Guillaume Apollinaire: diferència entre les revisions

'''Guillaume Apollinaire''' ([[Roma]], [[26 d'agost]] dedel [[1880]] - [[París]], [[9 de novembre]] dedel [[1918]]) va ser un escriptor en [[francès]], capdavanter del moviment [[surrealisme|surrealista]]. El seu nom real era '''Wilhelm Albert Włodzimierz Apolinary de Wąż-Kostrowicki'''.

Fill natural d'un noble italià i d'una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el [[1899]], s'instal·là a [[París]]. El [[1903]], fundà la revista "''[[Le Festin d'Esope]]"''", on publicà les primeres proses de ''L'enchanteur pourrissant (1909)''. El [[1904]] conegué [[Picasso]] i [[Max Jacob]]; a través delspels seus amors amb [[Marie Laurencin]] s'integrà al món artístic. El [[1909]], rebé l'encàrrec de dirigir dues col·leccions de texts satírics i llibertins —ocupació que mantingué fins a la fi de la seva vida—, on reedità alel [[Marquèsmarquès de Sade]], en aquells moments completament oblidat. Publicà ''Hérésiarque et Cie'' (1910) i ''Le bestiaire'' (1911), però fins a l'aparició d'''Alcools'' (1913) no començà a ésserser considerat com un dels grans poetes francesos de tots els temps. Trencà amb [[Marie Laurencin]] poc abans de publicar ''Méditations esthétiques'' (1913), el primer llibre dedicat als ''pintors cubistes''. Es declarà [[futurisme|futurista]] i, a partir del [[1914]], escriví nombrosos [[cal·ligrama|cal·ligrames]]. En esclatar la [[Primera Guerra Mundial]], demanà autorització per a incorporar-se al front. El [[1916]], un tros de metralla el ferí al cap i hagué d'ésserde ser trepanat, episodi que es reflectí aen la nombrosa iconografia ja clàssica d'un Apollinaire amb el cap embenat. Mobilitzat encara, però ja reincorporat a la vida parisenca, estrenà ''Les mamelles de Tirésias'' (1917) i publicà ''Calligrammes'' (1918), onen què recollí la major part dels poemes escrits al front. El 1918, es casà amb [[Jacqueline Kolb]] i morí el 9 de novembre del mateix any essent, víctima de la gran [[epidèmia de grip de 1918|epidèmia de grip del 1918]].

Apollinaire ha tingut una gran influència sobre la poesia contemporània: se'n troben nombroses reminiscències aen la poesia catalana, especialment formals (cal·ligrames de [[Joan Salvat-Papasseit]] i de [[Josep Maria Junoy]] i més remotament de [[Joan Brossa]]), i temàtiques (''Bestiari'', de [[Pere Quart]]). Com [[Charles Baudelaire|Baudelaire]], Apollinaire es dedicà sovint a comentar l'art del seu temps i influí poderosament sobre els artistes. Començà publicant articles sobre art el 1902 a "''L'Européen''", i un estudi sobre el museu germànic de [[Nuremberg]]. Vinculat encara a idees més o menys tradicionals, el fet de viure molt de prop l'aparició del fauvisme i del cubisme i la seva amistat amb els promotors, en feren el primer i el més brillant exegeta d'aquests corrents. D'altra banda, influí molt en l'interès per l'art dels negres i pel del [[Henri Rousseau|Duaner Rousseau]]. Fou un dels descobridors de Picasso, sobre el qual escriví a "''La Plume''" (1905). Arribà a sistematitzar-se al llibre ''Les Peintres cubistes'' (1903) i comprengué el pas d'un art d'imitació a un art de concepció. Fou un dels primers avantguardistes a detectar el valor extraordinari de l'arquitectura d'[[Antoni Gaudí]] (1914). Fou amic de [[Giorgio de Chirico|De Chirico]], i s'interessà pel naixent surrealisme, del qual inventà el nom (1917).

* http://biblioweb.dgsca.unam.mx/tablada/ensayos/laleyend.html {{es}}.