Viquipèdia

Anarcoindividualisme: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Removing Link GA template (handled by wikidata) - The interwiki article is not good
Traduccions per adequar el text al català, correccions a nivell ortogràfic i tipogràfic destacant els espais entre paraules.
Línia 1:
{{MT|data=febrer de 2013|Cal prestar especial atenció als enllaços externs i les notes a peu de pàgina}}
 
L''''anarquisme individualista''' o '''anarcoindividualisme''' és una tradició [[filosofia|filosòfica]] basada en un particular èmfasi en l'autonomia de l'individu, i en l'alternativa a l'[[anarquisme social]], desenvolupant-se entorn de la supremacia i autonomia de la persona. Posa a la societat com a producte de la suma d'individus i les seves accions. L'anarcoindividualisme proposa una societat on la persona sigui el seu propi propietari, mitjançant l'associació voluntària i [[horitzontalitat|horitzontal]], interaccionant amb els altres a través de l'associació voluntària. L'anarquisme individualista es refereix a algunes tradicions de pensament dins del moviment anarquista que prioritzen l'individu sobre tota classe de determinants externs, siguin grups, societat, tradicions i sistemes ideològics.<ref name="ryner">"Què entenc per individualisme? La doctrina moral que, sense fonamentar-se en cap dogma, cap tradició ni determinació externa, apel·la únicament a la consciència individual."[http://www.marx.org/archive/ryner/1905/mini-manual.htm ''Mini-Manual of Individualism'' por Han Ryner]</ref><ref name="tucker">"No admeto res més que l'existència de l'individu, com una condició de la seva sobirania. Dir que la sobirania individual està condicionada per la llibertat, és simplement una altra que està condicionada per si mateixa." "Anarchism and the State" en ''Individual Liberty''</ref> L'anarquisme individualista no és una única filosofia sinó que fa referència a un grup de filosofies individualistes que moltes vegades estan en conflicte entre si. Les influències més primerenques en l'anarquisme individualista van ser els pensaments de [[William Godwin]],<ref name=WG>[http://plato.stanford.edu/entries/godwin/ William Godwin] article en la ''Stanford Encyclopedia of Philosophy'' de Mark Philip, 2006-05-20</ref> [[Henry David Thoreau]] (transcendentalisme),<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2044944 La insumisión voluntaria. L'anarquisme individualista español durante la dictadura y la Segunda República (1923-1938)]</ref> [[Josiah Warren]] ("sobirania de l'individu"), [[Lysander Spooner]] ("llei natural"), [[Pierre-Joseph Proudhon]] i [[Benjamin Tucker]]<ref>Segons Tucker, "si l'individu té el dret de governar-se a si mateix, tot govern exterior és una tirania {{ref-publicació|enllaçautor=Benjamin R. Tucker |cognom=Tucker |nom=Benjamin R. |títol=State Socialism and Anarchism: How far they agree and wherein they differ |any=1886 |url=http://praxeology.net/BT-SSA.htm |publicació=Liberty |volum=5 |exemplar=16 |exemplar=120 |data= 10 de març de 1888 |pàgines=2-3, 6}}</ref>
 
Linha 6 ⟶ 4:
És una de les dues principals categories en què es divideix l'anarquisme, i l'altra l'[[anarquisme social]].<ref>Geoffrey Ostergaard. "Anarchism". ''The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought''. Blackwell Publishing. p. 14.</ref><ref>Morris, Christopher W. 1998. ''An Essay on the Modern State''. Cambridge University Press. p 50 (uses "collectivist" and "communitarian" synonymously)</ref><ref>Robert Paul Wolff. "Anarchism". ''The Oxford Companion to the Politics of the World'', 2e. Joel Krieger, ed. Oxford University Press Inc. 2001. Oxford Reference Online. Oxford University Press</ref>
 
{{cita|''Generalment considerada una ideologia d'extrema esquerra, l'anarquisme sempre ha inclòs una important força de l'individualisme radical, desdedes de l'hiperracionalisme de Godwin, a l'egoisme de Stirner, als llibertaris i anarcocapitalistes d'avui en dia.''|Frank H. Brooks<ref name=Brooks>[[#Brooks|Brooks (1994)]]</ref>}}
 
A trets generals, el corrent individualista de l'anarquisme posa l'accent en la llibertat negativa, és a dir, l'oposició al control estatal o social sobre els individus, mentre que els corrents anarquistes amb una visió col·lectivista, subratllen la llibertat positiva per desenvolupar les potencialitats de les persones, argumentant que els humans tenen necessitats que només la vida social pot satisfer, "''reconeixent la igualtat de drets''".<ref>Harrison, Kevin and Boyd, Tony. ''Understanding Political Ideas and Movements''. Manchester University Press 2003, p. 251</ref> Una altra diferència és que l'anarquisme socialista defensa la propietat comuna dels mitjans de producció per tal d'eliminar la desigualtat econòmica, mentre que gran part de l'anarquisme individualista tendeix a preferir la propietat privada dels mitjans de producció, i en alguns casos, propugnant l'intercanvi de béns i serveis a través del mercat.<ref>{{ref-llibre|cognom=Freeden |nom=Micheal |títol=Ideologies and Political Theory: A Conceptual Approach |editorial=Oxford University Press |isbn=019829414X |pàgina=314}}</ref>
Linha 19 ⟶ 17:
# L'elevació de l'individu sobre tota classe de construcció o realitat social i exterior, tal com la moralitat, la ideologia, els costums, la religió, la metafísica, les idees o la voluntat d'altres.<ref>''Max Stirner'', Encyclopedia Stanford of Philosophy; 4/ago / 2006</ref><ref>Nisbet, Robert; ''La formació del pensament sociològic''. Amorrortu, 1977, pàg. 20-31.</ref><ref>Rocker, Rudolf, ''Els corrents liberals als Estats Units''. Americalee, Buenos Aires, 1944, pp.251-256</ref>
 
# El rebuig i les reserves cap a la idea de [[revolució]], a la qual de vegades consideren com un aixecament de les masses que podrien comportar nous governs.<ref name=ABC>[[#Berkman|Berkman (2009)]]</ref> En canvi, afavoreixen un mètode gradualista i evolutiu per assolir l'anarquia mitjançant experiències i experiments alternatius que podrien ser aplicats en el present.<ref name="evolution2"> "Tota revolució, doncs, feta en nom de principis abstractes com igualtat, fraternitat, llibertat o humanitat, persegueix el mateix fi; anul·lar la voluntat i sobirania de l'individu, per així poder-lo dominar. "[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2044944''La insubmissió voluntària. L'anarquisme individualista espanyol durant la dictadura i la Segona República (1923-1938 )'']</ref> Això també perquè no es veu com desitjable per als individus el fet d'haver d'esperar per la revolució per començar a experimentar alternatives que estan per fora del sistema actual.<ref name="Imrie">{{ref-llibre|cognom = Imrie|nom = Doug|capítol = The Illegalists|títol = Anarchy: a Journal Of Desire Armed|url = http://recollectionbooks.com/siml/library/illegalistsDougImrie.htm|data = 1994|llengua = anglès}}</ref>
 
# El punt de vista que les relacions amb altres persones o coses només poden ser lliurement contractades,<ref name=ABC/> en propi interès i pot ser tan transitòries i sense compromisos com es desitgi.<ref name="association"> En aquest sentit, Max Stirner recomanava les associacions d'egoistes. "Finalment, i aquest és un tema poc resolt pel filòsof bavarès, resulta evident que, malgrat tot culte a la sobirania individual, és necessari i desitjable que els individus cooperin. Però el perill de l'associació comporta la reproducció, a escala diferent, d'una societat, i és evident que en aquest context, els individus han de renunciar a bona part de la seva sobirania. Stirner proposa "unions d'egoistes", formades per individus lliures que poden unir-se episòdicament per col·laborar, però evitant l'estabilitat o la permanència. "[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2044944 La insubmissió voluntària. L'anarquisme individualista espanyol durant la dictadura i la Segona República (1923-1938)]</ref> L'experiència i la recerca individual són exaltades.
Linha 36 ⟶ 34:
[[Fitxer:WilliamGodwin.jpg|thumb|''William Godwin,'' oli de 1802, a la ''National Portrait Gallery'', Londres]]
 
[[William Godwin]] va ser un anarquista individualista<ref name=woodcock20>Woodcock, George. 2004. ''Anarchism: A History Of Libertarian Idees And Movements''. Broadview Press. p. 20</ref> i anarquista filosòfic que estava influenciat per les idees de l'Iluminisme<ref>[[#Prehistoria|Cappelletti (2007)]]:p.136</ref> i desenvolupar el que alguns consideren la primera expressió d'un pensament anarquista.<ref name=repetida_1 >García Moriyón, Félix, ''Del socialisme utòpic a l'anarquisme''. Cisell, 1985, p.47.</ref> Godwin va ser, d'acord amb [[Piotr Kropotkin]], "''el primer a formular la concepció política i econòmica de l'anarquisme, encara que ell mai li va donar aquest nom a les idees que va desenvolupar en la seva obra.''"<ref name="EB1910"> Peter Kropotkin, [http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/kropotkin/britanniaanarchy.html "anarchism"], [[Encyclopaedia Britannica]], 1910</ref> Godwin va advocar per un extrem individualisme, proposant que tota cooperació en el treball fos eliminat.<ref name=godwineb>Britannica Concise Encyclopaedia, ''[http://www.britannica.com/ebc/article-9037183 Godwin, William]''</ref> Godwin va ser un utilitarista que creia que no tots els individus eren de la mateixa vàlua, ja que alguns som "''de major mèrit i importància que altres''", depenent de la nostra utilitat en generar el bé social.<ref>[[#MCL|McLaughlin (2007)]]:p.119</ref> Per Godwin les diferències entre les persones són degudes a les injustícies socials, que són perpetuades per les institucions humanes.<ref name=repetida_1 /> Godwin s'oposava als governs iai a tota autoritat perquè infringeixen el dret individual al judici individual i privat. Aquest aspecte de la filosofia de Godwin, a excepció de la seva faceta utilitarista, va ser posteriorment desenvolupada per Stirner.<ref>[[#MCL|McLaughlin (2007)]]:p.123</ref> Però al mateix temps les seves postures davant de la raó seran enfrontades, ja que el solipsisme moral de Stirner es contraposa a l'acatament universal de la raó i la justícia que proposa Godwin.<ref>[[#Prehistoria|Cappelletti (2007)]]:p.174</ref>
 
L'individualisme de Godwin va ser tan radicalitzat que fins i tot s'oposava al treball en conjunt en orquestres, escrivint en el seu ''[[An Enquiry Concerning Political Justice]]'' (''Una investigació sobre la justícia política'') que "''tot l'entès sota el terme cooperació és dolent en algun sentit.''"<ref name=godwineb /> L'única aparent excepció a aquesta oposició a la cooperació és l'associació espontània que sorgiria quan la societat és amenaçada per la força i la violència. Una raó per la qual s'oposava a la cooperació és que considerava que interferiria amb les capacitats individuals d'afavorir el bé general major. Godwin es va oposar a la idea de govern, però va sostenir que era necessari un mínim de govern com un "''mal necessari''"<ref name=pj> {{ref-llibre|títol=Enquiry Concerning Political Justice and its Influence on modern Morals and Manners |cognom=Godwin |nom=William |enllaçautor=William Godwin |any=1796 |editorial=GG and J. Robinson |oclc=2340417}}</ref> que aniria sent cada vegada menys rellevant i diluït amb el desenvolupament del coneixement. Es va expressar com un opositor a la [[democràcia]], per por a l'opressió dels individus per les majories (encara que li semblava preferible a una [[dictadura]]).
Linha 42 ⟶ 40:
Godwin donava suport a la [[propietat privada]],<ref>No tots els autors coincideixen sobre com interpretar la propietat privada en l'obra de Godwin. Segons García Moriyón, Godwin proposava "una societat descentralitzada en la qual també hauria desaparegut la propietat privada i la riquesa tant, les quals són causes de greus trastorns i dificultats per establir una convivència" (''Del socialisme utòpic a l'anarquisme''. Cisell, 1985, p.47).</ref> definint com "l'imperi al qual cada home té dret com el producte del seu propi treball."<ref name=pj /> Amb tot, també ha advocat que els individus donessin uns als altres la propietat excedent, en el cas que algú necessitessin això, proposant una''economia del do'', en lloc del comerç. Així, mentre les persones tenen el dret a la propietat privada, "hauria de" donar-la a altres com il·lustrats [[altruisme |altruistes]]. Això estaria fundat en principis utilitaristes. No obstant això, la benevolència no hauria de ser forçosa, sent un assumpte fa a l'esfera de la "consciència privada". Godwin mai va arribar a proposar una comunitat de béns o formes de propietat col·lectiva com el [[comunisme]], però la seva creença que els individus haurien de compartir amb els necessitats va ser una important influència en el desenvolupament posterior de l'[[anarcocomunisme]].
 
Les opinions polítiques de Godwin van ser diversos i no estan en un perfecte acord amb algunes de les ideologies que reivindiquen la seva influència; escriptors de l'òrgan del Partit Socialista Great Britain, el diari ''Socialist Standard'', consideren Godwin tant individualista com comunista;<ref name="Godwin"> "William Godwin, Shelly and Communism" per ALB, The Socialist Standard</ref> els anarcocapitalistes com [[Murray Rothbard]] no consideren Godwin dins de l'esfera individualista, i es refereixen a ell com el "''fundador del comunisme anarquista''";<ref name=rothbard/burke> Rothbard, Murray. "[http://www.lewrockwell.com/rothbard/rothbard11.html Edmund Burke, Anarchist ]."</ref> i l'historiador [[Albert Weisbord]] el considera un individualista anarquista sense reserves.<ref name =" conquest8 "> {{ref-llibre| cognom=Weisbord
| nom=Albert
| títol=The Conquest of Power
Linha 63 ⟶ 61:
Proudhon sostenia que els que treballaven havien de conservar la totalitat del que produïen, i que el [[monopoli]] del crèdit i la terra eren les forces que ho impedien. Va defensar un sistema econòmic que incloïa la propietat privada i la possessió i l'intercanvi mercantil però sense obtenció de guanys, al que va denominar com [[Mutualisme (teoria econòmica)|mutualisme]]. La filosofia de Proudhon va ser explícitament rebutjada per [[Joseph Déjacque]] en els inicis de l'anarcocomunisme, quan en una carta adreçada a Proudhon va afirmar que "''no és el producte del seu treball al qual el treballador té dret, sinó a la satisfacció de les seves necessitats, sigui quina sigui la seva naturalesa.''"<ref>Més a prop de l'individualisme que del [[comunisme]], S'ha de tenir en compte que el terme "comunisme", en la seva època, feia al·lusió a les propostes d'autors com Marx, Blanqui o Babeuf, no a [[anarcocomunisme]] posterior, sistematitzat per [[Piotr Kropotkin]] i [[Errico Malatesta]] (Cappelletti, Angel;''Etapes del pensament socialista''. La Piqueta, 1978, pp.102-104).</ref><ref name=repetida_5 /><ref name=repetida_3 /><ref name=repetida_2 /> Proudhon va afirmar que "el comunisme ... és molt perniciós per als fonaments de la societat ..."<ref>Proudhon, Pierre-Joseph. ''The Philosophy of Misery: The Evolution of Capitalism''. BiblioBazaar, LLC (2006). ISBN 1-4264-0908-7 pp. 217</ref> Va ser l'autor de la famosa frase ''la propietat és un robatori'' en referència al seu rebuig als drets a la propietat de la terra que garantien la propietat dels qui no la treballaven.
 
Després que Dejacque i altres trenquessin amb Proudhon deguta alcausa del seu ulterior suport a la propietat individual i l'intercanvi econòmic, la relació dels individualistes, que continuaven en relatiu alineament amb la filosofia de Proudhon, amb els anarcocomunistes es va caracteritzar per diversos nivells d'antagonisme i harmonia. Per exemple, mentre individualistes com Tucker van traduir i reimprimir les obres dels [[col·lectivisme|col·lectivistes]] com [[Mikhail Bakunin]], d'altra banda rebutjaven els aspectes econòmics del col·lectivisme i el comunisme com a incompatibles amb els ideals anarquistes.
 
=== Max Stirner i l'egoisme===
Linha 69 ⟶ 67:
[[Max Stirner]], [[Joves hegelians|filòsof post-hegelià]] del segle XIX, és una coneguda influència històrica de l'anarquisme individualista,<ref>[http://plato.stanford.edu/entries/max-stirner/#3 Max Stirner], entrada de la Stanford Encyclopedia of Philosophy escrita per David Leopold.</ref> tot i que Stirner no era un teòric de l'[[anarquia]] ([[filosofia pràctica]] o [[ordre]] [[polític]]) sinó de l'[[ego]] ([[psicologia]], [[moral]]).
 
El llibre de Stirner, «''L'únic i la seva propietat''», publicat alel [[1844]], va argumentar que l'única limitació en l'individu és el seu [[Poder (sociologia) |poder]] per obtenir el que ell desitja.<ref>The Encyclopedia americana: A Library of Universal Knowledge. Encyclopedia Corporation. p. 176</ref> Proposa que les comunament acceptades institucions socials, incloent-hi la noció d'[[estat]], la [[propietat privada]] com un [[dret]], els [[drets naturals]], i en general la noció mateixa de la [[societat]] són cosificadorcosificadosr de la [[ment]].<ref>Heider, Ulrike. ''[http://www.noblesoul.com/orc/books/other/anarchism.html anarchism: Left, Right and Green]'', San Francisco: City Lights Books, 1994, pp. 95-96</ref>
Stirner comença afirmant que el centre de tota reflexió, i fins i tot de tota realitat, és l'home. No obstant això, no es tracta de l'home en general, ni del representant d'una Humanitat abstracta, sinó l'individu, de "mi mateix" quan "jo" únic. El "Únic" és únic no perquè estigui relacionat amb res, sinó més bé perquè ell, i només ell, és el fonament de tota relació possible. Tot el que m'uneix a altres, o tot el que tinc en comú amb altres, és només relatiu respecte al caràcter absolut de "meu" unicitat. En resum, la unicitat no sembla ser en Stirner absència de relació, sinó que la relació és absència d'unicitat.
 
Stirner proclama que totes les religions i ideologies s'assenten en conceptes buits, que superposats als interessos personals ([[egoisme moral|egoistes]]) dels individus, revelen la seva invalidesa. El mateix és vàlid per a les institucions socials que sustenten aquests conceptes i que reclamin autoritat sobre l'individu, pretenent fer l'individu un esclau, servir-se d'aquest per la seva causa egoista. El mateix és vàlid tant per al ''"[[Déu]]"'' dels cristians com la "[[humanitat]]" o la "[[llibertat]]" dels ideòlegs moderns, sempre es tracta d'un ideal. No són més que creences, fantasmes, pensaments abstractes destinats a perpetuar l'estat de servitud ja estar per sobre de l'individu.
 
Com oposat a això, Stirner crida a la conformació d'una [[associació voluntària]] de persones que s'oposa a la concepció dels grups i col·lectius abstractes i no basats en l'[[ego]] dels [[individu]]s, com són la [[societat]], la [[nació]], l'[[estat]] o la [[família]].
 
== La tradició americana ==
Linha 80 ⟶ 78:
[[Fitxer:Henry David Thoreau.jpg|left|thumb|Henry David Thoreau]]
 
[[Henry David Thoreau]] (1817-1862) va ser una important influència primerenca en el pensament individualista dels Estats Units i Europa.<ref name="evolution2" /> Escriptor nord-americà, poeta, naturalista, contrari a tot impost, [[Desenvolupament crític|crític a la industrialització i el progrés]], agrimensor, historiador, filòsof i destacat [[transcendentalisme|transcendentalista]]. És conegut pel seu llibre ''[[Walden, o la vida als boscos]]'', una reflexió sobre la [[vida senzilla]] en ambients naturals, i pel seu assaig ''Sobre ella Desobediència Civil'', un al·legat a favor de la resistència individual al govern civil en oposició moral a una situació d'injustícia. El seu pensament és un primerenc antecedent en les idees de l'anarquisme ecologista, però amb un èmfasi en l'experiència individual del món natural, que influenciaria posteriorment al pensament dels corrents naturistes. La idea d'ununa [[vida senzilla]] com a rebuig a un estil de vida materialista / consumista i l'autosuficiència eren les metes de Thoreau, i el seu projecte per complet s'inspirava en la filosofia transcendentalista.
 
La versió americana de l'anarquisme individualista emfatitza fortament el principi de no-agressió i la sobirania individual.<ref name="Madison">{{cita publicació |autor=Madison, Charles A. |Any=1945 |títol=anarchism in the United States |publicació=Journal of the History of Idees |volum=6 |nombre=1 |pàgines=46-66 |doi=10.2307/2707055}}</ref> Alguns anarquistes individualistes, com [[Henry David Thoreau]],<ref>Johnson, Ellwood. ''The Goodly Word: The Purita Influence in America Literature'', Clements Publishing, 2005, p. 138.</ref><ref>''Encyclopaedia of the Social Sciences'', edited by Edwin Robert Anderson Seligman, Alvin Saunders Johnson, 1937, p. 12.</ref> no parlen d'economia sinó simplement del dret de "desunió" de l'estat, preveient la gradual eliminació de l'estat a través de l'evolució social. El seu anarquisme no només rebutja l'Estat sinó a totes les associacions organitzades de qualsevol tipus, invocant l'autosuficiència individual completa.<ref>Richard Orr Curry, Lawrence B. Goodheart. American Chameloen: American Vectors: individualisme in Trans-national Context. Kent State University Press, 1991. p. 39</ref>
Linha 98 ⟶ 96:
Entre els anarquistes nord-americans que van adherir a l'egoisme stirnerians estan [[Benjamin Tucker]], [[John Beverley Robinson (Anarchist)|John Beverley Robinson]], [[Steven T. Byington]], [[Hutchins Hapgood]], [[James L. Walker]], [[Victor Yarra]] i [[E.H. Fulton]].<ref Name="mcelroy"/> John Beverley Robinson va escriure un assaig anomenat "egoisme" en el qual afirma que el "egoisme modern, tal com és proposat per Stirner i [[Nietzsche]], i exposat per [[Henrik Ibsen |Ibsen]], [[George Bernard Shaw |Shaw]] i altres... és el fet d'adonar-se per l'individu que... ells són els únics individus "Modern egoism, as propounded by Stirner and [[Nietzsche]], and Expounded by [[Henrik Ibsen |Ibsen]], [[George Bernard Shaw |Shaw]] and others, is all these; but it is more. It is the Realization by the individual that they are an individual, that, as far as they are concerned, they are the only individual. ".<ref Name="robinson"> [http://theanarchistlibrary.org/HTML/John_Beverley_Robinson__Egoism.html "egoisme" per John Beverley Robinson ]</ref>
 
"Alguns periòdicsdiaris van ser sense dubtes influenciats per la presentació de ''Liberty'' de l'egoisme. Aquests van incloure: ''I'' publicat per CL Swartz, editat per WE Gordak i JW Lloyd (tots associats de ''Liberty''); ''The Ego'' i ''The Egoist'', els dos editats per Edward H. Fulton. Entre les publicacions europees que Tucker seguia estaven l'alemanya ''[[Der Eigene]]'', editada per [[Adolf Brand]], i ''The Eagle'' i ''The Serpent'', editats des de Londres.<ref name="mcelroy"> [http://libertariannation.org/a/f62m1.html "Benjamin Tucker and Liberty: A Bibliographical Essay by Wendy McElroy"]</ref>
 
Les formes de l'[[Anarcoindividualisme#Itàlia|anarquisme individualista anti-organitzacional italià]] van ser portades als Estats Units<ref>"it was in times of severe social repression and deadening social quiescence that individualist Anarchists came to the foreground of libertarian activity - and then primarily as terrorists. In France, Spain, and the United States, individualistic Anarchists Committed acts of terrorism that gave anarchism its reputation as a Violently sinister conspiracy." [http://libcom.org/library/socanlifean2 ''Social anarchism or Lifestyle anarchism: An Unbridgeable Chasma''], [[Murray Bookchin]].</ref> per individualistes nascuts a Itàlia com [[Giuseppe Ciancabilla]] i altres que cridaven a la violenta [[propaganda pel fet]] allà. L'historiador anarquista [[George Woodcock]] reporta l'incident en el qual l'important [[anarquista]] italià [[Errico Malatesta]] es va trobar embolicat "en una disputa amb els anarquistes individualistes de [[Paterson, New Jersey |Paterson]], els quals insistien que l'anarquisme implicava cap organització, i que tot home ha d'actuar només sota els seus impulsos. "<ref>Woodcock, George. ''Anarchism: A History of Libertarian Ideas and Movements.'' 1962. pg. 350</ref>
Linha 107 ⟶ 105:
L'anarcocapitalisme és una filosofia [[propietarista]] que considera la [[propietat privada]] com un [[dret natural]] o com un dret moral, començant pel dret a la [[propietat d'un mateix]]. Hi ha diversos justificatius filosòfics per a l'anarcocapitalisme, [[iusnaturalisme|iusnaturalista]] si [[conseqüencialista|conseqüencialistes]] principalment. Així també existeixen algunes variants d'anarcocapitalisme com el [[paleollibertarisme]], l'[[agorisme]] o el [[feminisme individualista]], entre altres. Els anarcocapitalistes no s'oposen en principi a la propietat col·lectiva quan els seus propietaris ho consenten voluntàriament mitjançant un mutu acord o contracte.
 
L'anarquisme individualista del segle XIX propugnava la teoria del valor treball. Alguns autors consideren que el modern pensament anarcocapitalista-com és el cas de [[Murray Rothbard]] - és el resultat simplement d'eliminar la teoria del valor del treball de les idees individualistes dels americans decimonònics;<ref name="outhwaite"> Outhwaite, William. The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought, anarchism entry, Blackwell Publishing, 2003, p. 13</ref> remuntant els seus orígens a l'economista liberal [[Gustave de Molinari]].<ref>[http://web.archive.org/20031122151921/homepage.mac.com/dmhart/Molinari/Thesis.html Gustave de Molinari and the Anti-Statistica liberal tradition], assaig sobre l'anarquisme de mercat de Molinari i la seva influència, per David M. Hart, original de 1973, edició de 2003.</ref> Com que la teoria econòmica va canviar, la popularitat de la teoria del treball dels economistes clàssics va ser reemplaçada per la teoria del valor subjectiva dels economistes neo-clàssics. En l'actualitat, en relació a la seva producció teòrica i influència política, ha arribat a convertir-se en el corrent més representatiu de l'anarquisme individualista.<ref>{{ref-llibre|cognom=Carson |nom=Kevin |títol=Studies in mutualistes Political Economy |editorial=BookSurge Publishing |capítol=Preface |urlcapítol=http://www.mutualist.org/id112.html |any=2007 |isbn=1419658697}} "la majoria de la gent que s'autodenominen ' 'anarquistes anarquistes individualistes''en l'actualitat, són seguidors del corrent econòmica austríaca de Murray Rothbard. "</ref>
 
[[Murray Rothbard]], un alumne de [[Ludwig von Mises]], va combinar l'Escola austríaca d'economia del seu mestre amb una visió absolutista dels drets humans i el rebuig a l'Estat, que havia incorporat en estudiar als individualistes anarquistes americans del segle XIX, com [[Lysander Spooner]] i [[Benjamin Tucker]].<ref>Blackwell Encyclopaedia of Political Thought, 1987, ISBN 0-631-17944-5, p. 290</ref>
Linha 122 ⟶ 120:
=== Mutualisme===
{{Principal|Mutualisme (teoria econòmica)}}
El mutualisme és un corrent de pensament anarquista que es remunta a les idees de Pierre-Joseph Proudhon, que imaginava una societat en la qual cada persona pogués tenir els [[mitjans de producció]], individualment o, amb intercanvis que representessin quantitats de treball equivalents en un mecadomercat lliure.<ref>[http://www.mutualist.org/ Mutualist.org Introduction]</ref> Incorporat a l'esquema, anava establert un banc mutualista de crèdit, que prestaria als porductoresporductors amb un mínim recàrrec d'interès per a cobrir els costos administratius.<ref>Miller, David. 1987. "Mutualism." The Blackwell Encyclopedia of Political Thought. Blackwell Publishing. p.11</ref> El mutualisme es basa en la [[Teoria del valor-treball]] que postula que quan la feina o els seus productes són intercanviats o venuts, s'han de rebre béns o serveis incorporant "la quantitat de treball necessari per produir un article de la mateixa i igual utilitat".<ref>[[#Tandy|Tandy (1896)]]: capítol 6, paràgraf 15</ref> Alguns mutualistes creuen que si l'Estat no intervingués, com a resultadoresultat d'un augment de la competència en el mercat, els individus no rebrien més ingressos que aquells en proporció al treball emprat.<ref>[[#Tandy|Tandy (1896)]]: capítol 6, paràgrafs 9, 10 i 22.</ref><ref name="Carson2"> Carson, Kevin, 2004, ''Studies in mutualistes Political Economy'', capítol 2.</ref> Els mutualistes s'oposen al fet que els individus obtinguin beneficis mitjançant préstecs, Inversions i rendes, ja que consideren a aquests com a no-treballadors. Alguns argumenten que si cessés la intervenció estatal, aquestes formes d'obtenció de guanys desapareixerien causa de l'augment de competència en capital.<ref>[[#Tandy|Tandy (1896)]]: capítol 6, paràgraf 19</ref><ref name="Carson2"/> Encara Proudhon es va oposar a aquest tipus d'ingressos, expressant: "... Mai vaig voler dir que ... calia prohibir o suprimir, per decret, la renda de la terra i l'interès sobre el capital. Jo crec que totes aquestes formes d'activitat humana haurien de quedar lliures i opcionals per a tots. "<ref>''Solució al problema social'', 1848 -49.</ref>
 
En la mesura que s'assegura als treballadors el dret al total del producte del seu treball, els mutualistes accepten el mercat i la propietat privada sobre el producte del treball. No obstant això, estan a favor de títols condicionals per la propietat de la terra, la propietat només es veuria legitimadamientraslegitimada mentre durés{{què}} l'ús o l'ocupació de la mateixa (al que Proudhon deia'' possessió'')<ref>Swartz, Clarence Lee, ''[http://www.panarchy.org/swartz/mutualism.6.html What is Mutualism? VI. Land and Rent98]''</ref> El mutualisme de Proudhon<ref group="note">>Pi i Margall descriu succintament la idea mutualista de Proudhon: "''L'abolició, o almenys l'extinció gradual de la renda, ha estat el pensament constant de Proudhon, el desideràtum de tota la seva vida. Amb aquesta finalitat ha encaminat les seves més ardents crítiques i els seus més vigorosos raciocinis; a aquest fi ha dirigit totes les seves afirmacions i tots els seus projectes. En 1848 va concebre i va plantejar per aconseguir-ho el Banc del Poble, set anys després va tornar a la mateixa idea, i la va presentar corregida i augmentada en el present Projecte d'Exposició perpètua. Aquest projecte és importantíssim ... Té per objecte, al parell d'anar destruint la usura en totes les seves formes, arribar gradualment a la constitució ia l'equilibri de tots els valors, i substituir una regla immutable de justícia a la capritxosa llei de l'oferta i la demanda ... Proudhon, volent limitar mal tan greu, tracta en el seu projecte de reduir a la impotència tota aquesta torba de paràsits amb posar en contacte els productors, per tal que, realitzant l'aforisme que s'ha fet mencio, canviïn directament els articles de les seves respectives indústries. Crea al'efecte una societat composta dels mateixos productors, el nombre d'individus és indefinit, i el capital es forma en gran part amb la venda de mercaderies, admeses en pagament ni més ni menys que per les nou desenes parts de l'import de les accions"'' (Pròleg a ''Solució del problema social, Societat de l'exposició perpètua''. PJ Proudhon [http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/política/solució/prologo.htmlnota 1]).</ref> inclou [[Cooperativa de treball associat|cooperatives de treballadors]] i associacions laborals<ref>Hymans, I.,''Pierre-Joseph Proudhon'', pàg.190-1, <br/> Woodcock, George. ''Anarchism: A History of Libertarian Idees and Movements'', Broadview Press, 2004, pp. 110 & 112</ref>[99] perquè "sense elles, s'establirien relacions entre subordinats i superiors, del que esse seguirien dos ...dues castes d'amos i obrers assalariats, la qual cosa repugna a una societat lliure i democràtica", de manera que llavors "es fa necessari per als obrers conformar, per si mateixos, associacions democràtiques, amb les mateixes condicions per a tots els seus membres, sota pena de recaure en el feudalisme."<ref>''General Idea of ​​the Revolution'', Pluto Press, pàg. 215-216 i p. 277</ref>[100]{{què}}
 
Els mutualistes, seguint a Proudhon, es consideraven originalment com socialistes llibertaris, però en l'actualitat alguns han abandonat la teoria del valor-treball. Els mutualistes s'han diferenciat del socialisme d'estat i no propugnen el control dels mitjans de producció.<ref>Benjamin Tucker expressava aquestes diferències en l'article ''State Socialism and anarchism,'' (''Socialisme d'Estat i Anarquisme'' ): "Proudhon i Warren es van trobar incapaços de sancionar qualsevol pla de captura del capital per la societat. Però, encara que oposats a la socialització de la propietat del capital, eren partidaris, però, de socialitzar els seus efectes en fer el seu ús beneficiós per a tots en lloc d'un mitjà per empobrir a molts i enriquir a uns pocs. I quan la llum es va fer en la seva ment, van veure que això podia ser aconseguit en sotmetre al capital a la llei natural de la competència, portant així el preu de la seva ús al nivell del preu de cost, és a dir, res més de les despeses incidentals de la seva manipulació i transferència. En conseqüència, van aixecar la bandera de la Llibertat Absoluta de Comerç, tant del comerç nacional com internacional, convertint el laissez faire en regla universal, conseqüència lògica de la doctrina de Manchester. Sota aquesta bandera van començar la seva lluita contra els monopolis, ja sigui el monopoli totalitari dels Socialistes d'Estat, o els diferents monopolis de classe que avui prevalen."
Linha 131 ⟶ 129:
=== Anarconaturisme ===
[[Fitxer:Walden Thoreau.jpg|thumb|''[[Walden, o la vida als boscos]]'' de [[Henry David Thoreau]], influencial escrit ecoanarquisme primerenc]]
Un altre important corrent, especialment dins dels grups anarcoindividualistes francesos i espanyols, va ser el [[naturisme]].<ref name="frenchexperimentation"/> El naturisme promovia un punt de vista ecologista, petites comunes ecològiques, i més prominentment el nudisme com una forma d'evitar l'artificialitat de la societat industrial de masses.<ref name="naturismo">Josep Maria Roselló [http://www.nodo50.org/ekintza/article.php3?id_article=310 "El naturisme llibertari a la península Ibèrica (1890-1939)" ]</ref> Els anarcoindividualistes naturistes veien l'individu en els seus aspectes biològics, físics i psicològics i tractavenintentaven d'evitar les determinacions socials.<ref name="naturismo"> "l'individu és vist en la seva dimensió biològica-física i psíquica-deixant-la social." "EL NATURISME LLIBERTARI A LA PENÍNSULA IBÈRICA (1890-1939)" by Josep Maria Rosell</ref> Una important influència primerenca en aquesta línia va ser el nord-americà [[Henry David Thoreau]] i el seu llibre ''[[Walden, o la vida als boscos]]''.<ref name="frenchexperimentation" /> Importants promotors anarcoindividualistes francesos de l'anarconaturisme van ser [[Henri Zisly]] i [[Emile Gravelle]] els quals van col·laborar en publicacions com ''La Nouvelle Humanité''follower by ''Li Naturia'', ''Le Sauvage'', ''L'Ordre Naturel'' i ''La Vie Naturelle''.<ref name="naturismo2"> [http://www.eskimo.com/~recall/bleed/1121.htm The daily bleed]</ref>
 
=== Il·legalisme i insurreccionalisme ===
{{AP|il·legalisme|Anarquisme insurreccionalista}}
L'il·legalisme<ref name=Imrie/> és un corrent anarquista que es va desenvolupar primerament a França, Itàlia, Bèlgica i Suïssa durant la primera dècada del segle XX, com un despreniment de l'individualisme stirnerians.<ref name="inanrcillegal"> "Paral·lelament a la corrent d'anarquisme social i el col·lectivisme anarquista, hi havia un corrent individualista els partidaris ressaltaven la seva llibertat individual i aconsellaven a altres individus a comportar-se de la mateixa manera. L'activitat anarquista individualista abastava tot l'espectre d'alternatives a la societat autoritària, subvertint soscavant el seu estil de vida punt per punt. "D'aquesta manera, el robatori, la falsificació, l'estafa i els assalts es van convertir en una manera de vida per a centenars d'individualistes, com ja ho era per a milers de proletaris marginals. L'onada d'atemptats explosius i assassinats anarquistes de la [[dècada de 1890]] ([[Auguste Vaillant]], [[Ravachol]], Emile Henry, Sante Caserio) i la pràctica de l'il·legalisme des de mitjans de la dècada anterior fins l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]] (Clément Duval, Pini, Marius Jacob, la banda de Jules Bonnot) van ser dos aspectes de la mateixa ofensiva proletària, encara que es va expressar en una pràctica individualista, que era complementària als grans moviments de masses en lluita contra el capital."</ref> Els il·legalitat{{què}} normalment no tractaven de trobar una base moral per justificar les seves accions, la major part dels actes il·legals van ser fets simplement per satisfer els seus desitjos personals, no sempre van ser com a mitjans per aconseguir fins més elevats,<ref>Parry, Richard.''The Bonnot Gang''. Rebel Press, 1987. p. 15</ref>[106] tot i que alguns van cometre crims dins del que es va conèixer com [[propaganda pel fet.[26]].<ref name=Imrie/> Els il·legalistes van ser partidaris tant de l'[[acció directa]], com de la propaganda pel fet.<ref name=Imrie>[2]{{ref-llibre|cognom=Imrie |nom=Doug |capítol=The Illegalists |títol=Anarchy: a Journal Of Desire Armed |url=http://recollectionbooks.com/siml/library/illegalistsDougImrie.htm |data=1994 |llengua=anglèsquè}}</ref>
 
Influenciats pel teòric Max Stirner (filòsof de l'[[egoisme]]) així com per la frase de [[Proudhon]] ("la propietat és un robatori"), [[Clément Duval]] i [[Marius Jacob]] van proposar la teoria de la ''represa individuelle'' (''reclam individual'').
 
L'il·legalisme arribar primer prominència en la generació d'europeus inspirats en les tensions socials de la dècada 1890, durant la qual [[Ravachol]], [[Émile Henry]], [[Auguste Vaillant]], i [[Sante Geronimo Caserio]] cometre desafiants crims en nom de l'anarquisme,<ref name="illegalanticap"> "Abans de la Primera Guerra Mundial, França va ser l'únic lloc documentat on va existir un moviment revolucionari anarquista que va abraçar l'activitat il legal com una pràctica revolucionària." [http://www.defenestrator.org/roblosricos/Writings/illegalism.htm "Illegalism" per Rob els Rics]</ref> dins del marc de la propaganda pel fet. La banda francesa d'assaltants de [[Jules Bonnot]] va ser el més famós grup a practicar l'il·legalisme.
 
L'[[anarquisme insurreccionalista]] actual és hereu de l'antiorganitzacionisme italià i delde l'il·legalisme francès d'inicis del segle XX.<ref>[http://www.anarkismo.net/newswire.php?story_id=4324''Anarquisme, insurreccions i insurreccionalisme''], per Joe Black.</ref> Aquest corrent presenta algunes influències individualistes, encara que també pot ser considerat com a part de l'[[anarquisme post-esquerra|anarquisme de postesquerra]], s'autodefineix com "un moviment col·lectiu de realització individual".<ref>[http://flag.blackened.net/pdg/textos/textos/ai_ferri_corti.htm Ai ferri corticoides. Trencar amb aquesta realitat, els seus defensors i els seus falsos crítics]; aquest és un dels principals manifestos insurreccional, i va ser traduït a diversos idiomes.</ref><ref>Alfredo Bonanno, sosté que "Certament la insurrecció és un fet individual i ... portem amb nosaltres aquests valors d'insurrecció, aquests valors revolucionaris, aquests valors anarquistes i els mesurem en un enfrontament en què no estem només nosaltres. " ([http://pdg.mahost.org/textos/textos/tension_anarquista.htm La tensió anarquista ]).</ref> El principal teòric delde l'insurreccionalisme és l'italià [[Alfredo M. Bonanno]], autor de diversos escrits on exposa els principals arguments d'aquest corrent. Altres autors insurreccionalistainsurreccionalistes són Constantí Cavalleria<ref>[http://www.geocities.com/cica_web/anarquistes/posindustrial/indice.htm L'anarquisme en la societat postindustrial], publicat per Llavor d'Anarquia, 2002.</ref> [[Wolfi Landstreicher]] i Killing King Abacus<ref>http://pdg.mahost.org/textos/textos/notas-sobre-anarqismo-insurreccional.htm Algunes notes sobre anarquisme insurreccional]</ref> L'individualisme insurreccionalista recent ha rebut influències de la crítica postmoderna a la modernitat;<ref>[http://books.google.com.ar/books?id=OhXi8bWmXsAC&pg=PA5&dq=insurrectionalism+anarchism&lr=# PPA5, M1 Contemporary anarchiststudies an Introductory Anthology of Anarchy in the academy], escrit per Randall Amster, Abraham DeLeon, Luis A. Fernandez, Anthony J. Nocella II, Deric Shannon Publicat per Taylor & Francis, ISBN 0-203-89173-2, 9780203891735</ref> al seu torn, realitza una crítica a les organitzacions permanents en l'anarquisme clàssic i l'anarcosindicalisme<ref>{{cita |Els insurreccionalista intenten definir l'organització formal com "organitzacions permanents que sintetitzen totes les lluites en una única organització, i organitzacions que intervenen les lluites amb les institucions de dominació. Les organitzacions permanents tendeixen a transformar-se en institucions que s'erigeixen sobre de la multitud en lluita. Tendeixen a desenvolupar una jerarquia formal o informal i treure el poder a la multitud ... La constitució jeràrquica de les relacions de poder remou les decisions del moment en què cal prendre-les i les situa dins de l'organització ... les organitzacions permanents tendeixen a prendre decisions sense basar-se en les necessitats d'algun objectiu o acció específic, sinó que en les necessitats de l'organització, especialment, de la seva preservació. L'organització es converteix en un fi en si mateix ".| [http://www.anarkismo.net/newswire.php?story_id=4324''Anarquisme, insurreccions i insurreccionalisme''], per Joe Black .}}</ref>
 
El L'insurreccionalisme s'ha desenvolupat principalment a Itàlia, Espanya, Grècia<ref>"Com ideologia, el insurreccionalisme s'origina en les peculiars condicions d'Itàlia i Grècia en la post-guerra" ([http://www.anarkismo.net/newswire. php? story_id=4324''Anarquisme, insurreccions i insurreccionalisme''], per Joe Black.)</ref> i els Estats Units, i ha adquirit certa notorietat per algunes accions directes violentes a Europa, i per la participació disruptiva en el moviment d'antiglobalització.<ref>[http://www.scribd.com/doc/13684799/Daniel-Barret-Los-sedicisos-despertares-de-la-anarquia Els sediciosos despertars de l'anarquia], per Daniel Barret. Aquest sociòleg uruguaià sosté que el insurreccionalisme no és un fenomen que s'hagi donat a Amèrica Llatina amb les mateixes característiques que a Europa i els EUA, de manera que és "una concepció fecunda i oberta que sovint és reduïda en termes espectaculars de seves expressions violentes i, en aquesta manera, acaba essent tan vilipendiada com desconeguda mateixos i dels altres. seva aparició en el temps, llavors, impedeix encara una visualització clara i per això és millor parlar abans de "informalisme" organitzatiu qual un insurreccionalisme plenament constituït com a tal. " ([http://caosmosis.acracia.net/?p=477 El mapa del despertar anarquista: la seva expressió llatinoamericana])</ref> El L'[[anarcoinsurrecionalista]] italià Michele Fabiani escriu des d'una postura anarcoindividualista en assajos com "Critica individualista Anarchica alla modernité"<ref>[http://www.anarchaos.it/?p=184 "Critica individualista Anarchica alla modernité "by Michele Fabiani]</ref>
 
=== França ===
A partir del llegat de Proudhon i Stirner va sorgir una forta tradició d'anarquisme individualista francès. Una de les primeres influències va ser [[Anselme Bellegarrigue]]. PartícipPartícep de la revolució francesa de [[1848]], va ser l'autor i editor ded'''Anarchie, Journal de l'Ordre''i ded' ''Au fait! Au fait! Interpretation de l'idée démocratique''i va escriure un precoç ''Manifest Anarquista''en el 1850. ''Autonomie individuelle''va ser una publicació anarcoindividualista que va existir des de 1887 a 1888. Va ser editada per Jean-Baptiste Louiche, Charles Schaeffer i Georges Deherme.<ref>http://www.la-presse-anarchiste.net/spip.php?rubrique258 Autonomie individuelle (1887 - 1888)</ref>
 
[[Fitxer:Han Ryner.JPG|thumb|[[Han Ryner]]]]
Posteriorment aquesta tradició va continuar amb intel·lectuals com [[Albert Llibertat]], [[André Lorulot]], [[Émile Armand]], [[Victor Serge]], [[Zo d'Axa]] i [[Rirette Maitrejean]] desenvolupant la teoria en el principal diari anaqruista a França,''L'Anarchie''el 1905. Per fora d'aquesta publicació, [[Han Ryner]] va escriure un''Petit Manuel individualista''(1903).
 
L'individualisme anarquista francès presentava una diversitat de posicions, per exemple, pel que fa a la [[violència]] i la [[no-violència]], entre altres tòpics. Emile Armand rebutjava la violència i recolzava el [[Mutualisme (teoria econòmica)|mutualisme]] afavorint la [[teoria del valor subjectiu]],<ref>"FULL AND unrestricted RIGHT to determine and change the value or price of any goods, either one's own products or consumer goods, of whatever kind, According to one's own discretion. Likewise Untouchables is the right to negotiate in this respect, to use an arbitrator or to do without any Determination of values."</ref> mentre que a més era un cèlebre propagandista de l'[[amor lliure]], però en canvi Albert Llibertat i Zo d'Axa van ser influents en cercles que acceptaven els mètodes violents a l'estil de la [[propaganda pel fet]], a més d'adherir al [[comunitarisme]] o a l'[[anarcocomunisme]]<ref name="libertadcommuniste"> "Llibertat era un rebel, que no lluitava ni per fora (en comunitats / colònies) ni al costat de la societat (els éducationnistes), sinó en el seu si. Serà pres com una figura de l'anarquisme individualista, però, mai es reivindicarà així, ja que si bé no rebutjava l'individualisme, Llibertat reivindicava el comunisme, més tard, Mauricius, que era un dels editors del diari "l'Anarchie" dirà "no ens fèiem il·lusions, sabíem bé que aquest alliberament total de l'individu en la societat capitalista era impossible i que la realització de la seva personalitat podria fer-se només en una societat raonable, el comunisme llibertari ens semblava ser la millor expressió. "Llibertat està associat amb la dinàmica de revolta individual radical en el projecte d'emancipació col·lectiva. Ell insistia en la necessitat de desenvolupar el sentiment de companyonia, per tal de reemplaçar la competència, que era la moral de la societat burgesa. "[http://savoir.pingouin.org/index.php/Albert_Libertad "Albert Llibertat"]</ref> i rebutjar la feina. D'altra banda, Han Ryner conciliava l'anarquisme amb l'[[estoïcisme]]. No obstant això, els cercles individualistes francesos tenien un marcat sentit de la llibertat individual i de l'experimentació. El [[naturisme]] i l'[[amor lliure]] van ser matèries amb una forta influència en aquests cercles individualistes, expandint a la resta dels anarquistes, fins i tot arribant a sorgir entre els individualistes espanyols.<ref Name="frenchexperimentation" />
 
[[Fitxer:Emilearmand01.jpg|thumb|130px|[[Émile Armand]], anarcoindividualista francès i propagandista de l'[[amor lliure]]]]
[[Emile Armand]] cridava a viure sota les condicions i formes pròpies desitjades en el [[immediatisme|present]], rebel·lant-se contra el condicionament social a la vida quotidiana i per mitjà deviurede viure amb aquells que es té una afinitat grupal d'acord amb els valors i els desitjos compartits.<ref name="lifeactivity">[http://www.spaz.org/~dan/individualist-anarchist/library/emile-Armand/life-activity.html "Anarchist individualisme es a Life and Activity" by Emile Armand]</ref> Afirma que l'anarquista individualista és un "presentista" i que "el no podria, sense mal raonament o un il·lògic, pensar a sacrificar el seu ésser, fins a la vinguda d'un estat de coses que el no gaudiria [[immediatisme|immediatament]]".<ref name="immediatism"> [http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/worldwidemovements/armand.html "The future society" by Emile Armand]</ref>
 
"En aquest sentit, les posicions teòriques i les experiències vitals de l'individualista francès són profundament iconoclastes i escandaloses, fins i tot entre bona part dels mitjans llibertaris. La reivindicació del naturisme nudista, la defensa a ultrança dels mitjans anticoncepcionals, la idea de" unions d'egoistes "amb la finalitat exclusiva de la pràctica sexual (companyonia amorosa), que tractarà de posar en pràctica, no sense dificultats, marcaran la seva forma de pensar i actuar, i propiciarà admiració entre uns, i un fort rebuig entre altres."<ref name="frenchexperimentation">[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2044944 ''La insubmissió voluntària. L'anarquisme individualista espanyol durant la dictadura i la Segona República'' per Xavier Díez]</ref>
 
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], anarcoindividualistes francèsfrancesos agropecuàriaagropecuaris, juntament amb [[Emile Armand]], publiquen ''L'Unique''. ''L'Unique''es va publicar des de 1945 a 1956 amb un total de 110 números.<ref>[http://www.alasbarricadas.org/ateneovirtual/index.php/% C3%89mile_Armand Émile Armand in A les barricadas.com]</ref><ref>{{format ref}} http://www.la-presse-anarchiste.net/spip.php?rubrique1 Unique, L '(1945 - 1956)</ref>
 
=== Itàlia ===
A Itàlia l'anarquisme individualista tenia una forta tendència cap ala l'[[il·legalisme]] i la violència, mitjançant la [[propaganda pel fet]], similar a l'anarquisme individualista francès, però potser una mica més extrem.<ref name="italyindiv" > [http://ita.anarchopedia.org/anarco-individualismolink "anarco-individualisme in italian anarchopedia]</ref> En aquest aspecte podem tenir en consideració els notoris magnicidis duts a terme pels individualistes [[Giovanni Passannante]], [[Sante Caserio]], [[Michele Angiolillo]], [[Luigi Luccheni]], [[Gaetano Bresci]] que va executar al rei [[Umberto I]]. Mas va viure a França, i contemporani delde l'il·legalisme francès, posteriorment va assassinar al president de la república francesa [[Sadi Carnot]]. Les arrels teòriques de l'actual [[anarquisme insurreccionalista]] poden ser rastrejades fins a finals del segle XIX, combinant el criticisme de l'individualisme italià a les organitzacions i associacions permanents, amb una visió socialista classista.<ref Name="indinss"> "Aquesta es troba principalment a Amèrica del Nord i va ser notòriament seguida gràcies a l'obra de Galleani, que va idear una síntesi entre la instància purament individualista d'estil anglosaxó i americà (ben expressada en els escrits de Tucker) i la profundament socialista del moviment anarquista de llengua italiana. Aquesta barreja d'elements individualistes i comunistes - que caracteritza la corrent antiorganizacionista - representa l'esforç de tots els que van advertir de forma extremadament sensible el burocratisme que envaïa i permanent al moviment obrer i socialista. "[http://ita.anarchopedia.org/anarchismo_insurrezionale "Anarchiste insurrezionale in italian anarchopedia]</ref> Durant l'ascens del feixisme aquest pensament va ser el motivador perquè [[Gino Lucetti]], [[Michele Schirru]] i [[Angelo Sbardellotto]] tractessin d'eliminar mitjançant un atemptat contra [[Benito Mussolini]].
 
[[Fitxer:Novatore.jpg|thumb|left|150px|[[Renzo Novatores]]]]
En l'[[anarcocomunisme]] italià va existir també ununa vessant individualista basada en les idees de [[Kropotkin]], coneguda com a ''antiorganizacionista'', l'individualisme es basava en qüestions de tàctica i organització, tot i que no diferia gaire en la seva proposta final d'altres tendències comunistes.<ref>Cerrito, Gino. ''Dall 'insurrezionalismo alla Settimana Rossa'', CP Editrice, Florència, 1977.</ref> En els inicis del segle XX va ser important el treball intel ·lectual de [[Renzo Novatores]] que estava influenciat per Stirner, [[Friedrich Nietzsche]], [[Georges Palante]], [[Oscar Wilde]], [[Henrik Ibsen]], [[Arthur Schopenhauer]] i [[Charles Baudelaire]]. Col·laborar en nombrosos diaris anarquistes i va participar en els corrents [[futurisme|futuristes]] d'avantguarda. El seu pensament s'alineava amb el no respecte stirneriansstirnerià a la propietat privada, només reconeixent la propietat sobre el propi esperit.<ref Name="novatore"> novadors no era contrari a l'abolició de la propietat privada, perquè creia que l'única propietat inviolable era només l'espiritual i la ética. El seu pensament va ser expressat en "Vers il nulla creator":
 
{{Cita|Cal que tot això que es diu "propietat material", "propietat privada" "propietat exterior" es converteixi per a les persones en el mateix que és el sol, la llum, el cel, el mar, les estrelles. I això succeirà! ¡Succeirà perquè nosaltres-els iconoclastes-ho violenta! Només la riquesa ètica espiritual és invulnerable. És la veritable propietat de l'individu. ¡La resta no! ¡La resta és vulnerable! I tot el que és vulnerable serà vulnerat. "[http://ita.anarchopedia.org/Renzo_Novatore" Renzo novadors a l'Anarcopedia italiana]</ref>}}
 
Novator col·laborar en la publicació individualista ''Iconoclasta!'' al costat del jove [[Stirner]]ià i [[il·legalisme |iŀ·legalista]] [[Bruno Filippi]]<ref name="wolfi"> [http://theanarchistlibrary. org / Rebels-dark-Laughter-Writings-bruno-Filippi # toc2''The rebel's dark Laughter: the Writings of Bruno Filippi'']</ref> Novatores pertànyer a la tendència esquerrana del moviment avantguardista del [[futurisme]] juntament amb altres anarcoindividualistes futuristes com Dante Carnesecchi, [[Leda Rafanelli]], Aurora d'Arcola, i Giovanni Governate.<ref>[http://www.novatore.it/Una_biografia.html Novatores: una biografia]</ref> També Pietro Bruzzi va publicar la publicació ''L'Individualista''en else 1920's però aquesta va ser tancada pel govern feixista.
 
Després de la Segona Guerra Mundial 1945 durant el Congrés Fundador de la [[Federació Anarquista Italiana]] hi ha la presència d'anarcoindividualistes liderats per Cesare Zaccaria, un important anarquista de l'època.<ref>http://www.katesharpleylibrary.net/73n6nh Cesare Zaccaria (19 August 1897-October 1961)
Pier Carlo Masini and Paul Sharkey</ref> Després durant el IX Congrés de la [[Federació Anarquista Italiana]] a [[Carrara]] de 1965 un grup decideix separar-se de la Federació per, posterioriormentposteriorment, crear el ''Gruppi di Inizias Anarchica''. EnDurant els setanta estava majoritàriament "nodrida sobretot de veterans anarcoindividualistes d'orientació [[anarcopacifisme|pacifista]], [[naturisme|naturista]], defensa l'autonomia personal que rebutja estrictament tota forma d'intervenció en els processos del sistema com el sindicalisme. El seu portaveu és L'Internazionale amb seu a Ancona."<ref>" Els anarco-individualistes, GIA .. Una escissió de la FAI produïda en el IX Congrés (Carrara, 1965) es va produir quan un sector d'anarquistes de tendència humanista rebutgen la interpretació que ells jutgen disciplinària del''pacte associatiu "clàssic, i creen els GIA (Gruppi di Inizias Anarchica)." [http://www.almeralia.com/bicicleta/bicicleta/ciclo/01/17.htm "El moviment llibertari a Itàlia" by ''Bicicleta. REVISTA DE COMUNICACIONS LLIBERTÀRIES'' Year 1, novembre, 1 1977]</ref>
 
=== Espanya ===
Espanya va rebre influències de l'individualisme anarquista nord-americà, però va estar més vinculat amb els corrents francesos. A l'inici del segle XX l'individualisme a Espanya va prendre auge gràcies als esforços d'homes com [[Daurat Montero]], [[Ricardo Mella]], [[Federico Urales]], [[Miguel Giménez Igualada]] i [[José Elizalde]], traduint als individualistes francesos i americans.<ref Name="frenchexperimentation" /> Importants en aquest sentit van ser publicacions periòdiques com ''La Idea Lliure'', ''[[La Revista Blanca]]'', ''Ètica'', ''[[Inicials]]'', ''Al marge'' i ''Nosaltres''. Els pensadors que més van influir en l'individualisme hispà van Stirner, [[Emile Armand]] i [[Han Ryner]]. Igual que a França, la difusió de l'[[esperanto]] va tenir la seva importància, el mateix que moviments culturals com el [[naturisme]] i el l'[[amor lliure]].<ref Name="frenchexperimentation" /> Temps després, els propis Armand i Ryner van fer les seves contribucions per a la premsa individualista espanyola. La idea d'Armand de "camaraderia amorosa" va tenir un paper important en l'alliberament sexual i la realització individual.<ref Name="frenchexperimentation" />
 
La premsa anarcoindividualista espanyola era llegida àmpliament per membres de grups [[anarcocomunisme|anarcocomunistes]] i per membres de la central [[Anarcosindicalisme|anarcosindicalista]] [[Confederació Nacional del Treball]]. També en si prominents anarcoindividualistes com [[Federico Urales]] i [[Miguel Giménez Igualada]] van ser membres de la CNT i l'anarcoindividualista José Elizalde va ser membre fundador i primer secretari de la [[Federació Anarquista Ibèrica]].<ref>Xavier Deu. ''L'anarquisme individualista a Espanya: 1923-1938.''ISBN 978-84-96044-87-6</ref>
Linha 181 ⟶ 179:
 
=== Alemanya ===
[[Fitxer:John Henry Mackay.gif|thumb|140px|[[John Henry Mackay]]]] A Alemanya el més important propagandista dels ideals de l'individualisme anarquista va ser l'escriptor i pensador germàgermno-escocès John Henry Mackay ([[Greenock]], [[Escòcia]], [[6 de febrer]] de [[1864]] – [[Berlín]], [[Alemanya]], [[16 de maig]] de [[1933]]). Fusionar l'[[egoisme]] de [[Stirner]], a qui a més de ''descobrir'' com anarquista, amb les posicions de Benjamin Tucker i va ser qui va traduir a l'alemany a aquest últim. Dos textos semi-ficcionals de la seva autoria, ''Die Anarchisten''i ''Der Freiheitsucher'', van contribuir a la teoria individualista actualitzant les temàtiques egoistes en la consideració del moviment anarquista. Traduccions a l'anglès d'aquests treballs van arribar al [[Regne Unit]] i als cercles individualistes estadounidesnsesestatunidencs liderats per Tucker.<ref Name="mckay"> [http://tmh.floonet.net/articles/tariley.html "New England anarchism in Germany "per Thomas A. Riley]</ref> MacKay és també conegut com un dels primers activistes importants d'Europa pels drets dels [[LGBT]].
[[Fitxer:Adolf Brand ca. 1930.jpg|thumb|left|200px|[[Adolf Brand]]]]
[[Adolf Brand]] va ser un [[anarquista]] [[Stirner]]ià i un dels primers activistes homosexuals i el primer en el món a editar de forma regular una revista per a homosexuals<ref>Karl Heinrich Ulrichs havia publicat ja en [[1870]] la revista ''Urnings'', de la qual només es va editar un número. (Kennedy, Hubert,''Karl Heinrich Ulrichs: First Theorist of Homosexuality'', en 'Science and Homosexualities', ed. Vernon Rosario (S. 26-45). New York: Routledge, 1997.)</ref> anomenada ''[[Der Eigene]]'' ([[1896]]-[[1932]]). El nom es remunta a l'obra de [[Max Stirner]] ''[[Der Einzige und sein Eigentum]]'' (''L'únic i la seva propietat''). El subtítol era ''Monatsschrift für Kunst und Leben'' (''Revista mensual sobre l'art i la vida''). En els primers números també van tractar temes com la filosofia de Stirner i l'[[anarquisme]], temes que a penes van aparèixer poc en els següents anys. ''Der Eigene''contenia a partir de 1898 principalment poemes, prosa, fotos de nus i dibuixos. Els principals col·laboradors van ser [[Benedict Friedlaender]], [[Klaus Mann|Klaus]] i [[Thomas Mann]], [[Theodor Lessing]], [[Erich Mühsam]], [[fidus]] i [[Sascha Schneider]].
 
Anarcoindividualistes alemanys contemporanis són [[Hans-Hermann Hoppe]] i [[Jörg Guido Hülsmann]].
Linha 190 ⟶ 188:
Un dels primers antecedents de l'anarquisme individualista rus va ser el moviment nihilista<ref group="note">'''Nihilisme''': derivat de la paraula llatina "nihil", que significa "res"</ref> de la [[dècada de 1860]], que rebutjaven tota autoritat i la moralitat burgesa. Després de l'assassinat del tsar Alexandre II a [[1881]], els nihilistes van ser coneguts per tota Europa com partidaris de la violència com a mitjà per aconseguir canvis polítics.<ref>Per a una breu ressenya del nihilisme rus, veure [http:// www.antorcha.net/biblioteca_virtual/historia/memorias/4c.html''Memòries d'un revolucionari''] de P. Kropotkin</ref>
 
L'anarquisme individualista a Rússia, a més va ser molt influenciat per les idees de Stirner i Nietzsche, i va estar molt associat a la bohèmia intel ·lectual i artística, així com a sectors marginats, també va existir una tendència inspirada en [[Tolstoi]], de caràcter pacifista i arrel cristiana.<ref>P. Avrich,''Anarchists in the Russian Revolution'', Thames and Hudson, 1973, p.13.</ref> Durant els anys previs i immediats a la Revolució russa de 1905, l'individualisme anarquista-encara que no va ser l'única tendència anarquista que va fer ús del Teror-es va expressar en nombrosos atemptats i assassinats, que els convertirien en els herois de la pagesia i els marginats.<ref>[http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/worldwidemovements/anarchisminrussia2.html History of anarchism in Russia] per E. Yaroslavsky</ref>
 
[[Fitxer:Lev Chernyi.JPG|thumb|left|150px|[[Lev Chernyi]]]]
Malgrat la seva forta tendència antiorganizacionistaantiorganitzacionista, diversos grups d'anarquistes russos van integrar la [[Confederació Nabat]], juntament amb anarcocomunistes i anarcosindicalistes. Els anarquistes individualistes russos combinaven les teories individualistes clàssiques europees, amb el comunisme, el nihilisme i el populisme, conformant de vegades teories eclèctiques, com l{{'}}''inter-individualisme'' dels germans Bratia i Abba Gordin, autors del ''Manifest Panarquista ''de Moscou (1918).<ref>''Els anarquistes russos'', Paul Avrich. Aliança, 1974, p. 253.</ref> Un important individualista anarquista va ser el poeta [[Lev Chernyi]], compromès en la resistència contra l'escalada de poder de eldel [[Partit Bolxevic]]. Va adherir principalment a la filosofia de Stirner i les idees de Tucker. Va morir probablement afusellat o sota tortures després de ser detingut per la [[Cheka]], acusat d'haver participat en un atemptat amb explosius contra la seu del Partit Comunista de Moscou. Es creu que no va estar involucadoinvolucat en el fet del qual se'l va acusar.<ref Name="chernyi"> [http://flag.blackened.net/liberty/libertarians.html "Prominent Anarchists and Left-Libertarians"]</ref> Després de la presa del poder pels bolxevics, la persecució, la repressió i l'exili van donar un cop mortal a l'anarquisme a Rússia.
 
[[Alexei Borovoi]] (1875-1935) va ser un escriptor, orador, professor i propagandista [[anarquista individualista]] rus.<ref name="katesharpleylibrary.net"> [http://www.katesharpleylibrary. net/228105 Alexei Borovoi (from individualisme to the Platform) "by Anatoly Dubovik]</ref><ref name=avruss>{{citar llibre |enllaçautor=Paul Avrich |cognom=Avrich |nom=Paul |títol=The Russian Anarchists |editorial=[[AK Press]] |lloc=Stirling |any=2006 |isbn=1904859488 |pàgines=p.56}}</ref> El 1921 publica ''L'individu i la societat des del punt de vista anarquista''.<ref name="katesharpleylibrary.net"/>
 
=== Regne Unit ===
[[William Godwin]] va ser una de les primeres i més importants influències com es va esmentar prèviament.<ref name=woodcock20 /> L'escriptor [[Anarquisme a Irlanda|anarquista irlandès]] [[Oscar Wilde]], pertanyent al moviment avantguardista del [[decadentisme]], va influir a anarcoindividualistes com [[Renzo Novatores]]<ref>"We must kill the christian philosophy in the most radical sense of the word. How much Mostly goes sneaking inside the democratic civilization (this most cynically ferocious form of christian depravity) and it goes more towards the categorical negation of human Individuality. "Democracy! By now we have Compris it that it means all that says Oscar Wilde Democracy is the people who govern the people with blows of the club for love of the people "." "Towards the Hurricane" by Renzo Novatores</ref> i va guanyar l'admiració i el suport de [[Benjamin Tucker]].<ref>"When Oscar Wilde's Plea for penal reform, The Ballad of Reading Gaol, was widely criticized, Tucker enthusiastically Endorsed the poem, urging all of his subscribers to read it. Tucker, in fact, published an American edition. From its early championing of Walt Whitman's Leaves of Grass to a sèries of short stories by Francis du Bosc in its last issues,''Liberty''was a Vehicle of controversial, avant-garde literature. "[http://oll·libertyfund.org/?option=com_staticxt&staticfile=show.php&title=1300&chapter=100896&layout=html&Itemid=27" Benjamin Tucker, individualism, & Liberty: Not the Daughter but the Mother of Order by Wendy McElroy]</ref> En el seu influent assaig ''[[L'ànima de l'home sota el socialisme]]'' de 1891 va defensar al socialisme com la forma millor de garantir l'individualisme i mentre mirava que "La propietat privada ha destrossat el veritable Individualisme, i establert un Individualisme que és fals ... Doncs el reconeixement de la propietat privada ha danyat realment al l'Individualisme, i ho ha enfosquit, confonent l'home amb el que ell posseeix. Podrà preguntársemepreguntár-se com és que el l'Individualisme, que pràcticament depèn de l'existència de la propietat privada per al seu desenvolupament, pogués beneficiar-se amb l'abolició de la mateixa ... El benefici serà aquest. Sota les noves condicions, el l'Individualisme serà molt més lliure, més bell i més intens que ara. "<ref>[http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/filosofia/alma_hombre/wilde.html L'ànima de l'home sota el socialisme] per [[Oscar Wilde]]</ref>
 
A finals del segle XIX al Regne Unit hi havia anarquistes individualistes com ara [[Auberon Herbert]], [[Wordsworth Donisthorpe]], Joseph Hiam Levy, Joseph Greevz Fisher, John Badcock, Jr, Albert Tarn, andi Henry Seymour<ref name="UK">[http://www.uncletaz.com/liberty/english.html "The English Individualists As They appear In Liberty"] per Carl Watner</ref> que estaven a prop ideològicament a de les posicions dels individualistes nord-americans reunits al voltant del diari ''Liberty'', de [[Benjamin Tucker]]. A mitjans de la dècada de 1880, Seymour va publicar un diari anomenat ''The Anarchist''.<ref Name="UK" /> posteriorment prenent també interès en l'amor lliure, amb la seva participació en elal diari ''The Adult: A journal for the Advancement of Freedom in Sexual Relationships''.<ref name="UK" />''The Serpent'', publicat des de Londres ... la més prominent publicació egoista en la llengua anglesa, va ser publicada des de 1898-1900 amb el subtítol 'A Journal of Egoistic Philosophy and Sociology'.<ref name="mcelroy"/>
 
També perteneciónva pertànyer a aquest moviment individualista el filòsof, crític d'art i escriptor [[Herbert Read]] que va escriure sobre [http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/bright/read/uvread/read1/godwin/readongodwin.html Godwin] i [http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/bright/read/uvread/read7/stirner/stirner.html Stirner], va ser autor d'obres com ''Al diable amb la cultura'', ''[http://www.panarchy.org/read/anarchism.html The Paradox of anarchism]'', ''[http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/bright/read/philsofanar.html "Philosophy of anarchism" ]'', ''Anarchy & Order; Poetry & anarchism'' i ''My anarchism''. Al segle XX l'anarquista individualista [[Henry Meulen]] destaca pels seus treballs sobre la [[banca lliure]].<ref Name="UK"/><ref>Dowd, Kevin [http://www.questia.com/googleScholar.qst?docId=5000137256 The Monetary economics of Henry Meulen], 1988</ref>
 
== Anarquisme individualista a Amèrica Llatina ==
L'historiador anarquista [[Angel Cappelletti]] reporta que a l'Argentina "Entre els treballadors arribats d'Europa en les dues primeres dècades del segle, hi havia curiosament diversos individualistes stirnerians influïts per la filosofia de [[Nietzsche]], que veien el sindicalisme com un potencial enemic de la ideologia anarquista. constituir ...Constituir grups d'afinitat que el 1912 arribaven, segons [[Max Nettlau]], al nombre de vint. El 1911 va aparèixer, a [[Colón (Entre Ríos)|Colón]] ([[Argentina]]), el diari ''L'Únic'', que s'autodefinia com a '"Publicació individualista'".<ref>[http://books.google.com.ec/books?id=WUGgis_VWtEC&pg=PR157&lpg=PR157&dq=anarquismo+nietzsche&source=bl&ots=D6wJL-Jagger&sig=7rX6CNgVLMQwDbVlngBR5aQBMoU&hl=ca&ii=f__gTMjzJoO88ga5veS8Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&vegeu=0CEUQ6AEwBzgU#v=onepage&q=anarquisme%20nietzsche&f=false L'Anarquisme a Amèrica Llatina per Carlos M. Branca i Ángel J. Cappelletti. pg. CLVII]</ref>
 
[[Biofílica Panclasta]], va ser un [[escriptor]], [[activista]] polític i [[anarquista individualista]] colombià. En [[1904]] comença a utilitzar el pseudònim amb el qual seria reconegut: ''Biofílica'', amant de la vida, i ''Panclasta'', enemic de tot.<ref>PANCLASTA, Biofílica (1928): Comprimits psicològics dels revolucionaris criolls. Diari Claredat, Bogotà, núm. 52, 53, 54, 55 i 56.</ref> Va estar en més de cinquanta països avivant les idees [[anarquisme | anarquistes]] i participant en manifestacions obreres i sindicals. Biofílica es va considerar un individualista molt de la mà de la idea del [[superhome]] de [[Nietzsche]] així com va ser seguidor de Max Stirner.
 
[[Maria Lacerda de Moura]] va ser una professora, periodista i activista anarcoindividualista i [[anarcofeminista]] brasilera. En les seves idees sobre l'educació va ser influenciada per [[Francesc Ferrer i Guàrdia]]. Va ser també periodista per a la premsa anarquista brasilera i va arribar a escriure per a la revista anarcoindividualista espanyola ''Al Margen''.<ref>"Entre els redactors i col·laboradors d'Al Marge, que traslladarà la seva redacció a Elda, a Alacant, trobarem a Miguel Giménez Igualada, l'escriptor Gonzalo Vidal, o altres habituals de la premsa individualista com Costa Iscar, Mariano Gallardo o la periodista brasilera Maria Lacerda de Moura." Xavier Díez [http://www.theyliewedie.org/ressources/biblio/es/Diez_Xavier-_La_insumison_voluntaria._El_anarquismo_individualista_espanol_durante_la_Dictadura_y_la_Segunda_Republica.html LA INSUBMISSIÓ VOLUNTÀRIA. L'anarquisme individualista ESPANYOL DURANT LA DICTADURA I LA SEGONA REPÚBLICA (1923-1938)]</ref>
També els seus escrits van rebre difusió a l'[[Argentina]] i [[Uruguai]].<ref name="nodo50.org "> [http://www.nodo50.org/insurgentes/textos/mulher/09marialacerda.htm" Maria Lacerda de Moura - Uma Anarquista Individualista Brasileira"]</ref> El 1923 llanço el diari ''Renascença'', el qual estava connectat amb els moviments anarquistes de [[lliure pensament]] de l'època. El seu pensament estava influenciat per [[Han Ryner]] i [[Emile Armand]].<ref Name="nodo50.org"> [http://www.nodo50.org/insurgentes/textos/mulher/09marialacerda.htm " maria Lacerda de Moura - Uma Anarquista Individualista Brasileira "]</ref>
 
==Notes==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Anarcoindividualisme»