Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Denarius of Marcus Ulpius Nerva Traianus Obverse.PNG|thumb|Denarius of Marcus Ulpius Nerva Traianus Obverse]]
'''Marc Claudi Marcel''' (''Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus'') fou un [[magistrat romà]], el més important de la família [[Claudi Marcel]], cinc vegades [[cònsol romà|cònsol]] i conqueridor de [[Siracusa]]. Va néixer poc abans del [[268 aC]] i va morir el [[208 aC]]
== Inicis de la magistratura ==
Va rebre entrenament militar en la seva joventut, però la seva educació en altres camps no fou massa bona.
La primera magistratura que se li coneix és la d'[[edil curul]] el [[226 aC]] durant la qual va acusar al seu col·lega Gai Escantili Capitolí per un insult contra el seu fill, i Capitolí va haver de pagar una multa el producte de la qual Marcel va utilitzar per comprar objectes de culte sagrat pels temples. Un mica després fou escollit [[àugur]].
== Primer consulat ==
El [[222 aC]] fou cònsol per primera vegada; els [[ínsubres]], derrotats l'any anterior pels cònsols Publi Furi i Gai Flamini, li van demanar la pau però va rebutjar els oferiments d'acord amb el seu col·lega [[Gneu Corneli Escipió Calb|Gneu Corneli Escipió]], i un any més els romans van fer la guerra als gals. Aquestos llavors van demanar ajut als [[gesates]] (''gaesatae'') de més enllà dels [[Alps]], que van enviar trenta mil homes; tot i així Marcel i el seu col·lega van envair les planes del [[riu Po]] i van assetjar la ciutat ínsubre d'[[Acerrae]] a lo que els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant [[Clastidium]]. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exèrcit gal prop de Clastidium; el cap gal [[Britomartus]] o Viridomarus fou mort per Marcel de pròpia mà. Després va tornar a Acerrae que poc després fou conquerida; la següent conquesta fou [[Milà|Mediolanum]] la ciutat més important de la regió. Els ínsubres es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipió va tenir una part important en la campanya (sinó la principal) només Marcel va rebre els honors del triomf i obtingué l'[[spolia opima]].
No se l'esmenta en els següents anys fins després de la batalla del llac [[Trasimè]]
Mentre [[Càpua]] havia obert les portes a Anníbal i Marcel va arribar just a temps per impedir que [[Nola]] fes el mateix; quan Anníbal es va acostar a la ciutat, Marcel, que era allí, va fer una sobtada sortida i va rebutjar als cartaginesos; fou una petita victòria però que va tenir un gran efecte moral entre els romans. Marcel va fer matar a 70 dirigents de la ciutat favorables als cartaginesos i va retornar a Suessula, però no va poder impedir que els cartaginesos conqueriren [[Casilinum]].
== Segon consulat ==
Aviat fou cridat a Roma per consultes amb el dictador [[Luci Juni Pera]] i el seu ''[[magister equitum]]'' [[Tiberi Semproni Grac II]]; llavors va rebre el rang de [[procònsol]] i va retornar a Campània. Allí va rebre notícies que Postumi, elegit com a cònsol pel [[215 aC]], havia mort a la [[Gàl·lia Cisalpina]] i Marcel fou escollit al seu lloc. El senat, hostil a que els dos consols foren [[plebeus]], va rebutjar l'elecció dels [[comicis]] sota l'excusa d'[[auguris]] desfavorables, i Marcel va obeir i va renunciar a l'elecció retornant a Campània com a procònsol. L'any [[215 aC]] va tornar a defensar Nola contra Anníbal, també amb èxit.
== Tercer consulat ==
A l'elecció dels cònsols del [[214 aC]], Marcel fou nomenat per tercera vegada junt amb Fabi Màxim. La campanya d'aquell any va tenir pocs resultat importants. Per tercera vegada va rebutjar un atac cartaginès a Nola i quan els púnics van marxar al sud contra [[Tàrent]], va aprofitar per assetjar [[Casilinum]], on la guarnició cartaginès finalment va capitular a condició de salvar la vida que els va garantir Fabi Màxim, però Marcel no va respectar l'acord i els va fer matar a tots; Fabi només en va poder salvar a 50 als que va deixar escapar.
El senat li va ordenar tot seguit d'anar a Sicília (vers agost o setembre del [[214 aC]]). Arribat ràpidament a l'illa es va trobar que la mort [[Jerònim de Siracusa]], inicialment favorable als romans, havia portat virtualment al partit cartaginès al poder, primer amb [[Andranòdor de Siracusa]] (que aviat va passar al camp romà) i després amb [[Epícides de Siracusa]] i [[Hipòcrates de Siracusa]]. Inicialment Marcel va tractar de negociar i fins i tot va aconseguir que els ambaixadors romans entressin i la ciutat i obtinguessin sentència de desterrament contra els dos caps favorables a Cartago que van marxar a [[Leontins]] la qual fou ocupada pels romans que hi van exercir sagnants represàlies i van matar a 2000 desertors romans que van trobar. Aquestes crueltats van aixecar als siracusans contra Roma, i les forces siracusanes i sobretot els mercenaris, es van unir a Hipòcrates i Epícides que ara eren a [[Erbessos]] i que van recuperar el poder.
=== La caiguda de Siracusa ===
Marcel, les crueltats del qual eren la causa del que havia passat, es va presentar davant Siracusa i la va [[Setge de Siracusa (Segona Guerra Púnica)|assetjar]]. Els seus atacs principals foren contra el barri d'Acradina per la part de mar. La ciència d'[[Arquímedes]], que va inventar diversos aparells per la defensa, va fer impossible la conquesta, i Marcel va haver de convertir el setge en bloqueig. Mentre durava aquest, va deixar a Appi Claudi a Siracusa i va fer operacions a altres parts de l'illa, conquerint [[Heloros]] i [[Erbessos]] i destruint [[Megara Hiblea]]; [[Himilcó (214 aC)|Himilcó]] es va apoderar d'[[Agrigent]], però Marcel va poder derrotar a Hipòcrates de Siracusa prop d'[[Acrae]]; llavors va avançar Himilcó, i Marcel es va haver de retirar cap al seu camp prop de Siracusa i en aquesta zona i al resta de l'illa es van produir llavors enfrontaments limitats, ja que cap de les dues parts es podia imposar a l'altra; aquestos combats van suposar algunes avantatges pels cartaginesos: [[Murgàntia]], amb uns importants magatzems militars, es va rendir als cartaginesos, i [[Enna]] no va obrir les portes als cartaginesos per la bàrbara matança dels seus habitants ordenada pel governador [[Luci Pinari]], matança que encara va separar més als siracusans dels romans.
Linha 27 ⟶ 31:
El [[211 aC]] es va dedicar a arranjar els afers de l'illa. Abans de l'estiu va entregar el comandament al [[pretor]] [[Marc Corneli]] quan encara '''Mutines''' resistia i [[Agrigent]] no havia estat conquerida. Per tant el senat li va refusar els honors del triomf i només li va concedir una ovació. Aquesta fou celebrada amb més magnificència que molts triomfs mercès al botí fet a Siracusa.
== Quart consolat ==
Fou cònsol per quarta vegada el [[210 aC]] junt amb [[Marc Valeri Leví]]. Només entrar en el càrrec es van aixecar veus contra el seu comportament a Sicília; tot i que alguns autors el lloen (especialment [[Plutarc]]), sembla que la seva conducta fou prou criminal com per indignar
Marcel com a cònsol es va unir a l'exèrcit consular a la [[Pulla]] i va conquerir [[Salàpia]], on el notable local [[Blasi]] li va obrir les portes, i després dues ciutats més al [[Samni]]. Mentre, Anníbal va sorprendre i aniquilar l'exèrcit de [[Gneu Fulvi Centumal II]] a la [[Segona Batalla de Herdonia]] i Marcel va marxar contra el cartaginès
A l'any següent ([[209 aC]]) va conservar el comandament com a procònsol i altre cop es va enfrontar amb Anníbal prop de [[Canusium]] on es van lliurar tres batalles seguides: a la primera no hi va haver resultat apreciable; a la segona els romans foren derrotats; i a la tercera els romans es van atribuir la victòria, però el cert és que els cartaginesos van poder avançar cap al [[Bruttium]] sense ser molestats i Marcel no el va poder seguir pel gran nombre de ferits que tenia. Marcel va restar prop de [[Venúsia]] la resta de l'any. Un tribú va proposar llavors de treure-li el comandament, però es va presentar a Roma i va aconseguir evitar-ho i encara fou escollit cònsol per l'any següent, per cinquena vegada, junt amb [[Tit Quint Crispí]].
== Cinquè consolat ==
Al seu cinquè consolat el [[208 aC]] fou enviat a [[Etrúria]], on va sufocar la revolta d'[[Arretium]] i va controlar el descontentament. Després va tornar a Roma i es va preparar per reprendre les operacions contra Anníbal, però fou aturat per
Anníbal havia establert el seu campament no lluny del campament romà (entre Venúsia i [[Bàntia]]). En una missió de reconeixement, els romans van caure en una emboscada dels númides i foren derrotats. El mateix Marcel va resultar mort. Anníbal generosament li va rendir honors.
▲Al seu cinquè consolat el [[208 aC]] fou enviat a [[Etrúria]] on va sufocar la revolta d'[[Arretium]] i va controlar el descontentament. Després va tornar a Roma i es va preparar per reprendre les operacions contra Anníbal però fou aturat per una auguris desfavorables. Finalment va arribar a Venúsia on era l'exèrcit consular i es va reunir amb el seu col·lega [[Tit Quint Penne Capitolí Crispí II]] que venia del [[Bruttium]]. Anníbal havia establert el seu campament no lluny del campament romà (entre Venúsia i [[Bàntia]]). En una missió de reconeixement, els romans van caure en una emboscada dels númides i foren derrotats. El mateix Marcel va resultar mort. Anníbal generosament li va rendir honors.
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||