Masada: diferència entre les revisions

'''MassadaMasada''' (del [[grec antic]] Μασάδα o llatí Masada; en [[hebreu]] מצדה, {{Àudio|He-Masada.ogg|''Metsadà''}}, derivat de מצודה, ''metsudà'', "fortalesa") és una antiga fortificació al [[Districte del Sud (Israel)|Districte sud d'Israel]], situat dalt d'un [[altiplà]] de roca aïllada (similar a una taula) a l'extrem oriental del [[desert de Judea]], amb vistes al [[Mar Mort]]. Està inscrit a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] des de [[2001]].<ref>http://whc.unesco.org/en/list/1040</ref>

Fou una [[fortalesa]] d'[[Israel]] esmentada per [[Estrabó]] i [[Plini el Vell]] i ben descrita per [[Flavius Josefus|Flavi Josef]]. Era en una roca al mig d'una plana formada per valls per tots els costats. La fortalesa fou primerament establerta pel gran sacerdot Jonatan però qui realment la va fer fou [[Herodes el gran]], que la va construir com a fortalesa per a ell mateix en cas de revolta o en cas de ser expulsat per [[Marc Antoni]], al qual [[Cleòpatra VII]] li reclamava Judea. El [[40 aC]] quan fou expulsat a [[Jerusalem]] per Antígon i els [[parts]], Mariamne, la dona d'Herodes, i altres familiars, van romandre a la fortalesa, que fou assetjada pels parts, i quan estava ja a punt de rendir-se per manca d'aigua, la pluja va reomplir les cisternes i va poder resistir fins al retorn d'Herodes.

Durant la revolta jueva fou ocupada per [[Menahem (messies)|Menahem]], fill de [[Judes el Galileu]], un dels caps dels [[sicari]]s, que se'n va apoderar a traïció i va matar la guarnició romana; després va passar a la facció extremista rival dirigida per Eleazar; després de la caiguda de Jerusalem els [[zelota|zelotes]] més fanàtics es van refugiar allí i era l'única que resistia quan FlaviusFlavi Silva va substituir Bassus com a prefecte de [[Judea]] (any [[73]]). Silva va fer rodejar la fortalesa amb un mur i va construir una torre d'assalt enfront a una torre que guardava l'accés a la fortalesa. Finalment la fortalesa fou assaltada i ocupada però els defensors s'havien suïcidat tots (un total de 960 persones). Es van salvar una dona vella, una dona parenta d'Eleazar i cinc nens que van explicar als romans el que havia passat.