Bukharà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir' |
Cap resum de modificació |
||
Línia 25:
|web =
}}
'''Bukharà''' és una de les ciutats principals de l'[[Uzbekistan]]. És la capital de la '''regió de Bukharà''' (''Buxoro Wiloyati'', 39.400 km² i 1.536.424 hab. el [[2005]]) i està situada a l'extrem occidental del gran [[oasi]] de Zeravsan. La majoria de la població de la ciutat (263,400 habitants segons l'estimació del 2009) són [[tadjiks]] de llengua [[persa]]. Juntament amb [[Samarcanda]], són els centres principals de la cultura i la història persa ''tadjik''; fou capital d'un [[khanat de Bukharà|''khanat'']] fins al [[1920]]. Durant l'època [[Unió Soviètica|soviètica]], aquests dos centres foren annexats a la [[República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan]], a desgrat dels ''tadjiks'' de l'Àsia
A Bukharà, també hi viuen un important nombre de [[jueus]], els avantpassats dels quals es van instal·lar a la ciutat durant l'època [[Imperi Romà|romana]]. Precisament el terme 'jueu de Bukharà' és usat sovint per descriure tots els jueus provinents de l'Àsia
== Llocs d'interès ==
El centre històric de Bukharà ha estat classificat per la [[UNESCO]] com a [[Patrimoni Mundial de la Humanitat]]. Conté un gran nombre de [[mesquita|mesquites]] i [[madrassa|madrasses]]. A la plaça central, hi ha una estàtua del savi i [[filòsof]] del poble [[Nasreddín]], muntat del revés dalt del seu [[ase]] i agafant-li la cua, tal com és representat tradicionalment.
== Història {{CN|data=setembre de 2014}}==
[[Fitxer:Samaniden-Mausoleum 2006.jpg|thumb|Mausoleu samànida.]]
[[Fitxer:Bokhara1909.jpg|thumb|Entrada a la fortalesa d'Arq.]]
[[Fitxer:Prokudin-Gorskii-19-v2.png|thumb|Saïd Alim Khan, darrer emir de Bukharà, fotografia en color de [[Serguei Mikhàilovitx Prokudin-Gorski|Prokudin-Gorski]] (1911).]]
Bukharà ha estat, històricament, un dels centres principals de la civilització [[Iran|iraniana]]. La seva arquitectura i les restes arqueològiques formen un dels pilars de la història i l'art dels perses. La regió de Bukharà, durant un llarg període de temps, va formar part de l'[[Imperi Persa|Imperi persa]]. L'origen dels seus habitants es remunta a l'època de la immigració [[Aris (poble)|ària]] a la regió. Els perses [[Sogdiana|sogdians]] van habitar l'àrea i alguns segles més tard el [[persa]] va esdevenir la llengua dominant entre ells.
El nom de ''Bukharà'' apareix esmentat per primer cop en fons xineses al [[segle VII]], però el nom, tal com apareix
La primera expedició àrab al darrere de l'[[Amudarià|Oxus]], dirigida per Ubayd Allah ibn Ziyad, va arribar a Bukharà el [[674]]. En aquest moment, governava a Bukharà Kabadj Khatin,
A Tughshada, el va succeir el seu fill Kutayba, que fou un bon musulmà. El
El Bukhar Khudat fou eliminat pel governador samànida [[Ismail I ben Ahmad]] (885-892), després governador de Transoxiana (892-907). Les seves possessions foren confiscades, però de moment el rei deposat va rebre en diners les mateixes rendes que abans obtenia de les terres que havia perdut, si bé aquesta situació no se sap quant de temps va durar. L'emir o governador de Bukharà depenia de l'emir o governador de [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], amb capital a [[Merv]] (segle VIII) i a [[Nishapur]] (segle IX). Fins al [[873]], Bukharà estava administrada per un governador nomenat pels [[tahírides del Khorasan|''tahírides'' del Khorasan]], i després va passar als samànides. Yakub ibn al-Layth fou reconegut a Bukharà per un temps breu com a governador de Khorasan, però el clergat local va demanar al samànida [[Nasr I ben Ahmad]], governador de [[Transoxiana]] amb seu a [[Samarcanda]], de nomenar un governador particular i Nasr va designar
A la caiguda dels samànides ([[999]]), la ciutat fou governada per delegats del ''Ilek'' Khan dels [[karakhànides|''karakhànides'']]. Al segle XII, una família de savis coneguda amb el nom d'''Al-i Burhan'' ([[Burhànides|''burhànides'']])
El [[10 de febrer]]
El [[28 de gener]]
Els timúrides la van dominar fins al [[1500]], però no
La dinastia uzbeka local, una branca dels uzbeks, fou anomenada els [[djànides|''djànides'']] o [[astrakhànides|''astrakhànides'']] (també [[ashtarkhànides|''ashtarkhànides'']]). El cim d'aquest període fou sota el khan Abd al-Aziz (1645-1680); després, diversos prínceps es van fer
[[Muhammad Rahim]] (1747-1758) va agafar el títol de khan, però el seu successor Daniyal o Daniyar Beg (1758-1785) es va acontentar amb el d{{'}}''atalik'' i va deixar com a khan
El [[1916]], la regió veïna de [[les Estepes]] es va revoltar contra el reclutament forçós al [[Turquestan]] (el govern del Turquestan comprenia el [[Kirguizistan]], el [[Tadjikistan]] i l'[[Uzbekistan]], amb els dos ''khanats'' de Bukharà i [[Khivà]]) i les tropes russes la van aplanar amb sang, cosa que va deixar molt d'odi a les poblacions locals, fins i tot en territoris com Bukharà, que no van participar en la revolta. El [[juny]] de [[1916]], al Congrés de les Nacionalitats de [[Lausana]], un representant de Bukharà va reclamar la independència.
L'[[abril]] de [[1917]], Bukharà es va proclamar independent i, després de la revolució [[bolxevic]], el govern de [[Moscou]] va renunciar al protectorat el [[18 de març]] de [[1918]]. El [[febrer]] de [[1920]], forces bolxevics van arribar al ''khanat'' i, amb aquest suport, un partit local (el Partit de la Jove Bukhària) va poder prendre el poder. El khan (o emir) va fugir a l'[[Afganistan]] i a Bukharà es va formar un govern provisional liderat per [[Othman Khodja]], líder reformista. A l'[[agost]], es va establir un nou govern que va proclamar la república ([[2 de setembre]] de [[1920]]) i Othman Khodja en fou elegit president el mateix dia, amb un govern de coalició de liberals i bolxevics. A l'[[octubre]] de [[1920]], es va promulgar la constitució, que establí la República Popular de Bukharà. El khan, des de l'Afganistan, va fer una crida a la resistència i una part del país va continuar sent-li fidel, sobretot el governador de [[Hissar]], Ibrahim Beg. Les tribus rebels formaran més tard el nucli inicial dels [[basmatxi]]s. Els reformistes es van veure impotents per realitzar el seu programa, ja que depenien d'una administració conservadora que desitjava mantenir les tradicions socials i religioses, i això els va acostar cada vegada més als bolxevics.
El [[23 de setembre]] de [[1921]], es va promulgar una nova constitució. El [[1922]], el Partit Comunista de Bukharà es va afiliar al [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. Es va tornar a promulgar una nova constitució el [[18 d'agost]] de [[1922]]. El [[juny]] de [[1923]], [[Ióssif Stalin|Stalin]] va acusar el govern local de reaccionari i
El [[setembre]] del [[1924]], el quart Kurultay adoptà l'acord unànime de transformar la República Popular Socialista en una República Soviètica Socialista, i demanar l'ingrés a la Unió Soviètica. La República es va convertir així en una de les repúbliques de la Unió, però al cap de pocs mesos les repúbliques de l'Àsia central van ser dissoltes i redistribuïdes sota criteris ètnics i Bukharà va desaparèixer per a passar a formar part de la República Socialista Soviètica de l'[[Uzbekistan]].
== Vegeu també ==
|