Alexandre VI: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
mCap resum de modificació |
||
Línia 15:
|Lloc de defunció = [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
}}
'''Alexandre VI''' és el nom que va adoptar '''Roderic Llançol i de Borja''', conegut com a '''''Roderic de Borja''''', en ser nomenat [[papa]]. Va néixer a [[Xàtiva]] (actual comarca de [[la Costera]], al [[País Valencià]]) el [[31 de desembre]] de [[1431]], i morí a [[Roma]] l'any [[1503]]. És el segon Papa valencià de la història, després del seu oncle [[Calixt III]].
== A l'ombra del Papa Calixt ==
Era fill de Jofré Gil Llançol i Escrivà i la seva esposa i cosina Elisabet de Borja. El 1437 mor el pare i la família es trasllada a València. El 1452 és documentat a [[Bolonya]] com a estudiant de dret, i s'hi doctora el [[1456]]. Un any abans, quan el seu oncle [[Alfons de Borja]] és escollit [[Papa de Roma]], Roderic assumeix el cognom matern i des de llavors signa com Roderic de Borja.
Acabats els estudis, el papa [[Calixt III]], oncle seu, el va fer [[cardenal]] i bisbe de València en un consistori secret el febrer del 1456. El 17 de setembre va ser nomenat vicecanceller de l'Església. Com que el títol de canceller corresponia al mateix Papa, en realitat, el jove cardenal Borja ocupava, de fet, el centre administratiu de la Santa Seu. Ja només abandonaria aquest càrrec per esdevenir ell mateix Papa. El 1458 Calixt III, també li va donar la seu cardenalícia de València.
== Cardenal Borja ==
A principi d'agost del [[1458]] el vell [[papa]] Calixt agonitza i la poderosa família [[Roma|romana]] dels [[Orsini]], enemiga dels [[Família Borja|Borja]], insta el poble romà a la persecució dels parents i compatriotes del
Malgrat les pressions no abandona Roma i resulta decisiu en el conclave que elegeix l'humanista ''Enea Silvio Picolomini'' amb el nom de [[Pius II]]. Després de nombroses votacions, Roderic s'aixeca i li dóna el vot en veu alta, provocant-ne l'elecció. [[Pius II]] arriba al tron de [[Sant Pere]] amb l'obsessió de reconquerir [[Constantinoble]], però no aconsegueix el suport dels prínceps [[Cristianisme|cristians]]. Roderic l'acompanya com a canceller de l'[[clergat|Església]] en els seus viatges.
En un viatge a [[Siena]] contrau una malaltia venèria perquè segons el metge "no havia dormit només". En un altre viatge a [[Ancona]] el [[1464]], [[Pius II]] va morir. Els papes que surten en els conclaves de [[1464]], [[1471]] i [[1484]], [[Papa Pau II|Pau II]], [[Sixt IV]] i [[Innocenci VIII]], confirmen a '''Roderic''' en els càrrecs de vicecanceller i arriba a degà del [[col·legi cardenalici]]. És en aquests anys quan la seva influència a la [[Cúria Pontifícia|Cúria romana]] comença a augmentar.
També és en aquesta època quan neixen els seus fills més coneguts de la seva relació quasi conjugal amb [[Vannozza Cattanei]]:
Linha 47 ⟶ 38:
Durant el seu pontificat també va mantenir relacions amb [[Giulia Farnese]], el germà de la qual va ser [[Papa]] amb el nom de [[Pau III]].
Complint ordres de [[Sixt IV]], viatja a [[València]] el [[1472]] on és rebut amb honors reials. En aquest viatge dóna el vistiplau per avançat al casament de [[Ferran el Catòlic]] i [[Isabel I de Castella]], els reis catòlics. Quan torna a [[Roma]] comença a acumular títols i rendes eclesiàstiques, convertint-se en el [[cardenal]] més ric de la [[Cúria Pontifícia|Cúria romana]]. També li compra a Ferran el Catòlic el [[ducat de Gandia]] i un contracte de matrimoni amb una cosina, per al seu fill [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]]. La prematura mort d'aquest va fer que [[Joan Borja|Joan]] heretés el ducat i el compromís matrimonial.▼
▲En aquest viatge dóna el vistiplau per avançat al casament de [[Ferran el Catòlic]] i [[Isabel I de Castella]], els reis catòlics. Quan torna a [[Roma]] comença a acumular títols i rendes eclesiàstiques, convertint-se en el [[cardenal]] més ric de la [[Cúria Pontifícia|Cúria romana]]. També li compra a Ferran el Catòlic el [[ducat de Gandia]] i un contracte de matrimoni amb una cosina, per al seu fill [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]]. La prematura mort d'aquest va fer que [[Joan Borja|Joan]] heretés el ducat i el compromís matrimonial.
== Papa Alexandre ==
[[Fitxer:Alexander VI - Pinturicchio detail.jpg|thumb|right|Detall d'un fresc de la Resurrecció de Pinturicchio, que mostra un retrat d'Alexandre VI]]
L'elecció de Roderic com a papa Alexandre VI, l'agost de 1492, té com a rerefons el trencament de l'equilibri polític italià a causa de la usurpació del [[ducat de Milà]] a mans de [[Ludovico il Moro]]. El [[conclave]] que ha d'elegir el successor d'[[Innocenci VIII]] està dividit entre els partidaris dels [[Sforza]], representats pel cardenal Ascanio, germà del Moro, i Giuliano della Rovere, que tenia el suport dels francesos i a més a més era italià. Roderic té el suport dels espanyols i és el cardenal més ric, de manera que els que el votin poden comptar amb grans recompenses en títols, càrrecs i diners. Roderic no els va decebre.
Elegit papa l'[[11 d'agost]] de [[1492]] amb el nom d{{'}}'''Alexandre VI''', dirigí una política encaminada a estendre els dominis territorials de l'[[clergat|Església]] i a afavorir les ambicions familiars. Intel·ligent home d'estat, va defensar sempre els interessos de l'Església, però també els de la seva pròpia família. El trencament de l'equilibri peninsular italià i l'amenaça externa de les corones de Castella-Aragó i França, enfrontades pel domini del regne de Nàpols, expliquen bona part del joc polític fluctuant d'Alexandre. A més a més les lluites contra les poderoses famílies romanes, com els Orsini, enemics jurats dels Borja, van marcar el seu pontificat. Entre els enemics dels papa, hi havia també el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa [[Juli II]], que juntament amb els Orsini controlava alguns castells estratègics dels voltants de Roma, i Florència, on la família dels [[Medici]] havia estat expulsada per [[Girolamo Savonarola]], frare dominic, que predicava en contra dels abusos dels Borja i que va instal·lar-hi una república de frares, a la pràctica aliada de França.
En un primer moment per no veure's rodejat a Roma, va aliar-se amb Milà i va casar Lucrècia amb Giovanni Sforza, cosí de la família milanesa, com a penyora de l'aliança. Quan el 1494 el rei francès Carles VIII va travessar Itàlia per ocupar Nàpols, Alexandre va refugiar-se a [[Sant'Angelo]] i va deixar-lo passar, sense confirmar-lo com a rei. Cal assenyalar que els papes tenien la potestat d'oferir la Corona de Nàpols al rei que consideressin oportú i en aquella època a Nàpols hi governava una branca dels Trastàmara de la Corona d'Aragó, descendents il·legítims d'[[Alfons el Magnànim]].
Carles VIII va sortir de Roma enduent-se Cèsar Borja com a penyora de la lleialtat d'Alexandre, però a mig camí, Cèsar es va escapar i Carles va comprendre que darrere seu hi deixava un enemic. Llavors el Papa va crear una lliga en contra dels francesos i els va expulsar d'Itàlia.
Després de la derrota el papa va declarar la guerra als Orsini, però en aquella ocasió no en va sortir gaire ben parat, ja que els seus castells estratègics eren molt difícils d'ocupar i el seu fill Joan de Borja, nomenat gonfanoner dels exèrcits pontificis va resultar ferit. El 1497 va excomunicar Savonarola, que va ser cremat viu. Aquest gest tenia com a objectiu tallar el suport de Florència als francesos que el frare professava, però va semblar que Alexandre feia matar a un home sant i just, només perquè predicava els seus excessos. Aquell any també va trencar les seves relacions amb els Sforza, que li havien donat l'esquena durant la invasió francesa i va forçar a Giovanni Sforza a reconèixer que no havia pogut consumar el matrimoni amb Lucrècia i per tant facilitar-ne el divorci, per tal que la seva filla pogués tornar a ser penyora de la seva política exterior en futurs jocs d'aliances. Llavors es va aliar amb els reis de Nàpols, una línia il·legítima dels Trastàmara de la Corona d'Aragó, i va casar Jofré amb Sança d'Aragó i Lucrècia amb Alfons. Aquell any Joan Borja va morir assassinat i el seu cos va ser llançat al Tíber.
Linha 71 ⟶ 54:
Alexandre va sentir molt la pèrdua dels seu fill predilecte i es va tancar a les seves habitacions i es va negar a menjar durant uns quants dies, però va decidir no buscar culpables, ja que molts acusaven a Cèsar de l'assassinat, i va promoure una reforma de la moral eclesiàstica que per falta de temps i diners no es va dur mai a terme.
[[Fitxer:Xàtiva. Casa d'Alexandre VI. Placa.jpg|thumb|Placa commemorativa en la casa natal d'Alexandre VI a [[Xàtiva]]
Amb la mort del seu germà gran, Cèsar va penjar els hàbits i el capel cardenalici i va ocupar el lloc del seu germà com a gonfanoner dels exèrcits pontificis.
Una nova invasió francesa, a les ordres de Lluís XII, va fer que es trenquessin les relacions amb Nàpols i Cèsar va ordenar a un dels seus capitans, Miquelet Corella, que executés Alfons, gairebé davant de la seva germana Lucrècia i Sança, per la seva banda, va ser empresonada al Castell de Sant'Angelo.
El preu del papa per aliar-se amb els francesos va ser autoritzar el divorci de Lluís XII perquè aquest es pogués casar amb Anna, duquessa de Bretanya i poder-se quedar amb el poderós ducat. A canvi, Cèsar va casar-se amb Carlota d'Albret, cosina del rei francès, i obtenia el títol de duc de [[Valentinois]]. Amb l'ajuda de l'exèrcit francès Cèsar va conquerir i sotmetre els primers territoris a la Romanya, que pretenia convertir en un regne per ell mateix, amb el suport de Lluís XII i del seu pare.
Alexandre, mentrestant, va embargar els territoris i els béns dels Savelli i els Colonna, per tal de finançar les campanyes del seu fill i per donar territoris per als seus néts. Llavors va arribar l'hora de la venjança contra els Orsini, que van ser excomunicats i perseguits per tot Roma.
Quan Ferran el Catòlic va enviar els veterans de la guerra de Granada, comandats per Gonzalo Fernandez de Cordoba, el "Gran Capità" a Nàpols, els francesos no ho van resistir i van ser-ne expulsats. Mentre Cèsar preparava un altre canvi d'aliances, Alexandre VI va morir.
== La Família Borja ==
Linha 124 ⟶ 104:
== Mort ==
Va morir, probablement d'[[apoplexia]], durant una epidèmia de [[malària]] a Roma, el [[18 d'agost]] de [[1503]], va córrer el rumor que s'havia enverinat en lloc d'un cardenal que pretenia enverinar. El seu cadàver va ser finalment traslladat a l'església romana de [[Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols|Santa Maria de Montserrat]], on reposa al costat de les despulles de [[Calixt III]]. La fantasia popular va fer córrer que el [[dimoni|diable]] mateix havia enviat mones alades per emportar-se'n l'ànima a l'[[infern]], en compliment del pacte que havia fet amb ell.
La seva figura, molt controvertida com la dels altres [[Família Borja|Borja]], ha quedat com a símbol de la
== Bibliografia ==
Linha 140 ⟶ 119:
{{Papa|Innocenci VIII|[[1492]] - [[1503]]|Pius III}}
{{Papes|4}}
{{Autoritat}}
| |||