Ciberassetjament: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Etimologia: correcció ortogràfica~~~~
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Ciberassetjament''' és l'ús d'[[informació]] [[electrònica]] i [[mitjans de comunicació]] tals com [[correu electrònic]], [[xarxa social|xarxes socials]], [[blog]]s, [[missatgeria instantània]], [[missatges de text]], [[telèfons mòbils]] i llocs web difamatoris per [[assetjament|assetjar]] un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Pot constituir un [[delicte]] penal. El ciberassetjament és [[voluntat|voluntari]] i implica un dany recurrent i repetitiu infligit per mitjà del [[text]] electrònic. Segons R.B. Standler,<ref>[http://www.rbs2.com/ccrime.htm Standler, Ronald B., (][[2002]]<span>). "Computer Crime"]</span></ref> l'assetjament pretén causar [[angoixa]] emocional, preocupació i no té propòsit legítim per a l'elecció de comunicacions. El ciberassetjament pot ser tan simple com continuar enviant missatges a algú que ha dit que no vol estar en contacte amb el remitent. El ciberassetjament pot també incloure amenaces, connotacions [[sexual]]s o etiquetes pejoratives com per exemple discurs de l'[[odi]].
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
'''Ciberassetjament''' és l'ús d'[[informació]] [[electrònica]] i [[mitjans de comunicació]] tals com [[correu electrònic]], [[xarxa social|xarxes socials]], [[blog]]s, [[missatgeria instantània]], [[missatges de text]], [[telèfons mòbils]] i llocs web difamatoris per [[assetjament|assetjar]] un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Pot constituir un [[delicte]] penal. El ciberassetjament és [[voluntat|voluntari]] i implica un dany recurrent i repetitiu infligit per mitjà del [[text]] electrònic. Segons R.B. Standler<ref>[http://www.rbs2.com/ccrime.htm Standler, Ronald B., ([[2002]]). "Computer Crime"]</ref> l'assetjament pretén causar [[angoixa]] emocional, preocupació i no té propòsit legítim per a l'elecció de comunicacions. El ciberassetjament pot ser tan simple com continuar enviant missatges a algú que ha dit que no vol estar en contacte amb el remitent. El ciberassetjament pot també incloure amenaces, connotacions [[sexual]]s o etiquetes pejoratives com per exemple discurs de l'[[odi]].
 
== Etimologia ==
Linha 22 ⟶ 21:
* Sovint monitoraran les activitats de la víctima i intentaran rastrejar la seva [[adreça d'IP]] en un intent d'obtenir més informació.
* Envien de forma periòdica correus difamatoris a l'entorn de la víctima per manipular-lo.
* Manipulen altres persones perquè assetgin la víctima. La majoria tracten d'implicar tercers en la fustigació. Si aconsegueix aquest propòsit, i aconsegueix que uns altres facin el treball brut assetjant-lo, fent-li fotos o vídeos compromesos, és possible que usi la identitat d'aquests en les següents difamacions, de manera que s'incrementa la credibilitat de les falses acusacions, i manipulen les persones del seu entorn perquè creguin que s'ho mereix. Sovint la víctima desconeix l'existència d'aquests fets, a causa del silenci dels testimonis. Fins i tot el perseguidor pot dir que la víctima ja coneix aquestes fotos/vídeos, per intentar evitar que algun testimoni l'en informi; fet que provoca que s'incrementin les sospites i es creï una falsa [[paranoia]] en la víctima.
* El perseguidor pot traslladar a Internet els seus insults i amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, llocs web), fins i tot facilitant en alguns casos els seus telèfons, de manera que gent estranya es pot adherir a l'agressió.
* També pot acusar la víctima d'haver-lo ofès a ell o a la seva família d'alguna manera, o pot publicar el seu nom i telèfon per animar altres persones a la seva persecució.
Linha 28 ⟶ 27:
* Atacs sobre dades i equips informàtics. L'assetjador pot tractar de danyar l'ordinador de la víctima enviant virus.
* Sense propòsit legítim: vol dir que l'assetjament no té un propòsit vàlid, sinó que només pretén aterrir la víctima; i alguns perseguidors estan persuadits que tenen una causa justa per assetjar-la, usualment afirmen que la víctima mereix ser castigada per algun error que, segons ells, ha comès.
* Repetició: vol dir que l'atac no és un només un incident aïllat. Repetició és la clau de l'assetjament en línia. Un atac en línia aïllat, tot iencara que pugui estressar, no pot ser qualificat com a d'assetjament cibernètic.
* Desemparament legal d'aquestes formes d'assetjament, ja que encara que tanquin una web amb contingut sobre la víctima, se'n pot obrir una altra immediatament.
* És una forma d'assetjament encobert.
Linha 34 ⟶ 33:
* L'assetjament envaeix àmbits de privadesa i aparent seguretat com és la llar familiar i provoca el sentiment de desprotecció total.
* L'assetjament es fa públic i s'obre a més persones ràpidament.
* No és necessària la proximitat física amb la víctima. El ciberassetjament és un tipus d'[[assetjament psicològic]] que es pot perpetarperpetuar en qualsevol lloc i moment sense necessitat que el perseguidor i la víctima coincideixin ni en l'espai ni en el temps. Per exemple, qui abusa pot enviar una amenaça des de centenars de quilòmetres a mitjanit i qui ho rep ho farà quan l'endemà al matí obri el seu correu electrònic.
 
L'omnipresència i difusió instantània d'Internet provoca que el ciberassetjament pugui arribar a ser tan o més traumàtic que l'assetjament físic.
Linha 50 ⟶ 49:
* '''[[Ciberassetjament escolar]]:''' Assetjament entre menors.
 
D'altra banda, segons el seu abast, es poden distingir dues classes de ciberassetjament :
* La primera se centra en l'assetjament i amenaces a través de la xarxa, però només quan s'està connectat.
* En la segona de les modalitats, l'assetjament i amenaces que es fan a través de la xarxa es traslladen a la vida real de la persona.
Linha 75 ⟶ 74:
 
== Procediment del perseguidor ==
La majoria dels models explicatius del comportament psicopàtic del perseguidor tenen en comú la presència en l'arrel de la seva patologia de profunds i ocultats sentiments d'inadequació personal i professional procedents de diferents causes. Aquests sentiments, coneguts vulgarment com a <complex d'inferioritat>, són reprimits en el profund de l'inconscient i fan que el perseguidor reaccioni de manera violenta contra tot el que pugui recordar-los-el o suggerir-los-el. La solució del perseguidor consisteix, en lloc d'elevar els seus propis nivells d'autoestima, a rebaixar els dels altres fins a aconseguir deixar-los per sota dels seus. Amb això obté la compensació de quedar per sobre d'ells mitjançant la ridiculització, la humiliació o la hipercrítica sistemàtica de tot el que fan o diuen les víctimes.
 
L'anàlisi transaccional explica que el perseguidor en sèrie presenta un tipus de posició vital que es podria denominar <''Jo estic malament, tu estàs bé''>. Aquesta posició ve significada per la manca d'habilitats i destreses, així com pel sentiment d'inadequació del perseguidor. El comportament perseguidor representa una forma d'alliberar-se dels sentiments profunds de malestar que procedeixen del seu interior mitjançant l'eliminació d'una altra persona, la víctima, que sí que està en d'una posició vital correcta del tipus <''Jo estic bé, tu estàs bé''>, però que ràpidament comença a passar a la posició de <''Jo estic bé, tu estàs malament''>, fins a arribar al que el perseguidor vol, és a dir, a adoptar la seva mateixa posició malaltissa: <''Jo estic malament, tu estàs malament''>.<ref name="Piñuel i Zabala, Iñaki, Moobing. Com sobreviure a l'assetjament psicològic en el treball, Santander. Sal Terrae, 2001."/>
Linha 114 ⟶ 113:
** Donar d'alta, amb foto inclosa, a la víctima en un web on es tracta de votar la persona més lletja, la menys intel·ligent...i carregar-la de “punts” o “vots” perquè aparegui en els primers llocs.
** Crear un perfil o espai fals en nom de la víctima, on s'escriguin a manera de confessions en primera persona determinats esdeveniments personals, demandes explícites de contactes sexuals...
Generalment, la majoria de l'entorn de la víctima coneix el lloc creat i humilien la víctima, que mai està al corrent deld'allò que succeeix, malgrat ser-ne el protagonista.
 
====Amenaces====
Linha 182 ⟶ 181:
Actualment hi ha diverses associacions ''sense ànim de lucre'' que combaten el ciberassetjament assessorant les víctimes, facilitant consells, fent campanyes de conscienciació ciutadana, i fins i tot realitzant denúncies a la [[Policia]] comunicades de forma anònima pels internautes.
 
Entre aquestes entitats hi ha l'[[Oficina de Seguretat de l'Internauta]], l'ONG [[Protegeles]], la iniciativa [[PantallasAmigas]], la [[Fundació Alia2]], [[INTECO]], l'[[Associació d'Internautes]], la iniciativa ''Actúa contra el Ciberacoso'', l'[[Associació d'Usuaris d'Internet]], l'[[Agencia Espanyola de Protecció de Dades]], l'[[Associació de Mares i Pares Internautes]] i l'[[Agència de Qualitat d'Internet]] (IQUA). El [[CESICAT]] ha realitzat un [http://internetambseny.cesicat.cat/ portal] sobre consells per a una navegació segura a Internet. També la [[Junta de Castella i Lleó]] ha creat un [http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/ciberacoso Pla de Prevenció del Ciberassetjament i Promoció de la Navegació Segura en Centre Escolars], i el [[Govern de Canàries]] ha creat un [http://www.viveinternet.es/ portal] sobre el fenomen.
També la [[Junta de Castella i Lleó]] ha creat un [http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/ciberacoso Pla de Prevenció del Ciberassetjament i Promoció de la Navegació Segura en Centre Escolars], i el [[Govern de Canàries]] ha creat un [http://www.viveinternet.es/ portal] sobre el fenomen.
 
== Enllaços externs ==