Josep Viadiu i Valls: diferència entre les revisions

Durant la [[Dictadura de Primo de Rivera]] va estar empresonat vuit mesos i el 1925 treballà com a corrector de l'editorial alemanya Rudolf Mosse Ibérica. El 1926 va mantenir contactes amb [[Francesc Macià]] i [[Estat Català]] per tal de formar un Comitè Revolucionari, però el fracàs dels [[fets de Prats de Molló]] ho va impedir. El maig de 1930 fou un dels sotasignants del manifest polític ''Inteligencia Republicana'', redactat probablement per [[Rafael Campalans]] i publicat a ''[[L'Opinió]]'' en què es preconitzava la República federal. D'altra banda, Viadiu no va voler donar suport al Manifest Trentista d'agost de 1931, a diferència d'amics seus com Pestaña i Peiró.

 

 

El 1939 se'n va anar cap a [[França]], on fou internat al camp de [[Sant Cebrià de Rosselló]]. D'allí va traslladar-se a París i després a Bordeus, d'on Viadiu i Ròdenas marxarien cap a la [[República Dominicana]] el 2 de desembre de 1939. El 1941 aconseguiren marxar cap a Mèxic, on treballaria com a corrector de l'editorial UTEHA. Alhora, va dirigir les revistes ''Estudios Sociales'' (1945) i ''Tierra y Libertad, va'' col·laborar en la represa de ''Solidaridad Obrera'' i va escriure a ''La Humanidad''. Més tard treballaria a ''Talleres Gráficos de la Nación'', una societat cooperativa constituïda amb participació estatal. Viadiu va restar-hi fins a la seva jubilació, que va produir-se als 75 anys. En els seus darrers moments treballava en una biografia de Joan Peiró, que tenia gairebé enllestida.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Dalmau Ribalta|nom = Antoni|article = Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera|publicació = Revista d'Igualada,|url = |data = núm. 33 (desembre de 2009)|pàgines = 49-51}}</ref>

Va publicar molts llibres i articles, alguns signats amb el seu nom real i altres amb diversos pseudònims (''Juan d’Agramunt'', ''Pep del Noia'', ''Buelna'', ''Hermes''...).

 

AGRAMUNT, Juan d’. ''Un hombre de acción''. Barcelona: Publ. Mundial, [1927] (La Novela del Pueblo, 17).

 

VIADIU, José i José PEIRATS VALLS: ''Breve historia de la CNT''. Móstoles: Madre Tierra, 1991. És el text de l’entrada «Confederación Nacional del Trabajo» de l’''Enciclopedia Anarquista'', Mèxic, 1972, volum I.

 

 

SOUCHY, Augustin. ''Una vida por un ideal''. México: Grupo de Amigos de Simón Radowitzky, 1956.

assimilada» (Ciutat de Mèxic, 1973).

 

ALOMAR VILLALONGA, Gabriel. ''La pena de muerte''. Barcelona: Vértice, 1925.

 

''Enciclopedia anarquista. ''Edición castellana ilustrada, actualizada y renovada con vocablos nuevos. México: Tierra y Libertad, [1972-].

 

Articles a: ''Solidaridad Obrera'' (diverses èpoques),'' Igualada Radical ''(Igualada,1912-1915), ''Acracia'' (Tarragona, 1918), ''Fructidor ''(Tarragona, 1920), ''Cultura Obrera ''(Palma de Mallorca, 1922), ''Lucha Obrera'' (Barcelona, 1923-1924), ''Mañana ''(Barcelona, 1930-1931), ''Acción ''(Barcelona, 1931), ''El Sembrador ''(Igualada, 1931-1934), ''Combate'' (Barcelona, 1934), ''Catalunya ''(Barcelona, 1937-1938), ''Acció Sindical ''(Valls, 1936-1939),'' Tierra y Libertad''  (Mèxic), ''Estudios Sociales ''(Mèxic, 1945), ''Cultura Proletaria ''(Nova York, 1945), ''Cenit ''(Tolosa de Llenguadoc, 1951…), ''CNT ''(Tolosa, 1961), ''Umbral '' (París, 1962-1972), ''Le Combat Syndicaliste ''(París, 1970-1971), ''Espoir-CNT ''(Tolosa, 1963 i més endavant), ''Frente Libertario ''(París, 1970), ''Horizontes'', ''Juventud Libre,'' ''Tiempos Nuevos, El Trabajo'', etc.