L'Esquella de la Torratxa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''L'<nowiki/>''Esquella de la Torratxa''''' va ser un [[setmanari]] satíric, republicà i anticlerical fundat a [[Barcelona]] el [[5 de maig]] de [[1872]] pel llibreter [[Innocenci López i Bernagossi]], editor d'altres revistes satíriques com ''[[La Campana de Gràcia]]''. L'<nowiki/>''Esquella de la Torratxa'' duia el subtítol de "''Periòdich satírich, humorístich, il·lustrat y literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana"'', ''<nowiki/>''i va acabar la seva trajectòria al número 3.096, que aparegué el [[6 de gener]] de [[1939]]<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Revistes d'humor noucentistes |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=f4e0110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>. El seu format era de 28x18,8cm i 28,5x22,3cm. Així doncs, amb els seus més de tres mil números i una seixantena d’anys publicant-se, va aconseguir que per les seves pàgines hi passessin la immensa majoria de dibuixants de premsa del seu temps. En la seva col·lecció (que podeu consultar a l’arxiu digital en línia [[Arxiu de Revistes Catalanes Antigues|Arca]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.bnc.cat/digital/arca/|títol = Arxiu de revistes catalanes antigues|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>) es pot descobrir l’evolució del nostre país, des de les guerres carlines fins a la guerra civil, a través dels ulls de diverses generacions de dibuixants excepcionals, com [[Apel·les Mestres]], [[Josep Lluís Pellicer]], [[Josep Costa Picarol]], [[Feliu Elias Apa]], [[Ricard Opisso]], [[Xavier Gosé]], [[Josep Escobar]], [[Josep Alloza]], [[Avel·lí Artís-Gener Tísner]], [[Pere Calders]] o [[Antoni Clavé]], entre molts d’altres, a banda de col·laboracions de joves artistes, com [[Picasso]] o [[Juan Gris]]. En l’apartat periodístic podem parlar de noms tan
{| class="wikitable"
! colspan="2" |Setmanari
Línia 22:
|6 de gener de 1939
|}
[[File:Esquella Torratxa 19181220 4233.jpg|thumb|Portada de l'Esquella de la Torratxa del 20/12/1918, quan des de Catalunya es reclamava comptar amb una autonomia. La portada és fortament crítica i satírica amb la dependència econòmica que altres regions d'Espanya tenien amb Catalunya.|314x314px]]Cal dir que ''L'Esquella'' no va tenir una vida ininterrompuda entre [[1872]] i [[1939]]. Va néixer per substituir ''[[La Campana de Gràcia]]'', i per aquest motiu en les seves dues primeres èpoques, només es publicaren quatre números. La tercera i definitiva aparició va tenir lloc el [[19 de gener]] de [[1879]]. Malgrat que no tenia un to tan polític com ''[[La Campana de Gràcia]]'', ''L'Esquella de la Torratxa'' va ser molt crítica amb la gestió municipal de la ciutat comtal, i molt especialment amb els seus alcaldes, com fou el cas de l'alcalde [[Francesc de Paula Rius i Taulet|Rius i Taulet]] i la seva critica gestió de l'[[Exposició Universal de 1888]] a la ciutat
Durant molts anys, el seu títol fou ''La Esquella de la Torratxa'', fins que el 1911 es normalitzà el seu títol. Així doncs, ''L'Esquella'' és sens dubte una de les publicacions catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita, i a les seves pàgines hi ha retratada a través de l'humor i la [[caricatura]] l'evolució de la societat catalana i espanyola durant més de trenta anys.
==Història==
| |||