Safi: diferència entre les revisions

'''Safi''' (en [[àrab]], {{gran|آسفي}}, ''Asfi'', contracció de ''Asafi,''; en portuguès, '''''Safim''''') és una ciutat del [[Marroc]] situada en elal litoral atlàntic, al sud de d'[[Al-Djadida]]. És la capital de la regió [[Doukkala-Abda]] poblada per les tribus Abda i Ahmar.

La ciutat està a la part baixa d'un altiplà que baixa cap a la mar. La ciutat vella està dividida en quatre parts: la medina (barri àrab) i el Melaj (antic barri jueu); el Ribat (barri al sud dels anteriors), amb una mesquita dedicada al patró de la ciutat, el santó Abi Mohammed Salih; el barri de Biadha, al nord, on vivien antigament els europeus junt amb els naturals; i Al-Auina. Sota domini francès, es va construir un barri nou a la part més alta de l'altiplà, darrere el campament militar. El carrer més important històricament és el carrer del Mercat, que separa la medina del Melaj. Propera, hi ha la gran mesquita, un morabit molt venerat i una antiga capella catòlica. El carrer del Mercat acaba en el la porta del Barranc (Bab Chaaba); en un turó proper, hi ha una zawiya anomenada de ''Sidi'' ''Abderrahman'' i ''Muley al-Wafi''; el barranc està enjardinat. Al costat de l'antiga capella, hi ha les ''zawiyas'' Hamacha, Aisaua, Tydaniam Taibia i d'altres. El hamdan o banys àrabs, es van construir sobre el que havia estat l'església portuguesa. Hi ha una mesquita construïda pel soldà Muley Sidan al [[segle XVII]] i una altra mesquita amb madrassa, construïda per Sidi Muhammad ben Abd Allah.

El monument principal és la ciutadella portuguesa que domina la ciutat, destacanti en destaca la Dar al-Majzen o casa del govern (administració local). Cap al sud, s'estén el barri de RbatRibat, on hi ha un altre fortí portuguès, i que s'ajunta avui dia amb Sidi Ouasse, ja que la ciutat ha tingut un gran creixement als darrers anys.

El port està protegit al nord pel promontori de Safi, però desprotegida al sud-oest (els vents causaven antigament algunes tempestes); els francesos van construir el port d'una fondària de 9 metres, protegit per un moll, port que s'amplià als darrers anys del segle XX. És el port més proper a [[Marràqueix]] (uns 150 Kmkm), però el de d'[[Al-Djadida]] és millor.

Molt poc es coneix de la seva història abans del segle XVI. Segurament, fou un establiment fenici absorbit per [[Cartago]], segons [[Claudi Ptolemeu]]; fou visitat després pels romans.

Els àrabs hi van arribar el [[713]] i li van dir ''Asafi'', nom amb què apareix esmentat als texts després del segle IX. Ibn Khaldun l'anomena com ''Hadirat al-Mouhit'' (Citat'Ciutat rodejada pel mar') i llavors feia de port a [[Marràqueix]], la capital almohade (segle XII); disposava de fortificacions i una gran mesquita, i tenia contactes amb Andalusia. El patró de la vilàvila, Abi Mohammed Salih, va fundar al final del segle XII un ''ribat'' o convent fortificat, que va convertir a Safi en un centre religiós de certa importància; el santó va crear dos ordes religiosos, una tariqa mística i la ''tafa'' dels Hujjaj pelper al peregrinatge a [[la Meca]], amb una xarxa de centres d'acollida. Al segle XIV, Abul Hassan al-Marini hi va construir una madrassa; per la mateixa època, s'hi va edificar un hospital (''bimaristan'') i altres edificacions sobretot comercials (una ''qaysaria'' i un ''mohtasseb'') pelsper als seus intercanvis amb [[Gènova]], [[Sevilla]], [[Marsella]] i altres llocs.

Se sap que els castellans hi van fer algunes expedicions comercials abans del [[1480]], quan el tractat amb Portugal conegut com a [[Tractat d'Alcaçovas|''tractat d'Alcaçovas'']], fou ratificat a [[Toledo]] i va deixar en mans dels portuguesos la costa atlàntica marroquina. El [[1488]], la vila es va posar sota sobirania del rei [[Joan II de Portugal]] (1481-1495), però no estava ocupada militarment sinó que els caps locals es van sotmetre voluntàriament. A causa d'uns desacords, el [[1508]], el governador de Mogador hi va enviar una esquadra que es va apoderar de la ciutat; els portuguesos foren atacats el [[1511]], però van poder rebutjar alsels enemics. Algunes incursions portugueses van arribar fins prop de MarrakechMarràqueix. Les milícies indígenes creades pels portugueses es nodrien principalment de jueus. Hi van lluitar en aquest temps el governador Nunho Fernandes de Ataíde i el seu ''adail'' Lope Barriga, que foren el terror dels berbers fins que se'n van anar a l'Índia. El [[1515]], la ciutat de MarrakechMarràqueix va estar a punt de ser conquerida pels portuguesos per segona vegada. Els portuguesos l'anomenaven ''Safim'' i tenien el suport d'un notable cap local anomenat ''Yahya ibn'' ''Taffut''. El governador portuguès Nuno de Ataide va morir en un combat el [[1516]], i el [[1518]] Yahya fou assassinat en un tumult. i això va afeblir la posició dels portuguesos, que van haver d'aturar pràcticament l'activitat militar. El [[1534]], el sultàsoldà sadita de Marràqueix va bloquejar la ciutat.

[[Fitxer:Safi minaret.png|Minaret de Safi.|thumb]]

El [[12 de març]] dedel [[1541]], els musulmans van ocupar [[Santa Cruz do Cabo de Gué]]. Ja les dificultats d'abastiment havien fet pensar al rei [[Joan III de Portugal]] (1521-1557) la conveniència d'evacuar algunes de les places de [[Berberia]], i ara va donar l'ordeordre d'abandonar Safi i Azemor, que es va complir a finals del [[1541]], concentrant-sei es concentraren les forces portugueses a [[Mazagan]]. La ciutat va passar al soldà sadita i va esdevenir el seu principal port per la proximitat a Marràqueix, posició que va conservar fins a la pujada al poder dels alauides, que van traslladar la seva capital a Fes i Meknes. En el període portuguesportuguès, fou seu d'un bisbat (vers [[1487]] aal [[1542]]) i entre els seus bisbes destaca João Sutil (1512-1536).

El [[1580]], es va establir a la ciutat el marsellès Guillem Berard, que fou nomenat cònsol de França. A aquesta ciutat, es van signar els tractats de Safi dedel [[1631]] i [[1635]] entre França i el sultàsoldà. A començaments del segle XVIII, s'hi va establir el francès Legendre, un comerciant de [[Rouen]]. En aquest temps, Safi era encara un port important del Marroc. Chenier, pare del poeta [[André Chenier]], era cònsol a la ciutat el [[1767]]. La decadència esse'n va accentuar al segle XIX. El [[1907]], la ciutat va passar a [[França]] i va començar una lenta recuperació.

* [[:fr:Safi|Article Safi a la wikipedia francesa]].

* [http://www.worldstatesmen.org/Morocco.htm Llista de governants].

* Enciclopedia Espasa, volum 52, paginespàgines 1215 i 1216, article Safi o Saffi.