Revisió del 23:27, 14 abr 2015 modifica Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.574 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 23:45, 14 abr 2015 modifica desfés Walden69 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 470.574 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 20: \| successor2 = [[Martín de Rosales Martel]] \| president2 = [[Álvaro Figueroa y Torres Mendieta]] \| inici3 = [[13 de juny]] de [[1913]] \| final3 = [[27 d'octubre]] de [[1913]] \| predecessor3 = [[Miguel Villanueva Gómez]] \| successor3 = [[Francisco Javier Ugarte y Pagés]] \| president3 = [[Álvaro Figueroa y Torres Mendieta]] \| inici4 = [[2 de gener]] de [[1911]] \| final4 = [[13 de març]] de [[1912]] \| predecessor4 = [[Fermín Calbetón y Blanchón]] \| successor4 = [[Miguel Villanueva Gómez]] \| president4 = [[José Canalejas y Méndez]] \| inici5 = [[2 d'octubre]] de [[1909]] \| final5 = [[9 de febrer]] de [[1910]] \| predecessor5 = [[José Sánchez Guerra y Martínez]] \| successor5 = [[Fermín Calbetón y Blanchón]] \| president5 = [[Segismundo Moret y Prendergast]] }} '''Rafael Gasset Chinchilla''' ([[Madrid]], [[23 de setembre]] de [[1866]] - [[11 d'abril]] de [[1927]]) fou un advocat, periodista i polític [[Espanya\|espanyol]], va ser ministre d'[[Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya\|Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques]] durant la regència de [[Maria Cristina d'Àustria]] cartera que, al costat de la d'i ministre de [[Ministeri de Foment d'Espanya\|Foment]], repetiria durant el regnat d'[[Alfons XIII]]. Linha 25 ⟶ 40: Fill del periodista i polític gallec [[Eduardo Gasset y Artime]]{{sfn\|Sánchez Illán\|1996\|pp=261, 270}} i de Rafaela Chinchilla y Díaz de Oñate.{{refn\|group=lower-alpha\|Segons Sánchez Illán, neboda de [[Francisco Serrano Domínguez\|Francisco Serrano]].{{sfn\|Sánchez Illán\|1999\|p=30}}}} Fou director del periòdic ''[[El Imparcial]]'' després de la mort del seu pare, fundador del diari, el 20 de maig de 1884.{{sfn\|Sánchez Illán\|1996\|p=270}} Inicià la seva carrera política com a independient, participant a les [[eleccions generals espanyoles de 1891]] i obtenint un escó com a diputat per la circumscripció de [[Santiago de Cuba]].{{sfn\|Sánchez Illán\|1997\|pp=323}} [[Fitxer:El Isidro del ministerio, de Moya.jpg\|thumb\|left\|180px\|''El Isidro del ministerio'', a ''[[Gedeón]]'', 1900.]] Va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques dues ocasions: entre el 18 d'abril i el 23 d'octubre de 1900,{{sfn\|Urquijo y Goitia\|2008\|p=86}} i entre el 20 de juliol i el 15 de desembre de 1903,{{sfn\|Urquijo y Goitia\|2008\|p=89}} sent el primer ministre d'Agricultura de la història espanyola. Cap a 1898 va ser un dels artífexs de l'acostament polític entre [[Francisco Silvela]] i el general [[Camilo García de Polavieja]].{{sfn\|Sánchez Illán\|1998\|pp=224-229}} Des de ''El Imparcial'' recolzaria a partir de 1899 una campanya per una millora de l'agricultura a través dels regadius, assumint idees del polític [[Regeneracionisme\|regeneracionista]] aragonès [[Joaquín Costa]] i la seva «política hidràulica»,{{sfn\|Sánchez Illán\|1997\|pp=325-327}}{{sfn\|Sánchez Illán\|1998\|pp=225-226}} que intentaria dur a la pràctica durant la seva primera cartera com a ministre d'Agricultura en un govern del [[Partit Liberal Conservador\|conservador]] [[Francisco Silvela\|Silvela]].{{sfn\|Sánchez Illán\|1997\|pp=325-327}} En 1903, en el seu segon pas pel ministeri, impulsaria un programa que feia èmfasi en les obres hidràuliques i la construcció de camins veïnals en un Govern de [[Raimundo Fernández Villaverde\|Fernández Villaverde]], no obstant això les seves propostes van quedar bloquejades a la fi de 1903, amb el canvi de president de Fernández Villaverde per [[Antoni Maura i Montaner\|Maura]], que va donar prioritat a reformes relacionades amb l'Armada, l'Administració i la Llei electoral.{{sfn\|Sánchez Illán\|1997\|pp=334-336}} El seu programa va comptar també amb l'oposició del seu successor al capdavant del Ministeri d'Agricultura, [[Manuel Allendesalazar]].{{sfn\|Sánchez Illán\|1997\|p=335}} Al començament de 1905 es va apropar als liberals, a través de la figura de [[Segismundo Moret]],{{sfn\|Sánchez Illán\|1997\|p=337}} finalment es passaria al [[Partit Liberal Fusionista\|Partit Liberal]], en entrar com a ministre de Foment en un govern de Moret l'1 de desembre de 1905.{{sfn\|Urquijo i Goitia\|2008\|p=92}} Participà en els successius processos electorals, escons per [[província de Pontevedra\|Pontevedra]] i [[província de La Corunya\|La Corunya]]. En aquesta etapa com conservador va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques dos cops: entre el [[18 d'abril]] i el [[23 d'octubre]] de [[1900]], i entre el [[20 de juliol]] i el [[15 de desembre]] de [[1903]], sent el primer ministre d'Agricultura de la història espanyola. En [[1905]] abandona el Partit Conservador i passa a militar al [[Partit Liberal (Espanya)\|Partit Liberal]] amb el seguirà obtenint acta de diputat en les successives eleccions celebrades fins a [[1923]] per les circumscripcions de La Corunya, [[província de Ciudad Real\|Ciudad Real]] i Pontevedra. Com a Liberal serà nomenat ministre de Foment fins a set cops: entre l'[[1 de desembre]] de [[1905]] i el [[6 de juliol]] de [[1906]], entre el [[30 de novembre]] i el [[4 de desembre]] de [[1906]], entre el [[21 d'octubre]] de [[1909]] i el [[9 de febrer]] de [[1910]], entre el [[2 de gener]] de [[1911]] i el [[12 de març]] de [[1912]], entre el [[24 de maig]] i el [[27 d'octubre]] de [[1913]], entre el [[30 d'abril]] de [[1916]] i el [[19 d'abril]] de [[1917]], i entre el [[7 de desembre]] de [[1922]] i el [[3 de setembre]] de [[1923]]. Va ser director d'[[El Imparcial]] des de [[1890]] i en va actuar com corresponsal a Cuba. [[Fitxer:El abate Kneipp-Gasset en Ciudad Real - Nuestra curación por el agua, de Moya.jpg\|thumb\|220px\|Caricatura de Rafael Gasset, publicada en la revista satírica ''[[Gedeón]]'', en febrer de 1903.]] Entre 1891 i 1923 va tenir acta de diputat per les circumscripcions de [[Santiago de Cuba]], [[A Estrada]], [[Noia]], [[Ciudad Real]] i [[Alcázar de San Juan]].{{sfn\|Sánchez Illán\|1997\|p=323}} En la seva etapa com a liberal seria nomenat ministre de Foment en fins a set ocasions: entre l'1 de desembre de 1905 i el 6 de juliol de 1906,{{sfn\|Urquijo y Goitia\|2008\|p=92}} entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 1906,{{sfn\|Urquijo y Goitia\|2008\|p=93}} entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910,{{sfn\|Urquijo y Goitia\|2008\|p=95}} entre el 2 de gener de 1911 i el 12 de març de 1912,{{sfn\|Urquijo y Goitia\|2008\|pp=96-97}} entre el 24 de maig i el 27 d'octubre de 1913,<ref name=reinadodealfonsoXIII>{{ref-web\|títol=Reinado de Alfonso XIII\|url=http://humanidades.cchs.csic.es/ih/paginas/jrug/diccionario/gabinetes/m5_alfonso13.htm\|dataaccés=18 de novembre de 2014}}</ref> entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917,{{sfn\|Urquijo y Goitia\|2008\|p=99}} i entre el 7 de desembre de 1922 i el 3 de setembre de 1923.{{sfn\|Urquijo i Goitia\|2008\|p=106}} Va donar nom a la primera llei d'espanyola de [[Parcs nacionals d'Espanya\|parcs nacionals]], aprovada el 17 de desembre de 1916 i coneguda com a «Llei Gasset» per ser Gasset el llavors ministre de Foment, encara que el seu principal impulsor va ser el senador [[Pedro Pidal]].<ref>{{ref-llibre\|cognom={{versaleta\|Casado de Otaola}}\|nom=Santos\|any=1996\|títol=Los primeros pasos de la ecología en España\|editorial=Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación y Publicaciones de la Residencia de Estudiantes\|lloc=Madrid\|url=http://www.magrama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/fondo/pdf/15850_all.pdf\|página=393}}</ref> == Notes == Linha 51 ⟶ 71: {{Inicia taula}} {{S-off}} {{ Filera de successions \| títol = [[Ministeri de Foment d'Espanya\|Ministre de Foment]]<br>[[Image:Escudo_de_España_1874-1931.svg\|35px]] \| anys = [[1909]]-[[1910]]<br>[[1911]]-[[1912]]<br>[[1913]]<br>[[1916]]-[[1917]]<br>[[1922]]-[[1923]]\| abans =[[José Sánchez Guerra y Martínez]]<br>[[Fermín Calbetón y Blanchón]]<br>[[Miguel Villanueva Gómez]]<br>[[Amós Salvador Rodrigáñez]] <br>[[Luis Rodríguez de Viguri]] \| després = [[Fermín Calbetón y Blanchón]]<br>[[Miguel Villanueva Gómez]]<br>[[Francisco Javier Ugarte y Pagés]]<br>[[Martín de Rosales Martel]]<br>[[Manuel Portela Valladares]] }} {{Finalitza taula}}

Rafael Gasset Chinchilla: diferència entre les revisions