A l'arquitecte Mies van der Rohe se li va oferir la comissió d'aquest edifici el 1928, després de la seva reeixida gestió de l'exposició del Werkbund a [[Stuttgart]] de [[1927]]. La República alemanya encarregà a Mies la direcció artística i muntatge no tan sols del Pavelló de Barcelona, sinó també dels edificis de totes les seccions d'Alemanya a l'Exposició Universal de 1929. No obstant això, Mies va tenir serioses limitacions de temps -va haver de dissenyar el Pavelló de Barcelona en menys d'un any- i també va fer front a condicions econòmiques incertes.
AlsEn anysel transcurs dels següents anys, a la [[Primera Guerra Mundial]], Alemanya començà a canviar, l'economia es recuperava després del [[Pla Dawes]] de [[1924]]. El pavelló per a l'Exposició Universal se suposava que representava la nova [[República de Weimar|Alemanya de Weimar]]: democràtic, culturalment progressista, pròspera i pacifista, un auto-retratautoretrat a través de l'arquitectura.<ref name="Zimmerman"/> El promotor de l'obra, Georg von Schnitzler va dir que hauria de donar "veu a l'esperit d'una nova era".<ref name="keybldgs">{{ref-llibre | cognom = Weston | nom = Richard | títol = Key Building of the Twentieth Century | editorial = W.W. Norton and Company | any = 2004 | isbn = 0-393-73145-6}}</ref> Aquest concepte es va veure reflectit amb la realització de la "planta lliure" i la "sala flotant".<ref name="Zimmerman">{{ref-llibre | cognom = Zimmerman| nom = Claire | títol = Mies van der Rohe | editorial = Taschen | lloc = Hong Kong | any = 2006 | isbn = 3822836435}}</ref>
