per quèperquè encara no havia suplantat la muralla de Babilònia que, en contrapartida, hi és inclosa. Marca l'origen de la popularitat d'un conjunts de monuments que van fer treballar la imaginació dels homeshumana. Segons [[Jean-Pierre Adam]], si la llista de les Meravellesmeravelles va ser cèlebre, el fet que aquest document ens hagi arribat no és ni tan sols un indici de la celebritat del seude l'autor, ja que és sovint l'atzar quequi ha presidit la supervivència d'aquest text i no d'un altre. Tot i haver-se confós durant molt de temps, aquest Filó no és la mateixa persona que el famós enginyer [[Filó de Bizanci]]. En l'[[edat antiga]], el nom "''Philon''" era corrent, com era ben coneguda la ciutat de Bizanci.

El text té per a títol « '''''Perit tôn hépta théamatôn''' »'' [ ''A propòsit de les set meravelles'' ] i representa un conjunt de sis fulls: un pròleg i, per a cada Meravellameravella, un paràgraf. L'última frase del sisè paràgraf és truncada,: faltantfalta una part del text sobre el text [[temple d'Àrtemis a Efes]] i del [[Mausoleumausoleu]], el setè anunciatenunciat, defectuós, tampoc ha estat trobat. Cada descripció, de longitud desigual, no supera algunesunes desenes de línies.

[[Cal·límac (poeta)|Cal·límac]] fou un poeta i polígraf [[Antiga grècia|grec]] de finals del segle II aC, cèlebre en el seu temps. Establert a [[Alexandria]], va mantenir un paper important aen la [[Biblioteca d'Alexandria|Biblioteca]].

La seva obra comprencomprèn, segons l'enciclopèdia [[Suides]], prop de vuit-centes obres - entre les quals, un catàleg de la Biblioteca, constituït deper 120 llibres, els Quadres (''Pinakes'') -, dels quequals només queden 6 himnes i 63 epigrames.<ref name="Le">''Le Petit Robert des Noms propres'', 2003</ref> La Biblioteca alexandrina i el Museumuseu eren, llavors, un centre cultural en plena efervescència. Els erudits hi passaven al garbell els [[manuscrit]]s, dels quals n'asseguraven la conservació i la difusió dels mateixos, i sobretot la correcció de les còpies, i, eren ''verdadersvertaders fundadors de la ciència filològica moderna''.<ref name="Adam36"> Adam & Blanc, pàg. 36</ref> Van mantenir i desenvolupar el saber de la seva època. Coneixem així el seu gust pels [[còdex]]s, les bibliografies, els catàlegs i les llistes.

[[Cal·límac (poeta)|Cal·límac]] era, doncs, un autor dels més aptes per a informar de les Meravellesmeravelles. Desgraciadament, la resta de la seva producció és massa escassa. Un epigrama fragmentari trobat sobre un [[papir]] d'[[Oxirrinc]] comunica que el poeta hauria parlat bé del [[Zeus]] de [[Fídies]], però poc més se n'ha pogut desxifrar. Per contra, una coincidència comunica que [[Estrabó]] coneixia aquest poema, ja que hi al·ludeix: ''Certs autors donen les dimensions de l'estàtua i [[Cal·límac (poeta)|Cal·límac]], fins i tot, els cita en un poema pels iàmbics''.<ref>''Géographie'', Livre VIII</ref> I quan escriu el mateix autor més endavant: ''l'obra de Charès de Lindos, el colós de Rodes, de quin l'autor dels versos iàmbics del qual diu que la seva alçada són de set vegades deu peus'' fa pensar que la perífrasi apunta al mateix poeta, l'admirat d'[[Estrabó]].

Cal·límac havia intentat, d'altra banda, un vast recull: «''Col·lecció de les meravelles sobre tota la terra, classificades perpel lloc,'' » on s'ha volgut creure que era consignada, entre d'altres, la llista de les Meravellesmeravelles. Tanmateix, tot i no haver restat més que el títol, el contingut, en l'estat dels nostres coneixements, és sempre hipotètic: sens dubte, una barreja de curiositats de la naturalesanatura, d'inventaris de monuments, de llistes de llocs geogràfics... És per això que Cal·límac és considerat avui com l'iniciador de la ''paradoxografia''. Segons [[Jean-Pierre Adam]], Cal·límac coneixia una llista de les Meravellesmeravelles i la va cantar en un poema que s'ha perdut.<ref name="Adam36"/>

: '''Un [[papir]]''' del segle II aC, de la mateixa època que [[Antípater de Sidó]], trobat entre els manuscrits grecs trobats aldel [[Governació d'el Faium|Fayoum]], regió arqueològica al sud-oest del [[El Caire|Caire]], deixa veure, entre altres texts, un breu fragment titulat '''''Ta hepta the''' '''amata''''' - el títol és truncat -, on són només citades les Piràmidespiràmides, el temple d'Efes i la tomba d'Halicarnàs.<ref>Adam & Blanc, pàg. 34-36</ref>

: '''[[Diodor de Sicília]]''', historiador compilador grec del segle I aC i contemporani de [[Juli Cèsar]], parla dels dos indrets descrits per [[Heròdot]],<ref>''Bibliothèque historique'', II, 7-10</ref> és a dir, les Piràmidespiràmides de [[Memfis|Memphis]] i la ciutat de [[Babilònia]], però també parla, duranten una vintena de línies, sobre el seu ''«Jardíjardí suspès»''.

: '''[[Vitruvi]]''', arquitecte romà autor d'una suma considerable d'articles sobre [[arquitectura]], sembla haver escoltat parlar de les Setset Meravellesmeravelles, ja que en un paràgraf que li és consagrat recorda que el Mausoleumausoleu en forma part: ''Enmig d'un vast recinte, és erigit el Mausoleumausoleu o tomba d'aquest rei, d'un art tan exquisit que se'l compta entre les set meravelles del món...''.<ref>''De architectura'', II, 8</ref> Tanmateix, s'esperaria doncs que n'hagués parlat de la resta de components, que va ignorar. Tot i així, parla de [[Rodes (ciutat)|Rodes]] sense mencionar el Colós. Sembla desconèixer, fins i tot desdenyar, les realitzacions del món grec.

: '''[[Estrabó]]''', geògraf grec de la fi del segle I aC, confirma l'existència d'una llitallista, semblant a la que reprendrà Filó. Així, parla del Mausoleumausoleu:'' És a Halicarnàs que va ser construït la tomba de Mausol, obra endreçada al nombre de les set meravelles del món...''.<ref>''Géographie'', XIV, 2, 16</ref> Després parla de la muralla de Babilònia.<ref>''Géographie'', XVI, 1, 5</ref>

: '''[[Quint Curti Ruf]],''' que va viure durant el regnat de l'emperador [[Claudi]], va tenir l'ocasió escrivintd'escriure la seva «''Vida d'Alexandre''» en el moment de l'evocació del sojorn del jove que conquereix Babilònia, de descriure els seus cèlebres jardins.<ref>''Histoire d’Alexandre le grand'', V, 1</ref> El que constitueix, amb el de [[Diodor de Sicília]], un dels dos documents més importants sobre aquest conjunt botànic.

: '''[[Plini el Vell]]''', que va viure també durant el regnat de l'emperador [[Claudi]], després sota [[Neró]], és l'autor d'una ''Història natural'' monumental. D'esperit curiós i universal, no va vacil·lar a interessar-se per tot el que podia instruir els seus contemporanis i sorprendre'ls - és, sobre aquest punt, l'hereu romà de l'obra de [[Cal·límac de Cirene|Cal·límac]] i de la paradoxografia. En el seu ''llibre XXXVI,'' consagrat a les pedres, parla de cinc de les set obres canòniques, aquesta vegada ambdel el Farfar, però sense res de [[Babilònia]] i poc de [[Rodes (ciutat)|Rodes]].<ref>Adam & Blanc, p. 14</ref> És al ''llibre XXXIV-18'' que [[Plini el Vell]] informa de l'estàtua de Rodes, però per descriure-la sota la forma d'un gegant abandonat a terra i desarticulat.

: '''[[Pausànies (geògraf)|Pausànies]]''', geògraf grec del segle II, fou autor d'un apassionant panorama de Grècia.<ref name="Le"/> Aquest gran viatger es va limitar a les «meravelles» de la Grècia continental i no s'ha recuperat més que la seva descripció, molt instructiva, del ''Zeus olímpic''.<ref>''Description de la Grèce'', Livre V, 11</ref>

Les set meravelles de la llista d'Antípater guanyaven elogis degut alspels seus trets notables, que s'estenien de superlatius del més alt o més gran dels seus tipus, al talent amb què s'executaven. Els seus trets arquitectònics i artístics s'imitaven per tot el món Helhel·lenístic i més enllà. La influència grega en la cultura romana, i el ressorgiment dels estils artístics greco-romàgrecoromans durant el [[Renaixement]] vavan capturar la imaginació d'artistes i viatgers europeus.<ref>{{ref-web|títol= Wonders of Europe | url = http://www.7wonders.org/wonders/europe/|consulta= }}</ref> Es van fer pintures i escultures que al·ludien a la llista d'Antípater, mentre que els aventurers acudien als llocs actuals per presenciar personalment les meravelles. Van començar a circular llegendes per complementar encara més els superlatius de les meravelles.

El [[Far d'Alexandria|Farfar]], obra pràcticament contemporània del [[Colós de Rodes|Colós]], apareix només en les llistes tardanes, generalment en substitució de la ''muralla de Babilònia'' i termina finalment aen la llista canònica que hem adoptat. El seu paper utilitari excepcional, el seu estil singular de construcció, li havien atret un interès molt viu i havia adquirit un renom extens. Aquesta torre-fanal, sovint imitada, va suscitar llegendes i va suplantar altres curiositats. Va ser erigida per honorar, pensen alguns orientalistes, la memòria de [[Ptolemeu I Soter]] que va desenvolupar [[Alexandria]]. Aquesta gran ciutat, llavors centre cultural amb el seu [[Museu]] i la seva [[Biblioteca]], certament no és estranya a la popularitat d'aquest edifici. Però caldrà esperar un atzar de l'època del [[Renaixement]] per trobar aquesta obra definitivament integrada aen la llista de les Meravellesmeravelles.<ref>Adam & Blanc, pàg. 16</ref>