Túpolev SB-2: diferència entre les revisions

El '''Tupolev SB-2''' ('''S'''''korotsnoi'' '''B'''''ombardirovschik'', [[Avió#Tipus d'avions|bombarder]] d'alta velocitat) era un bombarder bimotor de tres places, de les Forces Aèries Soviètiques, molt ràpid per la seva època, però no gaire elegant, del qual [[Ióssif Stalin|Stalin]] va dir: “''En l'aviació no hi valen banalitats''”,. Va ser emprat a l'inici de la [[segona guerra mundial]], i posat a prova durant la [[guerra civil espanyola]].

Precisament va ser durant la guerra civil, quan es va guanyar el nom de “''Katiuska''”. I enEn principi, gràcies fonamentalment a la seva velocitat i a l'alt sostre operatiu, era superior als caces nacionals [[Heinkel He-51]] i [[Fiat C.R.32]], però quan van entrar en acció els [[Messerschmitt Bf 109]], es van començar a perdre aparells, ja que aquest caça si que podia assolir la velocitat del "''Katiuska''".

Era, doncs, un avió de construcció enterament metàl·lica, tant l'esquelet del fuselatge, de secció oval, com de les ales i també el seu recobriment, que actuava com a element resistent, amb les ales altes, al nivell del pilot, formades per tres seccions: la central, que travessava el fuselatge i que suportava els motors, i dues semi ales externes que posseïen els hipersustentadors i dipòsits de carburant. L'aparell era tripulat per tres persones, a saber: pilot, bombarder rtiller en la cristallera del morro, i rtiller encarregat de les metralladores del llom com ventral. Posseïa també tren d'aterratge retràctil, que s'accionava elèctricament, i les rodes quedaven parcialment amagades en les góndoles dels motors; també tenia amortidors oleoneumàticsoleopneumàtics i frens; els motors movien unes hèlix metàl·liques de dues pales amb pas variable en terra, mentre que posteriorment es va adoptar la fórmula de tres pales de pas variable en vol.

La producció en sèrie va continuar fins a [[1941]], en què esse'n van arribar a fabricar les 6.700 unitats<ref>Aviones Increibles – Tupolev SB-2 - [http://avionesincreibles.blogspot.com/search/label/TUPOLEV%20%20SB-2] </ref>

El 15 d'octubre de [[1936]] van arribar al port de [[Cartagena]] els primers 31 avions que, pilotats per personal soviètic, van entrar en acció el 28 d'octubre a bombardejar ''Tablada'', i [[Talavera de la Reina]], i amb gran sorpresa de l'aviació de caça de l'enemic, ja que no els podien abastar, sobretot perquè eren més ràpids que els caces [[Fiat C.R.32]], la qual cosa van solucionar esperant-los a gran alçària, per poder guanyar velocitat en una gran “''picada''” (Maniobra que consisteix a deixar caure l'avió, de morro a terra, i així, ajudat per la [[Gravetat|gravetat]], guanyar velocitat ).<ref name="avionesincreibles">AVIONES INCREIBLES – Tupolev SB-2 -[http://avionesincreibles.blogspot.com/search/label/TUPOLEV%20%20SB-2]</ref> Aquests avions, van conformar el grup 12, amb tripulacions soviètiques; posteriorment van anar arribant més aparells, fins a arribar a la xifra de 92 ( els darrers 50 aparells van ser retinguts per el govern francès ),<ref>Sociedad Benéfica de Historiadores Aficionados y Creadores – Fuerzas Armadas de la República – Aviones de Asalto y Bombarderos - [http://www.sbhac.net/Republica/Fuerzas/Armas/AvBomb/AvBomb.htm]</ref> i van començar a ser tripulats per espanyols.

El grup de bombardeig, va quedar establert de la següent manera :

*Esquadra de bombardeig Nºn. 5 comandada per ''Alfredo Tourné y Arcega''

Al final de la guerra, i després de ser abatuts per la caça enemiga 40 aparells, per foc antiaeri 20, i perduts en accidents d'aterratge 10, solament restaven operatius uns 20 aparells, incorporats a l''''Ejército del Aire''' amb la sigla '''B-5''', i que van constituir el regiment 13 de bombarders, basats a [[Albacete]].<ref> Ejercito del Aire – Tupolev SB-2 – Katiuska - ( B-5 )[http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=6D69BA7D828120A2C12570D70046569F&idRef=461286EDCDA81806C125745000328888]</ref>

El 30 de novembre de [[1939]] les tropes soviètiques van atacar [[Finlàndia]], i aquest avió ihi va participar de manera molt activa, amb patins a les rodes per la neu, i com que havien d'operar a baixa cota, i moltes vegades sense escorta, eren presa fàcil de l'aviació finesa o del foc antiaeri.

És per això, per la seva facilitat ena inflamar-se, que van ser progressivament desplaçats a operacions nocturnes o altres tasques. Tot i això van tindre temps d'operar al principi de la [[Segona Guerra Mundial|segona guerra]] contra les forces de la invasió alemanya.

=== Altres Teatresteatres d'Operacionsoperacions ===

* [[Alemanya]], la [[Luftwaffe]], va utilitzar aparells d'aquest tipus, requisats a [[Txecoslovàquia]] ('''Avia B-71'''), i a la pròpia [[Unió Soviètica]].

* [[Finlàndia]], a les ''Forces Aèries Finlandeses'', hi van operar fins a 24 bombarders '''SB-2'''. Els primers 8 aparells, van ser capturats durant el l'enfrontament amb els Russos,; els restants, es van incorporar per la requisa d'aparells per part de les forces germàniques durant el temps que va del 5 de novembre de [[1941]] al 27 d'agost de [[1942]]. Alguns avions van ser modificats i equipats amb els motors més potents '''M-103''' utilitzats com a [[Submarí|antisubmarins]], continuanti el seu ús va continuar fins a [[1950]].

* [[Polònia]], la ''Fortele Aeriene Regale ale României'', va fer servir alguns '''USB''' per entrenament, després de la segona guerra.

;SB-2M-100: Primera seriesèrie amb [[Motor de combustió interna#Arquitectura|motors de 12 cilindres en V]] '''Klimov M-100''' (Klimov VK-100) de 830 CV a 2.400 [[revolució per minut|RPM]] a l'envol, refrigerats per líquid.

;Avia B-71: Model del '''SB 2M-100A''', construït sota llicencia a [[Txecoslovàquia]] en les fàbriques ''Avia''. Equipats amb 3 metralladores '''ZB-30''' de 7,92 m/m (el muntatge beso del morro desapareix), i els motors ''Klimov'' són substituïts pels ''Avia''. EsS'en van fabricar unes 110 unitats, abans de la invasió de les tropes germàniques.

;SB-2M-100A modernizoravannyi: Prototip equipat amb nou armament darrer '''Tur MV-3''', provat, acceptat, properò no posat en producció.

;SB-2M-103: Sèrie amb motors '''Klimov M-103''' de 1.000 CV a 2.450 RPM a l'envol, previsió per a esquís retractables, fuselatge modificat, i dos dipòsits externs de 368 [[litre]]s.

;SB-2M-103/SBis: Sèrie equipada amb motors més potents, lloc del navegant més gran, nova rodeta de cua amb direcció. La primera prova va ser el setembre de [[1937]], i el 2 de setembre de 1937, el pilot ''M. Yu. Alexeev'' va assolir un sostre rècord de 12.244 [[metres]] amb una càrrega de 1.000 [[Quilogram|Kg]],; poc després, l'1 de novembre de 1936, es va assolir un rècord no oficial de 12.692 [[metres]]. Alguns ess'hi refereixen com a ell com '''SB-3'''.

; SB-2M-104: Alguns aparells equipats amb '''Klimov M-104''', properò no va entrar en producció.

; SB-2M-106: Alguns aparells equipats amb '''Klimov M-106''', properò tampoc va entrar en producció.

; SBbis3 2M-103: Nous motors i noves hèlices, que causaven un augment significatiu de la velocitat. No mésNomés alguns exemplars produïts. Provat entre l'1 de novembre del [[1937]] i el 17 de gener del [[1938]].

; SB-2M103-1939: SerieSèrie del '''SBbis3''', amb nous radiadors i les ales parcialment polides, hèlix '''Vish-2''', i després '''Vish-22''', nou lloc delde l'artiller i nou armament a partir del [[1940]]. Provat entre el setembre i l'octubre del [[1939]].

; SB-RK: Model de bombardeig en picat, conegut també com a '''RK''', '''KR''', o '''Ar-2'''. Equipat amb motors '''Klimov M-105R''' i hèlix '''Vish-22E''', la superfície alar reduïda i els radiadors incorporats dins les ales, amb l'entrada d'aire per davant i la sortida per damunt de les ales. Podia portar uns 600 [[Quilogram|Kg]] de bombes a l'interior, i fins a 1.500 [[Quilogram|Kg]] a l'exterior. Va ser el darrer model de d''''SB-2''' que va ser construït fins que va ser substituït per el '''Petliakov Pe-2''' i '''Tupolev Tu-2'''.

; MMN: Quan ''Tupolev'' va ser empresonat, ''Arkhangelskii'' va continuar el desenvolupament del ''SB-2''', i en aquesta versió el va dotar de d'hipersustentadors ''NACA 22'', flaps (superfícies de control) amb ''slots'' (allargaments que redueixen les turbulències), modificació del morro i altres modificacions.

Després de la guerra, hi va haver un diari que va muntar una expedició, per mirar de recuperar un aparell que va ser obligat a aterrar en la regió del [[Baikal]],. esEs van aconseguir les restes, i operaris de Tupolev, el van reconstruir, i. araAra és l'únic exemplar dels vora de 7.000 que es van construir, que es pot contemplar en el museu de militar de [[Monino]].