Arthur Rimbaud: diferència entre les revisions

'''Jean Nicolas Arthur Rimbaud''' ([[Charleville-Mézières]], [[20 d'octubre]] dedel [[1854]] - [[Marsella]], [[10 de novembre]] dedel [[1891]]) fou un [[poeta]] [[França|francès]].

Nasqué al si d'una família de la classe mitjana rural de Charleville, Mézières, al [[Departamentdepartament de les Ardenes]], en elal nord-est de la França. De petit, Rimbaud va ser molt neguitós, tot i que fou un brillant estudiant brillant. A l'edat de quinze anys, ja havia estat guardonat amb molts premis i havia compost versos originals de gran qualitat i diàlegs en llatí.

El 1870, el seu mestre, [[Georges Izambard]], esdevingué el seu primer mentor literari, i els seus versos en francès van adquirir ràpidament una qualitat superior. Sovint fugia de casa seva i molt possiblement, en una d'aquestes fugides, participà breument a la [[Comuna de París]], enel 1871, elcosa que va retratar al seu poema '' L'Orgie parisienne ou Paris se repeuple '' (L'orgia parisenca o ParisParís es repobla).

Probablement, fou víctima d'un atac sexual per part de soldats comuners embriacs. El seu poema ''Le Coeur supplicié'' (El cor torturat), ho suggereix. Aleshores, es va tornar [[anarquisme|anarquista]] i començà a beure i divertir-se colpint els burgesos locals amb les seves robes esparracades i el seu cabell llarg. Al mateix temps, escrigué a Izambard i [[Paul Démenty]] sobre el seu mètode per a assolir la transcendència poètica o el poder visionari a travésmitjançant "d'una llarga, immensa i racional bogeria de tots els sentits" (''Les lettres du voyant''- Les cartes del vident). Va tornar a [[París]] a finals de setembre dedel [[1871]] davant la invitació de l'eminent parnassià [[Paul Verlaine]] (profundament impressionat per la lectura de l'obra mestra de Rimbaud: ''Le bateau ivre''- El vaixell embriac).

Rimbaud va viure per poc temps a la casa de Verlaine, i es va traslladar a cases d'amics comuns, com el nord-català [[Ernest Cabaner]] o [[Charles Cros]]. El poeta Verlaine, d'orientació bisexual, ràpidament es va enamorar d'aquell ombrívol i alt adolescent, d'ulls blaus i de cabell castany, i immediatament van esdeniresdevenir amants, portant en endavant una vida dissoluta de vagabunds, embriacs de ld'[[absenta]] i l'[[haixix]]. Així van escandalitzar l'elit literària parisenca, indignada particularment pel comportament de Rimbaud, l'arquetípic [[enfant terrible|''enfant terrible'']]. Al llarg d'aquest període, va continuar escrivint els seus contundents, visionaris versos moderns, superant el seu mestre, [[Charles Baudelaire]].

La turbulenta relació [[homosexualitat|homosexual]] entre Rimbaud i Verlaine els va conduir a [[Londres]] enel [[1872]], abandonanti Verlaine abandonà la seva esposa i el seu fill (als quiquals acostumava a maltractar en extrem durant les seves ires causades per l'alcohol).

En elEl juliol dedel [[1873]], després d'una brega particularment violenta a l'estació de trens de [[Brussel·les]], Verlaine va disparar al canell de Rimbaud. Tot i tement per la seva vida, Rimbaud va cridar la policia. Verlaine va ser arrestat i sotmès a un humiliant examen mèdic legal, de manera que es va considerar la comprometedora correspondència i les acusacions de l'esposa de Verlaine quant a la naturalesa de l'amistat entre aquests dos homes. El jutge va ser implacable i, malgrat que Rimbaud va retirar la denúncia, Verlaine va ser condemnat a dos anys de presó.

Rimbaud tornà a Charleville i completà ''Une saison en enfer'' (Una temporada a l'infern) en prosa, amplament considerada una de les obres pioneres del modern mètode [[simbolisme|simbolista]] d'escriptura i descripció d'aquella vida de "drôle de ménage" ('estranya parella') amb Verlaine, el seu "pitoyable frère" ('penós germà') i "vierge folle" ('verge foll') del qual n'era "l'époux infernal" ('l'espòs infernal'). El [[1874]], retornà a Londres amb el poeta Germain Nouveau, amb qui posà la seva rupturista ''Illuminations'', incloent-hi els primers dos poemes de rima lliure, en francès.

Rimbaud i Verlaine es retrobaren per darrera vegada el [[1875]], a Alemanya, quan Verlaine va recuperar la llibertat després de la seva falsa conversió al catolicisme. Aleshores, Rimbaud havia abandonat l'escriptura i havia optat per una vida estable de treball, fart ja de la salvatge existència anterior, segons alguns afirmaren, o, ja que havia decidit fer-se ric i independent, per poder després convertir-se en un poeta i home de lletres lliure de penúries econòmiques, segons d'altres especularen.

Continuà viatjant extensament per [[Europa]], normalment a peu. A l'estiu dedel [[1876]], s'enrolà com a soldat aen l'exèrcit neerlandès per viatjar gratis a l'[[illa de Java]], ([[Indonèsia]]), on ràpidament desertà, i posteriorment tornà a França enamb vaixell. Viatjà a [[Xipre]] i, el [[1880]], finalment, s'establí a [[Adén]] ([[Iemen]]), com a empleat de certa importància a l'Agència Bardey. Allà tingué diverses amants nadiues i durant un temps visqué amb una abisíniaabissínia.

El [[1884]], deixà aquest treball i es convertí en mercader per compte propi a [[Harar]], a l'actual [[Etiòpia]]. Va fer-hi una petita fortuna com a traficant d'armes fins que alse seu genoll dret s'hili desenvolupà una [[sinovitis]] al genoll dret, que degenerà en [[carcinoma]];, la qual cosa el forçà a retornar a França el 9 de maig dedel 1891, on pocs dies després li hagueren d'amputar la cama. Finalment, morí a Marsella, el 10 de novembre, a l'edat de 37 anys.

Dedicà gran part de la seva obra a fer recerques poètiques sobre la llengua, amb neologismes i un ús abundant de les imatges i de la [[personificació]] com a recursos retòrics. El seu estil es basa en la musicalitat i en el domini dels sentits, així com en el rebuig de les convencions burgeses. Per aquest motiu, el [[decadentisme]] i el primer [[surrealisme]] el prengueren com a model estètic.

* ''Poésies.''

* ''Le bateau ivre'' (1871).

* ''Une Saison en Enfer'' (1873).

* ''Les illuminations'' (1874).

* ''Lettres.''

* {{En}} [http://books.google.com.tr/books?id=o6Usg1eM9HUC&printsec=frontcover&hl=tr#v=onepage&q&f=false THE QUIET LIFE A collection of photos and drawings of Arthur RİMBAUD Edited by Beyaz Arif AKBAS Yalnizgoz BOOKS/Edirne 2011 USA ISBN 978-1-4680-1801-1. ]