|
|regulat=
|iso1=}}
[[Fitxer:Hausa language niger.png|thumb|200px|Distribució del Haussahaussa a Níger.]]
[[Fitxer:Afro asiatic peoples nigeria.png|thumb|200px|Pobles afroasiàtics a Níger.]]
El '''haussa''' o '''hausa '''(o '''abakwariga''', o '''habe''', o '''haoussa''', o '''kado''', o '''mgbakpa''', etc)<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.ethnologue.com/language/hau|títol = Hausa, a language of Nigeria|consulta = 7/3/2015|llengua = |editor = ethnologue|data = }}</ref> és una llengua del grup occidental de les [[llengües txadianes]], dins la família lingüística [[llengües afroasiàtiques|afroasiàtica]]. Es troba lligada al grup humà dels [[hausses]].
El parlen uns 40 milions de persones: 25 com a primera llengua i 15 com a segona. És llengua oficial al nord de [[Nigèria]] i també es parla al [[Níger]] i [[països limítrofs]] i, com a llengua franca, en gran part de l'Àfrica occidental.
Com que els hausses es varen islamitzar en el [[segle XIV]], la seva llengua s'escrivia tradicionalment amb una adaptació de l'[[alfabet àrab]] anomenada ''[[ajami]]'', però des del [[segle XX]] hi predomina l'[[alfabet llatí]] adaptat (''[[boko]]'').
== [[Fonologia]] ==
== Distribució geogràfica i etnologia ==
Els [[hausses]] són els nadius que tenen la llengua haussa com a llengua materna. El seu territori abasta principalment part de [[Níger]], el nord de [[Nigèria]] i parts del [[Txad]]. A més a més, el haussa també s'utilitza com a llengua d'intercanvi comercial aen gran part d'[[Àfrica Occidental|Àfrica occidental]] ([[Benín]], [[Ghana]], [[Camerun]], [[Togo]], [[Costa d'Ivori]], etc), [[Àfrica Central|Àfrica central]] ([[Txad]], [[República Centreafricana]], [[Guinea Equatorial]]) i el nord-oest de [[Sudan]], sobretot entre els [[islàmics]]. Hi ha moltes estacions de [[ràdio]] en llengua haussa, entre les que es comptenquals, la [[BBC]], [[Ràdio França Internacional]], Radio Xina Internacional, la Veu de rússiaRússia, la [[Veu d'Amèrica]], Deutsche Welle i la IRIB. També s'ensenya el haussa en moltes universitats d'arreu del món. A Nigèria, és una de les llengües més parlades juntament amb el [[ioruba]] i l'[[igbo]], però a diferència de les anteriors és una llengua molt més internacional.
Segons el joshuaprojectJoshua project, hi ha 24 grups humans que tenen la llengua haussa com a llengua materna i 3 que la tenen com a segona llengua.<ref name=":1">{{Ref-web|url = http://joshuaproject.net/languages/hau|títol = Language: Hausa|consulta = 7/3/2015|llengua = |editor = joshuaproject|data = }}</ref>
=== Nigèria ===
Segons l'ethnologueEthnologue, el 1991 hi havia 18.500.000 haussa-parlantshaussaparlants a Nigèria<ref name=":0" /> i segons el joshuaprojectJoshua project n'hi ha 32.917.000.<ref name=":1" /> A més a més, l'ethnologueEthnologue comptabilitza que 15 milions de nigerians parlen el haussa com a segona llengua. El territori haussa de Nigèria està situat al centre-nord i al nord-oest del país i [[Kano]] n'és seva la ciutat principal.
A més a més dels hausses (27.807.000), a Nigèria, també tenen la llengua haussa com a llengua materna els [[buta-ningis]] (28.000), els [[toroobes]] (fulanis, 4.271.000), els [[hausses septentrionals]] (386.000), els [[kubis]] (2.500), els [[luris (Nigèria)|luris]] i els [[maguzawes]] (175.000). A més a més, els [[verres (Nigèria)]] i els [[buses (Nigèria)|buses]] parlen el haussa com a segona llengua.<ref name=":1" />
A Nigèria, el haussa té l'estatus de llengua oficial provincial a la regió del nord del país i és utilitzat com a segona llengua en tot el nord del país.<ref name=":0" />
==== El haussa com a segona llengua a Nigèria ====
El haussa és parladaparlat com a segona llengua pels [[adares]], els [[ahwais]], els [[ajiyes]], els [[alagos]], els [[awaks]], els [[ayus]], els [[bacames]], els [[bades]], els [[balis (grup humà)|balis]], els [[bankals]], els [[bates]], els [[benes]], els [[beroms]], els [[billes (grup humà)|billes]], els [[bokos]], els [[bokobarus]], els [[bo-rukuls]], els [[buses (grup humà)|buses]], els [[cakfem-musheres]], els [[cares (grup humà)|cares]], els [[cicipus]], els [[cishinginis]], els [[c'leles]], els [[dadiyes]], els [[damakawes]], els [[deres]], els [[duguris]], els [[dzes]], els [[acipes orientals]], els [[ebires]], els [[eggons]], els [[eloyis]], els [[etkymans]], els [[falis]], els [[fyams]], els [[ga'andes]], els [[gbiri-niragus]], els [[gejis]], els [[gengles]], els [[giiwos]], els [[goemais]], els [[gudes]], els [[gwes]], els [[gwamhi-wuris]], els [[gwandares]], els [[gyems]], els [[hass|hashes]], els [[hones]], els [[hwanes]], els [[izores]], els [[jares]], els [[jibus]], els [[kaans]], els [[kams]], els [[kamukus]], els [[kibakus]], els [[komes]], els [[kpashams]], els [[kugames]], els [[kumbes]], els [[kuteps]], els [[kyangues]], els [[labirs]], els [[lala-robes]], els [[longudes]], els [[lopes]], els [[mangas (grup humà)|mangas]], els [[mbats]], els [[mbois]], els [[mbula-bwazzes]], els [[miyes]], els [[ndooles]], els [[ngwabes]], els [[nkyob-nindems]], els [[ningyes]], els [[ninzos]], els [[numana-nunku-gbantu-numbus]], els [[nya hubes]], els [[nyamkpes]], els [[nongs]], els [[pangus]], els [[peros]], els [[piya-kwoncis]], els [[rons]], els [[samba dakes]], els [[shama sambugues]], els [[shangues]], els [[shikis]], els [[shoo-minda-nyes]], els [[sorkos]], els [[sukurs]], els [[tangales]], els [[temes]], els [[teres (grup humà)|teres]], els [[tigon mbembes]], els [[tsikimbes]], els [[tsishinginis]], els [[tsucubes]], els [[tsuvadis]], els [[tunzuiis]], els [[tyaps]], els [[ut-ma'ins]], els [[wandales]], els [[warjis]], els [[yendangs]], els [[yukubens]], els [[zaris]] i els [[zeems]].<ref name=":0" />
=== Benín ===
Segons l'ethnologueEthnologue, el 2006 hi havia 800.000 parlants de haussa a Benín<ref name=":0" /> i, segons el joshuaprojectJoshua project, n'hi ha 1.104.000.<ref name=":1" /> Aquests viuen en diverses zones al nord del paípaís, als departaments d'[[Atakora]], d'[[Alibori]], de [[Donga]] i de [[Borgou]]. En aquest país, és una llengua de comunicació de masses que s'utilitza al nord del país, en ciutats importants i ciutats- mercat. A més a més, també és utilitzat com a segona llengua pels [[bokos]] i els [[mokoles]].<ref name=":0" />
=== Burkina Faso ===
Segons l'ethnologueEthnologue, el 1991 hi havia 500 parlants de haussa a [[Burkina Faso]] i, segons el joshuaprojectJoshua project, n'hi ha 2.600.<ref name=":1" /> Aquests viuen en zones disperses a la [[regió Est|regió est]] del país, a les províncies de [[Gourma]] i de [[Tapoa]].<ref name=":0" />
=== Camerun ===
Segons l'ethnologueEthnologue, el 1982 hi havia 23.500 haussa-parlantshaussaparlants al [[Camerun]] i, segons el joshuaprojectJoshua project, n'hi ha 343.000.<ref name=":1" /> Els hausses del Camerun també parlen la llengua [[ncane]] i el haussa és utilitzat com a segona llengua pels [[cungs]], els [[komes]], els [[mambais]], els [[naamis]], els [[ncanes]], els [[noones]] i els [[tigon mbembes]].<ref name=":0" />
=== Txad ===
Segons l'ethnologueEthnologue, el 1985 hi havia 100.000 parlants de haussa al [[Txad]] i, segons el joshuaprojectJoshua project, n'hi ha 232.000.<ref name=":1" /> El haussa és una llengua de comunicació de masses al nord del país, a on és utilitzadautilitzat com a segona llengua per molts dels seus grups humans.<ref name=":0" />
=== Costa d'Ivori ===
Segons l'ethnologueEthnologue, 121.000 hausses (d'un total d'un milió de hausses) parlen la llengua haussa a [[Costa d'Ivori]], sobretot a [[Abidjan]]. En aquest país, el haussa és una llengua desenvolupada.<ref name=":0" />
=== Ghana ===
A Ghana, el haussa és una llengua de comunicació de masses i s'utilitza com a segona llengua a tot el nord del país. Segons el joshuaprojectJoshua project, en aquest país hi ha 249.000 parlants de hausssa.<ref name=":1" /> Els [[konkombes]], els [[kusaals]], els [[maasines fulfldes]], els [[paassaals]] i els [[tumulungs sisaales]] la utilitzen com a segona llengua.<ref name=":0" />
=== Níger ===
Segons l'ethnologueEthnologue, el 2006 hi havia 5.460.000 parlants de haussa a [[Níger]] i, segons el joshuaprojectJoshua project, n'hi ha 8.542.000.<ref name=":1" /> A més a més, segons aquesta base de dades de grups ètnics, els [[hauses mauris]] (676.000) també parlen el haussa com a llengua materna i els [[kanuris tumaris]] (74.000) la parlen com a segona llengua. El haussa és una llengaullengua d'ús comú en moltes ciutats, sobretot al llarg de la frontera amb Nigèria. A Níger, és una llengua de comunicació de masses i funciona com la principal llengua de comerç del país. Els dialectes del haussa que es parlen a Níger són l'aderawa, l'arewa, el damagaran, el dawra, el gaya, el gobirawa, el katsina i el kurfey.
A nígerNíger, el haussa és utilitzat com a segona llengua pels [[fulfuldes centre-orientals]], els [[dazagues]], els [[tagdals]], els [[tassawaqs]], els [[tayart tamajeqs]] i els [[tumari kanuris]] i s'ensenya en escoles d'educació primària.<ref name=":0" />
=== Sudan ===
Segons l'ethnologueEthnologue, el 2007 hi havia 80.000 hausses al [[Sudan]], a [[Khartum]], als estats del [[riu Nil (Sudan)|riu Nil]], del [[Nil Blau (estat)|Nil Blau]], de [[Kordofan del Nord]] i a [[Kordofan del Sud]], al llarg del [[Nil Blau]]. En aquest país, el haussa és una llengua desenvolupada i els [[adamawa fulfuldes]] la utilitzen com a segona llengua.
== Alguns aspectes gramaticals ==
* Els mots femenins, normalment, acaben amb a i els masculins amb una altra vocal: ''yarinya'' (noia) ''yaro'' (noi).
* Els temps verbals són diferents de les llengües europees, comprenen el completiu, continuatiu, futur (que no és totalment equivalent), subjuntiu, futur indefinit, habitual i imperatiu.
== Fragment de la declaració dels drets de l'homehumans (article 1) ==
:''Su dai yan-adam, ana haifuwarsu ne duka yantattu, kuma kowannensu na da mutunci da hakkoki daidai da na kowa. Suna da hankali da tunani, saboda haka duk abin da za su aikata wa juna, ya kamata su yi shi a cikin yan-uwanci''.
|
