Lèucada: diferència entre les revisions

'''Lèucada''' (en [[Grec modern|grec]] Λευκάδα, ''Lefkada'') és una de les [[illesIlles Jòniques]], arxipèlag pertanyent a [[Grècia]]. Situada entre les illes de [[Paxí]] i Antípaxi al nord, i [[Cefalònia]] i [[Ítaca]] al sud, a l'extrem nord-oriental està connectada a la costa d'[[Acarnània]] per un pont. Té una extensió de 325 km² i uns 21.000 habitants, anomenats ''lefkaditis'' («leucadites»). La capital de l'illa és la vila homònima, '''Lèucada''' (''Lefkada''), al nord de l'illa, amb uns 10.000 habitants.

També s'ha conegut amb els noms de '''''Leucàs''''' o '''''Lefkàs'''''. La fortalesa veneciana de Santa Maura al nord-est, construïda pels [[família Orsini|Orsini]] (el 1300), però reconstruïda pels venecians i després pels romans, va donar a l'illa el seu nom a l'edat mitjana. La fortalesa fou residència del governador venecià. A la rodalia, es va formar la ciutat de Amaxíkhi (Ἀμαξίχιον), que en fou considerada la capital. Les seves runes són al lloc avui anomenat ''Kaligóni'', no lluny de l'antiga Nerikos i de la coríntia Leucàs.

Fins a l'1 de gener del 2011 va formar part, juntament amb les illes adjacents de Meganisi, Kàlamos i Kastós, de la [[prefectures de Grècia|prefectura de Lèucada]]. Actualment, és una de les 74 [[unitats perifèriques de Grècia]], de 356 km² i 22.879 habitants el [[2005]]. Se subdivideix en 6 municipis (''dimi'') i dues comunitats (''kinótites'').

[[Fitxer:LefkadaWW.jpg|thumb|150px|La L'illa principal fotografiada des d'un satèl·lit.]]

Lèucada mesura 35 km de nord a sud i 15 km d'est a oest. Té una àrea de 336 km₂. El punt més elevat n'és la muntanya Stavrota, a 1,.158 m sobre el nivell del mar, situada aal mig de l'illa. La situació de Lèucada està a redós dels vents, amb vistes a Skorpios, l'antiga propietat d'Aristòtil Onassis, també amb vistes a Meganissi i altres petites illetes, així com amb un punt on es veu la zona continental grega. La carretera principal passa per la costa des de Lefkada fins Vasiliki. Hi ha comunicacions regulars amb ferris entre Kefalonia, ItacaÍtaca i Meganissi.

[[Fitxer:Madouri5988.jpg|thumb|150px|Madouri.]]

[[Homer]] esmenta l'illa i diu que estava unida al continent. Nerikos n'era la principal ciutat i era poblada pels leleges i els telebons, els quals en foren expulsats pels acarnanis, que hi van viure fins vers la meitat del segle VII aC. Llavors, els corintis van fundar la ciutat de Leucàs o Epilecàudia, a l'istme que la separava del continent, afegint uns mil colons als habitants ja existents a Nerikos. Aquests colons van construir un canal a l'istme i Lèucada va esdevenir una illa. El canal, inicialment navegable, després fou cobert per la sorra i els vaixells no hi van poder passar més ([[Polibi]] diu que [[Filip V de Macedònia]] el va creuar després de netejar-lo, el [[218 aC]]) i després fou restaurat pels romans el [[197 aC]], quan estaven assetjant Leucàs. Sobre el canal es va fer un pont que existia en temps d'[[Estrabó]]).<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Estrabó]]|títol=Geografia|pàgines=10.452}}</ref>

Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent.<ref>{{ref-llibre|cognom=A. J. Graham|títol=Colony and mother city in ancient Greece|pàgines=132|isbn=0-7190-0059-9}}</ref> AEn les guerres mèdiques, va ajudar Atenes i va enviar tres vaixells a la [[batallaBatalla de Salamina]] ([[480 aC]]) i 800 homes a la batallaBatalla de [[Platees]]. AEn la [[guerra del Peloponès]], va estar al costat de [[Corint]], la seva metròpoli, i, per tant, generalment al costat d'[[Esparta]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nigel Bagnall|títol=The Peloponnesian War: Athens, Sparta and the struggle for Greece|pàgines=17|isbn=0-312-34215-2}}</ref> El [[343 aC]], va esdevenir aliada d'[[Atenes]] contra [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i victoriós el rei [[Filip II de Macedònia]], l'illa va passar al seu control. El [[312 aC]], la seva independència fou restaurada. Al segle següent, va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El [[230 aC]], fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i, el [[197 aC]], va passar a domini romà alen ser conquerida després d'un llarg setge. Altres ciutats de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara Φαρά) i Hellomenion (Hellomenium (ελλόμενον). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat ''Leucatas'' o ''Leucates'' (Λευκάτας).

Lèucada va ser inclosa a la província romana d'Acaia ([[segle I aC]]) i a finals de segle esse'n va construir la capital, [[Nicòpolis de Lèucada|Nicòpolis]]. Va romandre en mans dels romans (fou destruïda per un terratrèmol el [[375]]) i després dels bizantins, sota els quals va patir en nombroses èpoques atacs dels pirates. Al segle VII, fou inclosa al [[thema]] de ''Kefalonia''. Vers el [[1083]], fou ocupada pels normands de [[Sicília]] que la van abandonar el [[1085]]. AlEn el repartiment de l'Imperi el [[1205]] va correspondre al príncep d'[[Acaia]] i la senyoria en fou donada a Gaius, príncep de [[Tàrent]], però fou ocupada pel [[Despotat de l'Epir|dèspota d'Epir]] el [[1215]]. Epir la va dominar fins al [[1294]]. En aquest any, Nicèfor Andrònic Àngel la va donar com a dot feudal a la seva filla (germana de l'hereu Tomàs I de l'Epir o Tomàs Àngel), quan es va casar amb [[Joan I Orsini|Joan Orsini]], filla del comte de [[Cefalònia]] [[Ricard I Orsini]], que l'any [[1300]]. Aquest hi va construir una fortalesa (Hàgia Mavra o Santa Maura) i, el [[1304]], a la mort del seu pare, va esdevenir comte de Cefalònia i [[Zante]] i senyor de Santa Maura o Lèucada, incorporant de fet l'illa als dominis paterns. Va seguircontinuar en mans dels comtes de Cefalònia, primer els Orsini i després els [[Tocco]], que temporalment foren dèspotes de l'Epir (Àngel-Comnè). [[Lleonard I Tocco]], fill de ''Guillem II Tocco'' i de Margarita Orsini, i netnét de [[Ricard I Orsini]] per viapart femenina, va rebre la senyoria el [[1352]] (incloent-hi Vonitza) i, el [[1358]], a la mort del seu cosí [[Nicèfor II Àngel-Comnè]] Orsini, va heretar Cefalònia i Zante (va ser afavorit en la successió enfront del seu cosí Guido i els seus descendents) i va ser comte fins que va morir, el [[1381]]. El 1357, va esclatar la revolta anomenada "''Voukentra",'' dels camperols de l'illa contra el domini eclesiàstic de la terra. El [[1362]], els napolitans van renunciar als drets feudals i el senyor de Lèucada va rebre el títol de duc de Santa Maura. Des del [[1386]], va estar sota protectorat de [[Venècia]]. El duc Carles Tocco (1381-1403) va establir a Lèucada (ciutat) la capital de les seves possessions, que des de vers el 1400 comprenien també algunes zones continentals. Carlo va engrandir la ciutat i la va fortificar per dos costats. El 1430, els otomans van annexionar la major part de l'Epir i el 1449 van expulsar alsels Tocco de la ciutat d'Arta a 50 km de Lèucada.

La dinastia Tocco, amb el duc Leonard, va esdevenir tributariatributària de [[Turquia]] des del [[1478]] i els otomans van desembarcar a l'illa el [[1479]] i, de fet, va passar a ser possessió turca. El duc estava enllaçat amb el [[soldà]] pel matrimoni amb Milica Branković, una neboda de la respectada sogra de [[Mehmet II]], Carica Mara, vídua de [[Murat II]]. Milica havia mort el [[1464]] i Leonardo es va casar en segones noces el 1477 amb Francesca Marzano, una princesa dels Aragó d'Itàlia, casa hostil als otomans. Leonardo va jurar submissió als otomans, però el [[1479]] una flota manada per Gedik Ahmed Pasha, bey d'Avlonya ([[Valona]]) va ocupar Zakynthos ([[Zante]] [[Cefalònia]] i Levkas (Lèucada).

Les dues primeres van passar a Venècia el [[1481]] i la tercera va restar sota protectorat otomà. El [[1485]], els otomans van adquirir Cefalònia per tractat, però el [[1500]] va retornar a Venècia. Llavors, els otomans van annexionar formalment Lèucada el [[1500]]. Leonardo i Francesca, odiats per la població grega subjecta a la seva explotació, van fugir a Itàlia, on van rebre possessions de mans del rei Ferran. Gedik Ahmed va deportar part de la població a [[Istanbul]]. L'agost del [[1502]], en la guerra entre Turquia i Venècia per les darrersdarreres possessions venecianes a la costa grega, Lèucada fou ocupada pel venecià Bernadetto Pesaro, que la va abandonar el [[1503]] en signar-se el tractat de pau que reconeixia a Venècia la possessió de Cefalònia. Formà part del ''sandjak'' de [[Karli-Ili]] des de mitjans del segle XVI fins a finals del segle XVII. Fou capital d'un dels dos ''kada'' en què estava dividit, anomenat ''Aya Mavra''. Un registre de 1523-1536 dóna una població per a la ciutat de Lèucada de 10001.000 a 15001.500 persones (194 llars, 25 solters i 20 vídues). El ''kada'' incloïa la ciutat de Vonitza o [[Vonitsa]] (amb 90 llars, 27 solters i 15 vídues) i 43 pobles a més de 5 monestirs amb una població total de 12.000 persones. Això acredita que el ''kada'' no sols comprenia l'illa sinó també una considerable extensió a [[Acarnània]].

[[Fitxer:Kalamos Town 2.jpg|thumb|150px|Kalamos.]]

[[Fitxer:Vraka Lefkas Greek Costume.JPG|thumb|150px|Vestimenta tradicional.]]

L'altra ''kada'' del ''sandjak'' era Engili-kasti ([[Angelokastro]]), amb seu a la ciutat d'aquest nom, otomana des dedel 1460 i que era la seu del ''sandjakbegi'' (tenia 144 llars i el ''kada'' tenia en total 253 pobles amb 90099.009 llars, 290 solters i 954 vídues, o sigui, unes 45 a 47.000 persones). A Lèucada, hi havia una guarnició amb 111 soldats i 9 artillers, mentre que a Angelokastro només hi havia 25 soldats, perquè estava ala l'interior i menys exposada a un eventual atac. Altres 25 soldats i 2 artillers eren a Vonitsa, de posició més forta que Lèucada. No s'esmenta ni un sol musulmà civil en tot el ''sandjak'' de Karli-Ili. Només hi havia mesquites als tres castells. El [[1564]], un aqüeducte es va fer per abastir d'aigua bona a Lèucada, acabat el 24 d'octubre d'aquell any.

El [[1571]], durant la crisi de [[Lepant]], fou assetjada per la lliga catòlica, però va resistir. Els danys foren reparats. Al segle XVII, comença a haver-hi població musulmana i hi sorgeixen noves mesquites. A l'aglomeració urbana (''varosh'') de Lefkada (una part de la ciutat), hi vivien 700 famílies cristianes; aquesta part s'anomenava ''Amaxiki,'' nom que va restar fins al segle XIX. En tota la ciutat, hi havia 12501.250 cases, això donaria una població d'uns 60006.000 habitants. La guarnició era de menys de 300 soldats.

[[Fitxer:Flag of the Septinsular Republic.svg|thumb|200px|Bandera de la República de les Set IlleseIlles Unides (1800-1807).]]

El [[1683]], va esclatar la guerra contra la lliga cristiana, i l'estiu dedel [[1684]], després d'un setge i 16 dies de bombardeig, fou conquerida pels venecians dirigits per Morosini. Els otomans de l'illa van poder sortir cap al continent. Morosini va fortificar la ciutat fenti féu destruir moltes cases dels dos barris al costat de la fortalesa. Els habitants van rebre ajut per a construir noves cases aen altres llocs de l'illa. Només en va quedar l'antic barri de d'Amaxiki, i les edificacions musulmanes foren destruïdes, excepte les fortificacions i l'aqüeducte. El [[tractat de Karlowitz]] va atribuir definitivament l'illa a Venècia. AlsEn els primers anys del segle XVIII, els venecians van modernitzar el castell. AEn la campanya de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] dels otomans contra Venècia ([[1716]]), la moderna fortalesa no fou defensada i fou ocupada pels turcs, però restituïda un any més tard en ajustar-se la pau ([[1717]]). El [[1769]], els grecs es van revoltar però foren dominats i la fortalesa va haver de ser arranjada. El domini venecià va durar fins al [[1797]], quan el [[tractat de Campo Formio]] va eliminar la república i llavors va passar a França ([[10 de juliol]] del [[1797]]). Però el [[1798]] fou ocupada per [[Rússia]] i, el [[1800]], integrada dins la [[República de les Set Illes]]. El [[1807]], [[Ali Pasha Tepedelenli]] de [[Janina]], que s'havia apoderat dels territoris continentals ade l'Acarnània, va atacar Lèucada senti fou rebutjat; però va construir una poderosa fortalesa (Kastro tis Tekkes) en l'única via entre l'illa i el continent, en un promontori rocós. A 6 km més al sud, en un altre promontori que dominava l'entrada a la llacuna de Lèucada, va construir una altra fortalesa, el castell de Sant Jordi, que com el de Tekke, encara existeix. El [[1807]], van tornar a França i fou integrada a les [[províncies Il·liriques]] i, el [[6 d'abril]] de [[1810]], fou ocupada pels britànics. El [[1812]], tenia 50005.000 habitants, població que es va mantenir més o menys estable fins al 1960. Al final de la guerra, fou integrada dins la [[República de les Set Illes|República de les Illes Jòniques]] el [[5 de novembre]] de [[1815]], la sobirania de la qual fou transferida a [[Grècia]] l'[[1 de juny]] dedel [[1864]] (Lala part continental havia passat a Grècia el [[1832]]). L'aqüeducte fou destruït el [[1825]] per un terratrèmol junt amb part de la ciutat.

Va romandre com a part de Grècia. L'[[1 de maig]] dedel [[1943]] fou ocupada pels italians i el [[8 de setembre]] dedel [[1943]] pels alemanys. L'[[octubre]] del [[1944]] va quedar en mans dels aliats i fou retornada a Grècia.

L'illa tenia el 1683 24.000 habitants i tres-cents anys després, el 1961, només eren 26.000. La població encara ha tingut tendència a la baixa i vers el 2000 eren uns 21.000 i 22.8979 al cens del [[2005]]. La ciutat, al mateix cens, tenia 6.903 habitants, la zona més poblada dels 22.652 hab. totals a l'arxipèlag.