John Desmond Bernal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Editant}}
'''John Desmond Bernal''' (10 maig 1901 – 15 setembre 1971) fou un dels científics britànics més coneguts i polèmics del seu temps pel seu important compromís sociopolític. Conegut entre els seus amics com "Sage", Bernal es considerat un pioner de la cristal·lografia de raigs-X aplicada a la biologia molecular. També va publicar diversos treballs sobre història de la ciència i sobre [[Informació i Documentació|informació i documentació científica]]. Va nèixer a Nenagh, en el comtat de Tipperary (Irlanda) en una família d'origen sefardita per part de pare.<ref>Bevis Marks Records, Vols 1–6 of the Spanish and Portuguese Jewish Congregation, London; Miriam Rodrigues Pereira, ed</ref>
== Trajectòria científica ==
En 1919, va entrar a l'Emmanuel College, de la [[Universitat de Cambridge]] amb una beca,<ref name="boy">{{cite book|last=Boylan|first= Henry |year=1998|title=A Dictionary of Irish Biography, 3rd Edition|pages=25|location=Dublin|publisher= Gill and MacMillan|isbn= 0-7171-2945-4}}</ref> on es graduar en matemàtiques i ciències en 1922. Els seus estudis de postgrau els va fer sota la tutela de Sir William Bragg en els laboratoris Davy-Faraday de Londres. En 1924 va determinar l'estructura molecular del grafit. En el seu grup de recerca a la Universitat de Cambridge, Dorothy Crowfoot Hodgkin va donar les seves primeres passes en cristal·lografia, tasca per la qual ella va rebre el Premi Nobel de química en 1964. En 1934 Bernal y Hodgkin van prendre les primeres fotografies de raigs X de cristals proteics. Entre altres científics destacats que van estudiar amb Bernal, es poden esmentar Rosalind Franklin, Aaron Klug y Max Perutz.
En 1937 obtingué una plaça de professor de física en el [[Birkbeck College
També es recordat per haver proposat per primer cop en 1929 la denominada [[Esfera de Bernal]], consistent en una mena d'asteroid buit per dintre que es faria servir com a espai vital de llarga durada en missions de colonització de l'espai.<ref>Darling, David J. ''The complete book of spaceflight: from Apollo 1 to zero gravity'' (en anglès). John Wiley and Sons, 2003, p.52. ISBN 0471056499.</ref>
==Notes==
|