Revisió del 12:49, 9 abr 2015 modifica Ubcrai (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.860 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:54, 9 abr 2015 modifica desfés Ubcrai (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.860 edits →‎Biografia Edició següent →
Línia 18: Estudià filosofia i lletres a la [[Universitat de Barcelona]]. Es casà amb Lluciana Peraire i Ricarte amb qui tingué 7 fills, fet que el convertí en cunyat del pintor [[Ramon Casas]], amb qui mantingué una gran amistat com es demostra al ser escollit padrí de casament i portador del fèretre del pintor.<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/03/03/pagina-7/33183770/pdf.html Notícia a La Vanguardia del 3 de març de 1932 sobre l'enterrament del pintor Ramon Casas]</ref><ref>[http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/32058/tmvt.pdf;jsessionid=68903246EC843E177BAD6C6FDA665AE3.tdx2?sequence=3 Tesi de Miquel Verdaguer i Turró sobre la vida i obra de Jaume Serra i Húnter]</ref> Fou pare de l'advocat [[Jesús Serra i Perayre]] i avi de l'economista i polític mexicà [[Jaime José Serra Puche]]. El [[1910]] fou nomenat catedràtic de [[psicologia]], lògica, ètica i dret a un institut d'ensenyament secundari d'[[Almeria]] i poc després catedràtic de [[lògica]] a [[Santiago de Compostel·la]]. Des del [[1913]] també ocupà la càtedra d'[[història de la filosofia]] a la facultat de lletres de la [[Universitat de Barcelona]], on va dur a terme una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organització acadèmica a través del Segon Congrés Universitari Català del [[1918]]. Durant la [[Segona República Espanyola]] fou nomenat degà de la facultat de lletres i rector de la [[Universitat de Barcelona]] ([[1931]]-33[[1933]]), membre numerari de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]]. Políticament, fou membre d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] i fou elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]] el 1932, del qual en fou nomenat vicepresident primer, i més tard president del Consell de Cultura de la [[Generalitat de Catalunya]], des d'on va fer amistat amb [[Santiago Pi i Sunyer]] i [[Josep Irla i Bosch]]. El 31 de desembre de [[1933]] fou qui presidí el Parlament de forma interina i proclamà [[Lluís Companys]] com a president de la [[Generalitat de Catalunya]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] es va exiliar a [[França]] i més tard a [[Mèxic]], on fou membre del [[Consell Nacional de Catalunya]]. Se'l considera deixeble i continuador de [[Francesc Xavier Llorens i Barba]], i un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb [[Tomàs Carreras i Artau]] i [[Francesc Mirabent i Viaplana]] forma el nucli fonamental de l'anomenada [[Escola de filosofia de Barcelona]]. El seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l'escola catalana del ''sentit comú'', oberta, però, als ensenyaments de la [[història]] i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. Com a filòsof fou un acèrrim defensor de la funció i del paper que la [[filosofia]] havia de tenir en el terreny de l'[[educació]]. La [[Generalitat de Catalunya]] va donar el [[2003]] el nom de Jaume Serra i Húnter a un programa per contractar professors amb criteris d'excel·lència professional.<ref>{{ref-web\|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/ur/menuitem.56242bafb90cb01d19447c57b0c0e1a0/?vgnextoid=706a7425808ab310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=706a7425808ab310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD\|títol=Serra Húnter Programme\|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> == Publicacions ==

Jaume Serra i Húnter: diferència entre les revisions