Himiarites: diferència entre les revisions

53 bytes afegits ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Himyarite Kingdom
Cap resum de modificació
Línia 1:
Els '''himiarites''' eren un clan de l'[[Aràbia Feliç]] ([[Iemen]]) al [[regneRegne de Saba]].
 
El primer estat himiarita va sorgir el [[115 aC]] a [[Raidan]] (el títol era "senyors de Raidan"), que després es va convertir en el regneRegne d'Himiar ('''Himyar''').
 
El [[25 aC]], van conquerir temporalment el regneRegne de Saba, i uns dos-cents vint anys després el regneRegne de [[Qataban]], i vers el 300 el regneRegne d'[[Hadramaut]]. Saba fou finalment conquerida i annexionada el [[280]], però abans havia arribat a dominar Raidan (vers [[160]]-[[195]]). Vers el [[290]], la primera dinastia himiarita de Raidan fou substituïda per la dinastia paral·lela anomenada dels ''Toba'' o ''Tubba'' (probablement, un títol personal semblant a faraó) que es van titular "reis de Saba i Raidan" o "Tubba d'Himyar".
 
Vers el [[330]], mercès a un predicador originari d'[[Alexandria]] d'Egipte, el rei axumita Erzana es va fer cristià i, al contrari, el rei d'Himyar es va convertir al judaisme vers el [[385]]. Al segle següent, el cristianisme es va implantar al Iemen, sobretot a [[Najran]].
 
Els axumites van conquerir el Iemen vers el [[370]]. El rei d'[[Axum]] o [[Aksum]] es va titular "Rei d'Axum, de Iemen i de Reidan". Pel mateix temps, els axumites van conquerir la [[Núbia]], al nord d'Axum. El [[378]], els himiarites van recuperar la independència.
 
Fins als [[525]], fou l'estat dominant al sud d'Aràbia amb una economia agrícola ajudada per l'exportació delde l'[[encens]] i la [[Mirra (planta)|mirra]]; els himiarites compraven marfilivori a Àfrica, que després venien a l'Imperi Romàromà. El darrer rei fou Dhu Nuwas (Yusuf Ashar Yathar), que s'havia convertit al judaisme. El seu veí a l'Àfrica era el [[regneRegne d'Aksum]], un regne cristià. Es va produir la matança de Najran, en la quequè cristians himiarites i axumites foren massacrats per ordre del rei; l'emperador bizantí va comunicar els fets al rei d'Axum [[Caleb d'Aksum|Caleb]]. Axum va, finalment, intervenir i va derrotar Dhu Nuwas. Un virrei d'Axum es va instal·lar a Thusfar.
 
El virrei fou destituït aviat pel general Abraha, que va governar el país primer com a governador i després com a rei, fins al [[570]]; el [[599]], una aliança nacional amb els perses va portar al domini persa. Vers el [[629]], Himyar fou inclòs en el Califatcalifat islàmic.
 
La capital dels himiarites fou [[Thusfar]]. La llengua [[himiarita]] es va parlar fins al segle X.
Línia 17:
== Reis de Raidan (Zu Raidan o Dhu Raidan) ==
 
* Haris ar-Raish, vers 120 aC-v. 90.
* Zu-l-Karnain, vers 90- ?.
* Abrahah Zu-l-Mamur.
* Africis.
* Zu-l-Adjar vers 20 aC-10 aC.
* Sharah-bil.
* Bilkis (reina).
* Shammar Zarash.
* Abu Malik.
* Yasir Yuhasdiq, vers 80-100.
* Dhamar Ali Yuhabir I, vers 100-120.
* Tharan Ya'ubb Yuhan'im.
* Shammar Yuharish I, mort vers 160.
* Conquerit per Saba, vers 160-195.
* Laziz Yuhnaf Yuhasdiq, vers 195-200.
* Yasir Yuhanim I.
* Shammar Yuharish II.
* Karibail Yuhanim.
* Tharan Yaubb Yuhanim, vers 230-250.
* Dhamar Ali Watar Yuhabir II.
* Amdan Bayin Yuhagbid.
* Yasir Yuhanim II, rei de Himyar.
* Shamir Yuharish III, vers 290 (unificació de Raidan i Himyar).
 
== Reis Toba d'Himyar ==
24.008

modificacions