Dziga Vértov: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|right|250px|Dziga Vertov '''Dziga Vertov''' (en rus, Дзига Вертов) és el pseudònim de '''Denis Abramovich Kauf...». |
biografia |
||
Línia 1:
[[Image:Dziga Vertov.jpg|thumb|right|250px|Dziga Vertov]]
'''Dziga Vertov''' (en [[rus]], Дзига Вертов) és el pseudònim de '''Denis Abramovich Kaufman''' ([[
== Biografia ==
Denis Abramovich Kaufman va néixer el [[1896]] al si d'una família [[jueu|jueva]] a [[Bialystok]], ciutat llavors pertanyent a la [[Rússia]] [[tzar|tzarista]]. Va estudiar música al conservatori de Bialystok fins que la seva família, fugint de l'avanç de l'exèrcit [[Alemanya|alemany]] durant la [[Primera Guerra Mundial]], es va traslladar a [[Moscou]] el [[1915]].
Poc després, es van instal·lar a [[Sant Petersburg]], on Kaufman va iniciar la carrera de [[Medicina]] i va començar a escriure, tant [[poesia]] com narracions [[sàtira|satíriques]] i de [[ciència ficció]]. Interessat pel [[futurisme]] rus, va adoptar el pseudònim de '''Dziga Vertov''', que significa ''"gira, baldufa"'' en [[ucrainès]].
El [[1918]], després de la [[Revolució Russa|revolució]], el Comitè del Cinema de Moscou el va contractar per a treballar a ''Kino-Nedelia'' (''"Cinema-Setmana"'', setmanari cinematogràfic de notícies d'actualitat soviètic), a Moscou. Va treballar muntant noticiaris cinematogràfics durant tres anys. Entre els seus companys estaven [[Lev Kuleshov]], que per aquells anys estava portant a terme els seus famosos experiments de muntatge, i [[Edouard Tissé]], futur càmera de [[Eisenstein]].
La seva primera pel·lícula com director va ser ''L'aniversari de la Revolució'' ([[1919]]), seguida de ''La batalla de Tsartitsyn'' ([[1920]]), ''El tren Lenin'' ([[1921]]) i ''Història de la guerra civil'' ([[1922]]). En aquestes pel·lícules, Vertov va explorar les possibilitats del [[muntatge]], ensamblant fragments de pel·lícula sense tenir en compte la seva continuïtat formal, temporal ni lògica, buscant sobretot un efecte poètic que pogués impactar als espectadors.
El [[1919]], Vertov i altres joves cineastes, entre els quals es trobava la seva futura dona [[Elisaveta Svilova]], van crear un grup anomenat ''[[Kinoks]]'' (Cinema-Ull). Més tard se'ls uniria també el germà de Vertov, [[Mikhail Kaufman]]. Entre [[1922]] i [[1923]], Vertov i Svilova van publicar diversos manifestos en publicacions d'[[avantguarda]], desenvolupant la seva teoria del '''[[Cinema-Ull]]'''.
Vertov i els altres membres del grup rebutgen del pla tots els elements del cinema convencional: des de l'escriptura prèvia d'un guió fins a la utilització d'[[actor]]s professionals, passant pel rodatge en estudis, els decorats, la il·luminació, etc. El seu objectiu era captar la "veritat" cinematogràfica, muntant fragments d'actualitat de manera que permetessin conèixer una veritat més profunda que no pot ser percebuda per l'ull. Segons el propi Vertov, ''"fragments d'energia real que, mitjançant l'art del muntatge, es van acumulant fins a formar un tot global"'', permetent "veure i mostrar el món des del punt de vista de la revolució proletaria mundial".
El [[1922]], Vertov va començar la sèrie de noticiaris ''Kino-Pravda'' (Cinema-Veritat). En la sèrie ''Kino-Pravda'', Vertov va filmar tot tipus de llocs públics, en ocasions amb càmera oculta i sense demanar permís. El més famós noticiari va ser ''Leninskaya Kino-Pravda'', que mostrava la reacció a la mort de [[Lenin]] el [[1924]].
Durant els [[anys 1920|anys 20]] va rodar diverses pel·lícules, però destaca sobretot '''''L'home amb la càmera''''' (''Cheloviek s Kinoapparatom'', [[1929]]). ''L'home amb la càmera'' mostra un dia en la vida d'un operador soviètic, dedicat a filmar una ciutat soviètica des de l'alba fins a la nit. S'ha relacionat amb una modalitat de [[documental]]s urbans que va tenir èxit en l'època, les "simfonies de grans ciutats", exemplificades per pel·lícules com ''Berlín, simfonia d'una gran ciutat'' (1927), de [[Walter Ruttmann]], o ''Pluja'' ([[1929]]) de [[Joris Ivens]].
El que distingeix a l'obra de Vertov de les citades és la voluntat de realitzar una anàlisi [[marxisme|marxista]] de les relacions socials mitjançant el muntatge. A més, ''L'home amb la càmera'' posa l'accent en el procés de [[producció cinematogràfica|producció]] i consum del cinema (rodatge, muntatge i contemplació). Després de la seva última obra d'importància, Tres cants a Lenin (''Tri pesni o Lenin'', 1934), Vertov va ser relegat pel sistema [[Stalin|estalinista]] a la producció de noticiers convencionals. Vertov era germà de l'operador [[Mikhail Kaufman]] i del director de fotografia [[Boris Kaufman]].
[[Categoria:Directors de cinema|Vertov, Dziga]]
| |||
