Tànatos: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Thanatos.jpg|thumb|''Tànatos.'']]

'''Tànatos''' (en [[grec]]: '''Θάνατος'''), en la [[mitologia grega]], era la personificació de la mort (equivalent a la [[Morta]] [[mitologia romana|romana]]). Fill de [[Nix]] (la Nit) i germà bessó d'[[Himnos]] (el Son). Generalment, és imaginat com un jove proveït d'ales i amb una espasa al costat. Se'l relaciona amb les Moires, que regeixen el destí (el dels humans solament pot acabar en la mort). Va donar nom a una de les forces psíquiques de [[Sigmund Freud|Freud]], en oposició a l'instint d'atracció, o Eros.

[[Homer]] i [[Hesíode]] el van catalogar com a fill de [[Nix]], i bessó d'[[Himnos]], insinuant que tots dos germans discutien cada nit sobre qui s'enduria cada homepersona, o que Himnos anul·lava cada nit els mortals en un intent d'imitar el seu germà gran. Tot i així, no té un paper gaire important en els mites, el protagonista sens dubte fou [[Hades]].

Tots dos germans, famosos per la rapidesa de llurs actes, van rebre l'encàrrec de [[Zeus]] de transportar el cos del seu fill [[Sarpèdon (fill de Laodamia)|Sarpèdon]] fins a [[Lícia]], perquè hi pogués rebre la sepultura que mereixia. Zeus havia concedit al seu fill una vida de tres generacions, i que va acabar quan Sarpèdon va anar a la [[guerraGuerra de Troia]] al capdavant dels licis, i fou mort per [[Pàtrocle]]. Aleshores, Zeus demanà a [[Apol·lo]] que purifiqués la seva sang en un riu, n'untés el cos amb ambrosia, el vestís com un immortal i fos endut ràpidament a la seva terra, encàrrec que acompliren Tànatos i Himnos.

Tànatos actuava acomplint el destí que les [[Moires]] dictaven per a cada mortal. En una ocasió, [[Admetos de Feres|Admetos]] va obtenir d'Apol·lo la gràcia que les Moires poguessin acceptar que quan ell estigués a punt de morir, pogués reemplaçar-lo en el seu destí qualsevulla persona que ho acceptés voluntàriament. Quan això va ocórrer, i després de rebre Admetos la negativa dels seus pares, només la seva dona [[Alcestis]] va oferir-se a morir per ell. Tanmateix, [[Hèracles]] va retenir Tànatos per la força, intentant persuadir-lo que esperés que la jove morís de forma natural. Tànatos rebutjava aquestes estratègies dels déus (i especialment les d'Apol·lo) que interferien en les seves funcions, i després d'aquesta petita derrota, va reclamar el respecte que mereixia i fou fins i tot capaç d'endur-se el propi Hèracles quan va arribar la seva hora.