Miniatura: diferència entre les revisions

La [[il·lustració de llibres]] és una pràctica molt [[antic|antiga]], de fet el ''[[Llibre dels Morts]]'' de l'[[Antic Egipte]] que consisteix en uns [[Rotlle (manuscrit)|rotlle]]s de fulls de [[papirus|papirs]] amb [[escriptura jeroglífica]] i figures o escenes pintades al·lusives al tema de l'[[altra vida]], fou compost vers l'any [[1900 aC]], constitueix l'exemple més antic tant de llibre com de llibre il·lustrat.

En els [[manuscrit]]s i [[Manuscrit il·lustrat|llibres il·lustrats]] de l'E[[edat mitjana|dat Mitjana]], les ''' miniatures ''' consistien en [[pintura]] sobre [[dibuix|dibuixo]]s de [[figura humana|figurafigure]] <nowiki/>s, incloses o no en [[escena]] sobre [[obra d'art|composicions]], les quals, si escau, representaven diversos temes propis de la seva etapa històrica, com els temes de caràcter [[Sagrat|sacre]], similars als que omplien [[Vitrall #Els vitralls Gòtics|els vitralls de les catedrals]] i esglésies en el l'[[art romànic]] i en el primer art [[Art gòtic|gòtic]]. Al final del període gòtic, ja al llindar del [[Renaixement]] o [[Edat Moderna]], els manuscrits il·lustrats s'omplen de temes civils, profans i galants, i aconsegueixen la seva majormàxima apogeuesplendor amb un nivell de qualitat excel·lent i una àmplia difusió internacional, principalment a través de les corts de la [[noblesa]] europea. A partir del [[segle XVI]], l'auge de la [[impremta]] sembla restar protagonisme a aquest tipus de costoses creacions. L'últim gran mestre il·luminador va ser [[Giulio Clovio]], a mitjan [[segle XVI]].

En els marges de les [[paper|pàgines]] dels manuscrits era freqüent que s'incloguessin diferents motius [[ornament]]als, els més coneguts són els [[dibuix|dibuixo]]s que realcen les [[lletra capital|lletres capitals]] o els que separen les columnes de text mitjançant motius que representen arquitectures fingides, [[arabesc]] si [[tija]]s amb formacions vegetals i fulles que s'enrosquen pels marges de les pàgines.

El terme 'miniatura' deriva del '' [[minium]] '', un òxid de plom de color vermell que s'utilitzava com a component de la tinta fonamental que es va començar a emprar per a la il·luminació dels còdexs manuscrits en lletres capitals, marges i posteriorment, amb l'evolució de la il·lustració medieval, en representacions de gran colorit i complexes composicions.

La il·lustració de manuscrits es va iniciar l'[[Antic Egipte]], cap al 2000 aC, amb el denominat '' [[Llibre dels Morts]] ''. Aquests es realitzaven per encàrrec de [[faraons]], nobles, o sacerdots i contenien oracions i instruccions sobre com haurien de comportar els difunts en el més enllà. S'hi representaven els moments més importants del ritual d'enterrament, [[embalsamament]], la pesada simbòlicsimbòlica delde l''' ànima '', i la presentació davant [[Osiris]].

Els mestres de d'[[Alexandria]], probablement, inspirats per la tècnica d'aquests rotllos il·lustrats en copiar els manuscrits destinats a la [[Biblioteca d'Alexandria|gran biblioteca]], fins i tot per la possible versió miniada de l'Antic Testament, traduït en Alexandria, l'hebreu al grec, així com els redactors de manuscrits miniats bizantins posteriors.

Els grans noms de l'art de ''' les miniatures i els llibres il·lustrats ''' estan vinculats als tallers d'[[il·lustrador]]s francesos o [[Flandes|flamencs]] com [[Jean de Poucelle]], [[Jaquemart de Hesdin]] o els [[germans Limbourg]]; ja pintors toscans com [[Simone Martini]] i altres. Durant l'etapa de la pintura gòtica, els llibres són obres que faciliten l'[[cultura|intercanvi cultural]] i conseqüentment la difusió de lesdels [[corrent artístic|corrents artístics]] per les Corts i altres centres artístics de tota [[Europa]]. Són justament destacats llibres com el '' [[Breviari de Felip el Bell]] '', el '' [[Saltiri de Sant Lluís]] '', el '' [[Saltiri de la Reina Mary]] '' i molt especialment el llibre de '' [[Les molt Riques Hores del Duc de Berry]] '' dels germans Limbourg, conservat al [[Museu Condé]] de [[Chantilly]] ([[França]]).

* '' [[Liber Testamentorum]] '' de la [[Oviedo|catedral d'Oviedo]], realitzat al [[segle XII]] per encàrrec del bisbe Pelayo, amb extraordinàries miniatures executades [[a tota pàgina]], amb una completa [[gamma de color]] si abundants afegits de d'[[or]] i [[plata]].

* La [[col·lecció]] de [[Còdex]]s de les obres de d'[[Alfons X]] el Savi, plenes d'escenes narratives sobre temes variats constitueixen un valuós [[testimoni]] de la seva època.

Els [[retrat]]s en miniatura, així com altres gèneres en miniatura ([[escena cortesana|escenes cortesanes]], [[paisatge]]s ...),, es van desenvolupar a partir del segle XVI. Consistien en retrats o petits quadres encaixats en diversos objectes com [[medalló|medallons]], rellotges de sobretaula, joiers o altres objectes similars. El marc dels retrats, sovint és un medalló [[oval]]at.

Aquest nou tipus de [[pintura]] en miniatura es realitzava en una gran varietat de [[Pintura #tècniques pictòriques|tècniques pictòriques]] com [[pintura a l'oli|oli]] sobre [[coure]], [[estany (element)|estany]], [[esmalt]] o [[ivori]], [[aquarel|aiguades]] sobre [[pergamí]] o [[cartolina]], o des del [[Segle XVIII]] [[aquarel]]<nowiki/>·la sobre aiguades sobre ivori.

* El retrat ovalat de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles d'Àustria]], (pretendent al tron ​​d'Espanya quan la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]), obra de [[Pere Crosells]], destaca en la producció del [[Regne de València]], que va ser un dels que van prendre partit per ell.