Aurora polar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata)
Traduccions i correccions ortogràfiques, gramatical i tipogràfiques per una millor comprensió del text.
Línia 1:
{{millorar traducció|data=febrer de 2013}}
[[Fitxer:Polarlicht 2.jpg|dr|thumb|300px|Aurora boreal a [[Alaska]]]]
L{{'}}'''aurora polar''' consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de [[vent solar]] amb el [[camp magnètic terrestre|camp magnètic de la Terra]]. A les latituds de lesl'[[hemisferi nord]] hom la coneix com a aurora boreal, un nom donat per [[Galileo Galilei]], en referència a la deessa romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del Nord. Normalment es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud es coneix com '''aurora austral'''.
 
Les aurores no són exclusives de la [[Terra]], ja que també s'observen en altres planetes del sistema solar com [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Mart (planeta)|Mart]] i [[Venus (planeta)|Venus]]. El fenomen no es produeix només de manera natural: també es poden reproduir artificialment al laboratori i apareixen durant les explosions nuclears.
Línia 17:
El fenomen es pot observar amb una [[llum ultraviolada]], violeta o blau, es va originar a partir dels àtoms de nitrogen, i la primera és una bona manera de veure-ho des de l'espai (però no a la terra, perquè l'atmosfera absorbeix la radiació ultraviolada). El satèl·lit polar de la [[NASA]] ha observat l'efecte en els [[raigs X]], i la imatge mostra la precipitació d'electrons d'alta energia.
 
La interacció entre les molècules d'oxigen i nitrogen, tant de generació de la gamma de tons verds, crea l'efecte de la línia verda auroral ", com ho demostren les imatges de l'[[Estació Espacial Internacional]]. De la mateixa manera, la interacció entre aquests àtoms poden produir l'efecte de la "línia vermella auroral", encara més rars i en altituds més altes.
 
L'esquema de la [[magnetosfera]] de la Terra és constantment copejada pel vent solar, un corrent d'enrarit plasma calent (el gas d'electrons lliures i ions) emès pel Sol en totes les direccions, resultat de milions de graus de temperatura a la capa més externa de l'estrella, la corona solar. Durant les tempestes magnètiques el flux pot ser molt forta, i el camp magnètic interplanetari entre els dos cossos celestes, causant pertorbacions en la ionosfera de resposta a les tempestes. Aquests trastorns afecten la qualitat de la comunicació per ràdio o sistemes de navegació, i causar dany als astronautes en aquesta regió, les cèl·lules solars dels satèl·lits artificials, en el moviment dels compassos i l'acció dels radars. La resposta de la ionosfera és un complex i difícil de model, per la qual cosa és difícil de predir per aquest tipus d'esdeveniments.
 
La magnetosfera terrestre és una regió de l'espai dominada pel seu camp magnètic. Constitueix un obstacle en el camí del vent solar, provocant la seva propagació a l'esquena. La seva amplada és d'aproximadament 190.000 km, i durant la nit ununa llargllarga magnètica s'amplia encara més les distàncies.
 
Les aurores es limiten generalment a les regions de forma [[oval]], a prop dels pols magnètics. Quan l'activitat és l'efecte de la calma, la regió té una mida mitjana de 3.000 km i pot augmentar a 4000 o 5000 quilòmetres quan els vents solars són més intensos.
Línia 54:
Més proves en relació amb el camp magnètic són els registres estadístics d'aurores polars. [[Elias Loomis]] (1860) i posteriorment [[Hermann Fritz]] (1881) va establir que l'aurora és sobretot en una regió en forma d'anell amb un radi d'uns 2.500 km al voltant de la terra pol magnètic. Loomis va ser també responsable de descobrir la relació de la matinada amb l'activitat solar, prendre nota de què entre 20 i 40 hores després d'una erupció solar, s'informa de l'aparició d'aurores boreals del Canadà.
 
Aurora polar laboratórioOslaboratòris produïts en les obres de [[Carl Storme]] en el camp de moviment de partícules en un camp magnètic eletrificades facilitat la comprensió del mecanisme de formació de les aurores boreals. Des del decenni de 1950 va ser la qüestió del respecte pel Sol, que es diu el vent solar, un efecte que també explica el fet que les cues dels cometes són sempre davant del Sol Aquesta teoria va ser formulada pel físic estatunidenc [[Newman Parker]] el 1957 i ha estat demostrat en l'any següent pel satèl·lit [[Explorer I]]. Des de llavors, l'exploració de l'espai no només un augment de coneixements sobre la terra aurores, sinó també l'observació del fenomen en altres planetes com Júpiter i Saturn.
 
[[James Van Allen]] ha posat de manifest, al voltant de 1962, és la falsa teoria que l'aurora era l'excés de radiació de la corretja. L'orador va posar de manifest que l'alta taxa de dissipació d'energia de l'aurora s'asseca ràpidament tot el cinturó de radiació. Poc després es va posar de manifest que la majoria de l'energia es compon dels cations, mentre que les partícules de la matinada gairebé sempre són relativament baixos d'energia d'electrons.
Línia 70:
''Aurora Borealis'' en ''[[Bulfinch's Mythology]]'' (1855) per [[Thomas Bulfinch]] és una cita de la mitologia nòrdica:
{{cita|Les verges són la Valquíria de les guerres, muntades ena cavalls i armades amb llances i elmos. /.../ Quan viatgeviatgen en el seu missatge, la seva armadura per una estranya llum que brillantor que il ·lumina el cel del nord, fent el que els homes anomenen "aurora boreal", o "Llums del Nord".|Thomas Bulfinch}}
 
Tot i la sorprenent descripció, no hi ha cites en la literatura escandinava per recolzar aquesta afirmació. Encara que l'activitat auroral és comú a la regió en la qual es troben a [[Escandinàvia]] i [[Islàndia]], és possible que al [[Pol Nord magnètic]] va ser considerablement major en aquesta regió segles abans de la documentació de la mitologia, el que explica la manca de referències.
 
[[Fitxer:Aurora australis 20050911.jpg|thumb|Imatge de satèl·lit d'una aurora austral capturada per la NASA (2005)]]
La primera cita en la [[mitologia nòrdica]] de ''norðurljós'' crònica es troba en [[Konungs skuggsjá]] (1250). L'autor havia sentit parlar del fenomen dels compatriotes que tornaven de Grenlàndia, i ofereix tres explicacions: que l'oceà estava envoltat de grans incendis, que el sol podria arribar a la "nit part" del món o que les glaceres podriapodren emmagatzemar l'energia enper arribinarribar a ser fluorescents.
 
Streamer a l'Estació Espacial Internacional. anticsAntics escandinaus nom per l'aurora boreal es tradueix com un raig d'arengada. Es creia que les llums van ser emesos per les grans reflexions les escoles d'arengada en el cel. Una altra font escandinava es refereix als habitatges que envolten als extrems nord i sud del món. Això posa en evidència que els països nòrdics a l'empresa va arribar a l'[[Antàrtida]], encara que només una cita no és suficient per formar una conclusió ferma.
 
El finlandès nom per l'aurora és ''revontulet'', el que significa el foc de la [[guineu]]. Segons la llegenda, la guineu de foc viu a [[Lapònia]], i les espurnes revontulet es tiren en l'aire amb les seves cues.
 
EnA estoniàEstònia s'anomena ''virmalised'', alt esperit dels regnes. En algunes llegendes que tenen altres de caràcter positiu com negatiu.
 
El [[poble lapó]] creu que ha de tenir cura de respectar el silenci i les estrelles del nord (anomenat ''guovssahasat'' en el seu idioma), però que podrien caure i matar els observadors. Tanmateix, els [[Algonquins]] creuen que les llums van ser els seus ancestres ballant al voltant d'un foc cerimonial. Inuit en el folklore, la secundària es compon dels esperits dels morts jugant al futbol amb un crani de morsa el cel. També van utilitzar el matí per trucar als seus fills a casa abans del vespre, clamant que la persona que va fer en la seva presència és menor i gravar sons.
Línia 89:
Que s'acredita com una referència a una cita bíblica aurores ''[[Llibre d'Ezequiel]]'':
 
{{cita|Vaig mirar, i vet aquí vaig veure un vent de tempesta des del nord, unaun gran núvol, amb un foc que emet de foc continu, i una aurèola al voltant d'ella, i la meitat de l'incendi va ser una cosa així com la resplendor de color ambre.|Ezequiel 1:4}}
 
== Aurora en els mitjans de comunicació ==
Les aurores han estat referenciats en el cinema i, com en la pel·lícula animada ''[[Happy Feet]]'', que està passant a l'Antàrtida i el sud té una aurora. Destorcedores han causat un mal funcionament temporal de l'any 2000 a la pel·lícula ''[[Frequency]]'' amb [[Dennis Quaid]]. Com a resultat d'això, a un nen a comunicar-se amb el seu pare per radioaficionats en els darrers trenta anys i va canviar el curs de la història. En el primer llibre de la trilogia ''[[His Dark Materials]]'', l'aurora boreal pot veure un altre món a través d'ell.
 
LaEn música i la poesia, el fenomen també desperta l'atenció. El poeta estatunidenc [[Wallace Stevens]] anomenat "''The Auroras of Autumn''" (que significa "L'alba de tardor" en anglès), un dels seus llargs poemes i col·leccions de poemes de 1950 en què va aparèixer. L'aurora boreal s'esmenten en la cançó "Les onades ambre" de la cantant i compositora estatunidenca [[Tori Amos]], són també el tema de la cançó de 1978 del mateix nom del popular grup de rock Renaixement. El músic [[Neil Young]] és l'aurora boreal en la seva cançó "''Pocahontas''", extret de ''[[Rust Never Sleeps]]'' (1979). El grup finlandès [[The Rasmus]] també s'esmenta el fenomen de la cançó "''Still Standing''" del disc ''[[Dead Letters]]'' (2003). La banda [[Foo Fighters]] té una cançó anomenada "''Aurora''" en el disc ''[[There Is Nothing Left to Lose]]'' (1999).
 
Pel que fa a [[videojocs]], a ''[[The X-Files: The Game]]'' com "llums" són utilitzats pel [[Govern federal dels Estats Units]] d'amagar l'existència de vida extraterrestre i els [[ovni]]s. En els còmics, un membre de l'equip de superherois de [[Marvel Comics]], ''[[Alpha Flight]]'', s'anomena [[Aurora (superheroïna)|Aurora]] com una referència a l'aurora boreal.