Tàpia: diferència entre les revisions

Antigament s'havia usat molt en construccions rurals, per la seva economia, amb gruixos d'uns tres pams per a parets de cases i d'uns dos pams per a tanques de patis i corrals.<ref name="fullana"/> Al fang sovint s'hi afegia una beurada de [[calç]] per millorar-ne la resistència (tàpia reial).<ref name="fullana"/> Entre les seves propietats hi ha la gran [[inèrcia tèrmica]] que té,<ref name="fullana"/> o sigui, la tendència a mantenir una temperatura constant a l'interior degut al que triga a escalfar-se i refredar-se la gran massa d'una paret tan gruixuda. Entre els seus incovenients hi ha la seva poca resistència a la humitat i la pluja, que desfà el fang, i que obliga a protegir la tàpia amb arrebossats, altres revestiments o teulades que requereixen un manteniment periòdic i que fa que les construccions de tàpia durin molt poc si s'abandonen. Aquesta poca resistència a la humitat fa que aquest material sigui propi de llocs relativament secs, com els de [[clima mediterrani]] o els del nord d'Àfrica.

 

==Referències==

<references />