Teoria queer: diferència entre les revisions

La '''Teoriateoria ''Queer''''' (de l'[[anglès]] ''queer'': "estrany" o "[[bord]]", utilitzat durant molt de temps com a [[eufemisme]] per a referir-se als [[homosexual]]s) és una [[teoria]] sobre el [[Gènere sexual|gènere]] que afirma que l'[[orientació sexual]] i la [[identitat sexual]] o de gènere de les [[persones]] són el resultat d'una [[Construcció social de la realitat|construcció social]] i que, per tant, no existeixen [[rol]]s sexuals [[essència|essencials]] o [[biologia|biològicament]] inscrits en la [[naturalesa]] [[humà|humana]], sinó formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals.

Segons això, la Teoriateoria ''Queer'' ('''''TQ''''') rebutja la classificació dels individus en categories universals com "[[homosexual]]", "[[heterosexual]]", "[[home]]" o "[[dona]]", ja que contenen una quantitat enorme de variacions [[cultura]]ls, cap de les quals seria més fonamental o natural que les altres. Contra el concepte clàssic de gènere, que distingia allò "normal" (en anglès ''straight'') d'allò "anòmal" (''queer''), la '''''Teoriateoria Queer ''''' afirma que totes les identitats socials són igualment anòmales.

La '''''Teoriateoria Queer ''''' critica les classificacions socials de la [[psicologia]], la [[filosofia]] i la [[sociologia]] tradicionals, basades habitualment en l'ús d'un únic patró de segmentació —sigui la [[classe social]], el [[sexe]], la [[raça]]l'ètnia o qualsevol altra— i sosté que les identitats socials s'elaboren de manera més complexa com a resultat de la intersecció de múltiples grups, corrents i criteris. (papaliaPapalia, 2001)

Un precursor dels conceptes de la '''''TQ''''' va ser el [[medicina|metge]] [[Alemanya|alemany]] [[Magnus Hirschfeld]], els treballs del qual a començaments del [[segle XX]] van ser dedicats a aclarir la [[dicotomia]] entre homo i heterosexualitat des d'una perspectiva biològica; a partir dedel [[1908]], va publicar la revista ''Zeitschrift für Sexualwissenschaft, ''en què va estudiar les diferents articulacions dels rols sexuals en la societat de l'època.

Els orígens del moviment ''queer'' són, per altra banda, diversos. El moviment de gais i lesbianes, que podrien considerar-se els més propers als ''queers'', no ha proporcionat ni els antecedents teòrics ni el model d'un compromís polític. És potser més correcte afirmar que el moviment ''queer'' ve de la teoria ''queer,'' i que és hereva del [[feminisme]].

Des de l'[[antropologia]], estudis com el cèlebre assaig de [[Margaret Mead]] ''Sex and Temperament in Three Primitive Societies'' ''(Sexe y temperament en tres societats primitives)'', alen el qual la [[divisió sexual de la feina]] i les estructures de parentiu s'analitzen per a explicar els diversos rols de gènere de les [[ètnia|ètnies]] [[arapesh|''arapesh'']], [[mundugumor|''mundugumor'']] i [[tchambouli|''tchambouli'']], ajuden a proporcionar material empíric que qüestiona la rígida diferenciació entre caràcters "[[femení|femenins]]" i "[[Mascle (biologia)|masculins]]", documentant cultures en què homes i dones compartien per igual pràctiques considerades exclusivament virils aen [[Occident]] (com la [[guerra]]), i encara d'altres en què la distribució de les feines domèstiques i dels hàbits sumptuaris eren exactament inverses a les occidentals. Les seves descripcions dels mascles ''tchambouli'', exclosos de les feines pràctiques i administratives, i als qui es reservaven els hàbits del [[maquillatge]] i la decoració personal, van ser rebuts amb escàndol per la societat de l'època, igual que la desmitificació de la [[virginitat|puresa femenina]] a través d'estudis de les pràctiques sexuals [[infància|infantils]] i [[adolescència|adolescents]] de les ''arapesh''.

==== Post-estructuralismePostestructuralisme ====

En canvi, el principal impuls per a la '''''TQ''''' vindria dels estudis filosòfics i literaris, a través del grup d'autors associats a l'anomenat ''moviment postestructuralista''. La noció del [[descentrament del subjecte]] -és a dir, la idea que les facultats intel·lectuals i espirituals de l'ésser humà no són part de la seva herència biològica, encara que es formin en condicions biològiques, sinó el resultat d'una multiplicitat de processos de [[socializació|socialització]], amitjançant través delsels quals es constitueixen de manera summament diferenciada les nocions del [[jo]], del [[món]] i les capacitats intel·lectuals per a operar [[abstracció|abstractament]] amb aquest- va proporcionar l'impuls per a estudiar no noméssols els [[rol|rols socials]] d'home o dona, sinó també el reconeixement que els individus tenen de la seva condició masculina o femenina mateixa com a productes històrico-socialshistoricosocials.

La influència més gran en aquest sentit va ser la monumental ''[[Història de la sexualitat|Història de la Sexualitat]]'', que [[Michel Foucault]] va deixar incompleta en el moment de morir, en la qual es tractaven críticament hipòtesis molt esteses al voltant dels impulsos sexuals, com la distinció entre la suposada [[llibertat]] concedida al desig en l'[[estat de naturalesa]] i la [[repressió sexual]] exercida en les [[civilització|civilitzacions]] avançades.

Per la seva part, els estudis literaris -en especial, els de [[Roland Barthes]], [[Jacques Derrida]], [[Julia Kristeva]] i els seus seguidors- van explorar extensament les formes en què una determinada distribució de tasques, atributs i rols entre els sexes es difon a través de texts que simulen proporcionar només una descripció ''de facto''; la distinció que dóna nom a la teoria, per exemple, oposa tàcitament una forma "normal" de sexualitat -la parella heterosexual estable- a d'altres considerades anormals, suggerint que aquestes darreres són inadequades o perjudicials.

Una altra diferència entre els moviments ''queer'' i el moviment [[LGBT]] ([[Lesbiana|Lesbianes]], [[Gai]]s, [[Bisexual]]s i [[Transsexual]]s) és que el primer no ha tingut precedent en el [[segle XIX]]. Era, doncs, necessari per als militants gais i lesbianes escollir un model per al seu nou moviment. Per una part, l'èxit dels moviments dels [[afroamericà|negres americans]] els ha resultat atractiu. Per una altra, malgrat que els ''queers'' són, en general, més propers als gais i lesbianes que a les feministes, moltes de les seves arrels ideològiques es troben també en el feminisme americà dels anys 80. Abans d'aquesta data, el feminisme, com d'altres moviments similars, esperava que el [[progrés]] social es produiria per un canvi de legislació.

Els arguments per a l'aprovació de legislacions [[progressisme|progressistes]] s'han fonamentat sempre en la comparació entre el grup minoritari en qüestió i el ''ciutadà universal'', és a dir, l'home ric i blanc. Per motius diversos, alguns moviments han començat, des dels anys 70, a oposar-se a aquesta imatge de ''ciutadà universal'', i a valoritzarvalorar la seva pròpia capacitat d'actuació o realització. Aquesta tendència, (marcadament postmodernista, ha accelerat la ruptura entre l'home i la dona, i ha essencialitzat el que s'ha acabat constituint en feminisme. Apareix, sobretot, en el ''The Feminine Mystique'', de [[Betty Friedan]], creadora de NOW (''National Organization for Women'', Organització Nacional per a Dones), que ha estat, malgrat tot, acusada d'ignorar totes les dones que no eren blanques o de classe alta.

L'altra fissura fa referència a la presència de lesbianes en els grups feministes i es coneix com ''[[Lavender Menace]]'', nom d'un grup informal de feministes lesbianes formatcreat per a protestar per l'exclusió de lesbianes i reivindicacions lesbianes del moviment en el ''Segon Congrés per a la Unitat de les Dones'', celebratrealitzat el maig de [[1970]] a [[Nova York]].

De la mateixa manera que els enemics del feminisme utilitzaven (i utilitzen) amb freqüència l'argumentació-acusació, (evidentment [[homofòbia|homofòbica]], de lesbianisme (pràctica coneguda en anglès com ''lesbian baiting''), una gran part de les militants mostraven la seva pròpia [[homofòbia]] i es negaven a acceptar que algunes dn'elles eren lesbianes.