Mzab: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 36:
}}
 
'''Mzab''' fou una antiga regió del [[Sàhara]] [[Algèria|algerià]], que correspon a la moderna [[província de Ghadaïa]]. Té una superfície de 800 km2 i és una plana pedregosa amb una altura màxima de 700 metres a l'oest i de 300 a l'est, anbamb valls fondes anomenades ''chebka'' (''shabka'') del Mzab. Els establiments foren les cinc ciutats fundades pels ibadites ala la vall del uadi Mzab ([[El Ateuf]], [[Bou Noura]], [[Beni Isguen]], [[Melika]] i la pròpiamateixa [[Ghardaïa]]), els ksars de Gerrara, Berriane i Metlili, Daya Ben Dahoua (fundada a l'inici del segle XX) i l'oasi de [[Zelfana]]. La pluja hi és minsa (60 mm de mitjana, puntes a 1 i 1 123) i la temperatura mitjana és d'11 graus (puntes a l'estiu de entre 34 i 50 graus; a l'hivern, pot glaçar). L'aigua es troba a uns 20/30 metres de fondària.
[[Fitxer:Ghardaia.jpg|thumb|Ghardaïa.]]
La Vallvall del Mzab està inscritinscrita a la llista del [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] des del [[1982]].<ref>http://whc.unesco.org/en/list/188</ref>
 
==Història==
 
Mzab no s'esmenta abans de la conquesta àrab. Quan van arribar al MagrebMagrib, els [[ibadites]] i [[kharigites]] que fugien de les persecucions [[omeies]] es van establir al [[Djebel Nafusa|Djebal Nafusa]] i van convertir aviat a l'islam les tribus [[berber]]s de la vall del Mzab que nomaditzaven en una àmplia zona fins a [[Tahart]], on es va establir el regne dels [[rustàmides]]. El [[909]], el darrer imam [[rustàmides|rustàmida]] es va haver de refugiar a [[Isedraten]] (Sedrata), una confederació de ksurs fundada al final del [[segle VII]] a la part sud de la regió de la moderna d'[[Ouargla]] (Wargla abans Wargilan). El territori estava al límit entre el nord i el desert i s'hi comerciava en [[or]], [[esclau]]s, [[cereal]]s, [[cuiro]], [[dàtil]]s i altres productes. Els ibadites van acabar fundant, al segle següent, sobretot mercès als Banu Musab locals, un petit estat. El L'Atef es va fundar el 1012, Bou Noura el 1046, Beni Isguen (Ar Tisjen) el 1048 o 1053 i Ghadaïa el 1053 o 1085. De Melika (At Amlisht), no es coneix la data, però fou vers la meitat del segle. El 1075, destruïda Isedraten, els habitants van poblar una part el Mzab i l'altra part Ouargla. Al segle XIV, va passar a dependre dels [[abdalwadites]], fins al final de la dinastia al segle XVI.
 
Amb els segles, l'expansió demogràfica va obligar a fundar-hi nous establiments i, el 1630, es va fundar Lagrara (Guerrara) i el 1679 Barriane. El 1853, per un tractat, es va establir el protectorat francès que garantia l'autonomia, però la regió fou annexionada el 1882; les normes administratives vigents no es van conservar, però bàsicament eren dues ''djamaa'' o assembles per població, una pelsper als afers administratius i un altrealtra per a la justícia.
 
El 1896, la població de les cinc ciutats originals s'estimava en 18.892 habitants i, el 1954, en 25.541 habitants. Va pujar fins a 46.530 el 1966, quan a la resta de pobles hi vivien 40.975 habitants. La província de Ghardaïa tenia el 1987 216.140 habitants, sentai la població de Guerrarra era de 35.351 habitants i la de Berriane de 21.361. Les cinc ciutats (avui pràcticament unides, excepte El Ateuf, una mica separada) tenien la següent població:
*[[Ghardaïa]] 62.251
*Beni Isguen-Melika 21.744
Línia 52:
*El Ateuf 8.713
*Total 111.350
Daya Ben Dahoua tenia 5.621 habitants, Metlili 23.616 i Zelfana 4.345. Encara hi ha quatre llogarets dels quequals només Sebseb té algunauna mica d'importància.
 
Avui dia, els ibadites només representen el 60% de la població i la resta són [[maliquites]]. Quasi tots els habitants són berbers ([[amazics]]). La zona no té altra riquesa que els dàtils i el gas (principalment a Hasi R'mel). El dialecte local, mozabita, o tumẓabt, és una variant del berber parlat al Mzab i molt proper ala la variant parlada a Ouargla, ala l'Oued Righ i a Gourara.
 
== Referències ==
Línia 65:
* A. Coyne, ''Le Mzab'' (Alger, 1879);
* Rinn, ''Occupation du Mzab'' (Alger, 1885);
* Amat, ''Le M'Zab el les M'Zabites'' (París, 1888).;
* Delheure, Jean. Ağraw n Yiwalen Tumẓabt d-Tefṛansist = Dictionnaire Mozabite-Francais. SELAF:Paris 1984.
 
==Enllaços externs==
 
* [http://whc.unesco.org/archive/advisory_body_evaluation/188.pdf UNESCO Avaluació].
* [http://www.chris-kutschera.com/A/Mzab.htm The changing world of Mzab].
* [http://www.mzabnet.com Mzab Net The Mozabit Network].
* [http://maps.google.com/maps?f=q&hl=es&q=Gharda%C3%AFa,+Algeria&sll=28.033886,1.659626&sspn=34.12547,111.09375&ie=UTF8&z=14&ll=32.489782,3.678703&spn=0.032217,0.10849&t=h&om=1 Mzab a Google Maps].
 
{{coord|32|29|14|N|3|40|53|E|region:DZ_type:landmark|display=title}}