Castell d'Esparreguera (Esparreguera): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 15:
| designació1_data =
}}
'''Castell d'Esparreguera''' és una obraconstrucció del municipi d'[[Esparreguera]] ([[Baix Llobregat]]) declaradadel [[bésegle culturalX situada per sobre del camí d'interèsaccés nacionala [[Església de Santa Maria del Puig|Santa Maria del Puig]]. Actualment està en gran part enrunat i cobert de vegetació i la seva catalogació és de jaciment arqueològic.
 
És declarada [[bé cultural d'interès nacional]].
 
== Descripció ==
Restes situades a la dreta del Llobregat, a la sortida del [[congost del Cairat]], al lloc del dipòsit de la [[colònia Sedó]], propal sud de [[Santa Maria del Puig]]., Lseparada d'únicaquesta quepel es mantétorrent del castell ésPuig, un mur, seguramentdeclivi de l'antiga muralla. És bastit amb un bell carreuat rectangular petit i mitjà, amb algunes filadesterreny que contenense carreussalva ensense verticalmassa o quadratsdificultats, enprop una modalitat molt característica del [[primer romànic]]. S'assembla molt ade la muralladesembocadura del [[castellriu d'Eramprunyà]]Llobregat. El mur evidencia una reforma substancial del castell que sembla que es podria datar cap a mitjan [[segle XI]]; aleshores es podria atribuir a [[Bernat de Gurb]] o algun dels seus successors immediats.<ref name="patmapa"/>
 
El Castell d'Esparreguera dominava per un costat el riu Llobregat, i per l'altre el camí que anava a Monistrol. Les úniques restes visibles del castell són un mur i una volta.
 
Respecte el mur és possible que es tracti de l'antiga muralla del castell, però les seves restes van ser destruïdes quan hom bastí en el segle XX el dipòsit d'aigua de la fàbrica Sedó, situada a sota del mateix.
 
El mur és tot ell bastit amb unes belles carreuades romàniques, amb carreus de mida petita i mitjana i de forma rectangular en la seva cara exterior, en una modalitat molt característica del [[primer romànic]]. Fa uns 4 metres de llarg i 0,9 metres de gruix. Destaca la seva similitud amb la muralla del [[castell d'Eramprunyà]].
 
El mur evidencia una reforma substancial del castell que sembla que es podria datar cap a mitjan [[segle XI]]; aleshores es podria atribuir a [[Bernat de Gurb]] o algun dels seus successors immediats.<ref name="patmapa" /><ref>{{Ref-web|url = http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08076|títol = Patrimoni Cultural de Catalunya|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
 
== Història ==
El primer esment d'Esparreguera és del [[899]]. En donen notícia el pare Ribas i el pare Pasqual, en una escriptura de donació d'unes vinyes al [[monestir de Santa Cecília]] de Montserrat, situades als confins del [[castell de Guàrdia]], prop d'[[Esparreguera]].<ref name="patmapa"/>
 
El castell és esmentat el [[963]], quan [[Sança de Barcelona|Sança]] féu donació al monestir de Santa Cecília de l'església de Santa Coloma, del terme del castell d'Esparreguera. En una data indeterminada, entre 967 i 985, el castell fou venut pels [[comte Borrell|comtes Borrell]] i Letgarda a Guillem, de la família dels Gurb-Queralt, a la qual el comte vengué també el [[castell de les Espases]]. Ambdós castells, que controlen la via del Llobregat al pas pel congost del Cairat, formaran part en endavant de la mateixa senyoria, la dels castells de les Espases i Esparreguera, com és esmentada als documents antics, o la dels castells d'Esparreguera i les Espases, a partir de la fi del [[segle XII]].<ref name="patmapa"/>
 
Quan es va reconquerir el sector després de l'expedició de l'expedició d'Almançor, el comte Borrell II assignà l'indret a Berenguer d'Esparreguera, per tal que bastís un castell (any 985 o poc després). Berenguer devia construir el castell vora el marge dret del Llobregat, sobre el Puig, lloc idoni per a vigilar les incursions dels sarraïns del cantó del Penedès. Aleshores hi havia població al lloc conegut com la Gorgonçana; i a l'extrem nord-est del terme ja hi hauria el castell més tard anomenat "de les Espases", també inclòs en la senyoria del mateix Berenguer, la senyoria dels castells de les Espases i Esparreguera o la dels castells d'Esparreguera i les Espases, a partir de la fi del [[segle XII]].<ref name="patmapa" />
 
L'any 1188 era senyor d'Esparreguera en Ramon de Guardia qui deixà el castell en testament a Guillem de Claramunt. L'any 1229 el castell passa a mans dels [[Vescomtat de Cardona|vescomtes de Cardona]], a través de Guillem de Cardona que va esdevenir senyor del castell d'Esparreguera i de les Espases.
 
CapBernat ade finals del segle XIISitjar, els [[Vescomtatfill de Cardona|vescomtesPere de Cardona]]Sitjar van(comprador esdeveniral els1304), senyorsen delsfeu castellsvenda d'Esparregueraals iSacostà del'any les Espases1308. DurantAquests elsel seglesvengueren següentsa elsRamon castellsde vanTous, passarqui, peral diversesseu manstorn, finsel quevengué l'any [[1351]] es van vendre al [[prior de Montserrat]], [[Jaume de Vivers]], darrera senyoria exercida sobre la fortalesa. L'extinció de la baronia d'Esparreguera s'extingí durant el govern de l'abat Domènec Filgueira. El cop mortal pel castell esdevingué l'any 1812 amb l'abolició dels drets senyorials. El monestir el conservà fins a la [[Desamortitzacions espanyoles|desamortització de Mendizábal]] de [[1836]] .<ref name="patmapa" /><ref>{{Ref-web|url = http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08076|títol = Patrimoni Cultural de Catalunya|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
 
== Referències ==