Capitell: diferència entre les revisions

El '''capitell''' és la part superior d'una [[pilastra]] o [[columna]], sovint ornamentat amb escultures. El seu origen es remunta a l'[[antic Egipte]] i en l'arquitectura grega determina l'ordre d'una columna ([[dòric]], [[jònic]] o [[corinti]]). Durant l'[[edat mitjana]], contenia escenes bíbliques, ornaments que imitaven la natura, fulles d'[[acant]] i criatures llegendàries.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.89|consulta=26 de novembre de 2014}}</ref>

Els capitells són una de les mostres més importants de l'[[escultura romànica]] i condueixen a un món ric en simbologia.<ref name="romànicobert"/> La pedra esculpida era, en moltes ocasions, un eficaç vehicle de comunicació entre l'església i els fidels i, amb el seu impacte visual, ajudava a convertir els temples en «el regne de Déu a la terra».<ref name="romànicobert"/> Així, els artesans escultors tenien la missió d'instruir amb senzillesa i emocionar amb el seu art.<ref name="romànicobert"/> Els capitells, amb profusió de temes i on l'artista tenia més llibertat creativa, compleixen plenament aquestes funcions.<ref name="romànicobert">{{ref-web|url=http://www.romanicobert.cat/web/guest/fitxa/-/fr/capitells_romanics|consulta=11 gener 2014|títol=Interpretació dels capitells romànics|editor=Romànic Obert}}</ref>

L'escultura romànica estava integrada aen l'arquitectura formant un tot.<ref name="romànicobert"/> Les [[portalada|portalades]] i els capitells en són dos clars exemples.<ref name="romànicobert"/> L'escultor, per tant, havia d'encabir la seva obra en espais reduïts aprofitant la pedra al màxim.<ref name="romànicobert"/> Aquesta «exigència» provocava que l'escultura no es preocupés per representar imatges fidedignes de la realitat i, sovint, hi trobem figures desproporcionades, aixafades, contorsionades o ocupant diverses cares dels capitells.<ref name="romànicobert"/>

La manca d'espai era una de les raons d'aquest «antinaturalisme» que caracteritza l'escultura —i també la pintura— del romànic.<ref name="romànicobert"/> Però no pas l'única: l'objectiu principal de l'artista no era el tractament proporcionat i fidedigne de les figures, sinó el seu valor simbòlic i el contingut del missatge que volien transmetre a l'espectador.<ref name="romànicobert"/> Aquesta forma d'entendre l'art pròpia del romànic deriva d'un concepte clàssic, el [[neoplatonisme]].<ref name="romànicobert"/> Una creença que defensa que el món natural tan sols és una aparença que amaga la realitat vertadera i transcendent de Déu. Difós per [[Santsant Agustí]], el neoplatonisme va tenir una influència decisiva en la configuració de l'art medieval.<ref name="romànicobert"/>

La creació de l'homeésser humà, el pecat original, la nativitat o el judici final són alguns dels temes representats en el que es coneix com a ''capitells historiats''.<ref name="romànicobert"/> Però, sens dubte, el que més en crida l'atenció és el ric, i de vegades fantasmagòric, repertori del [[bestiari]] medieval.<ref name="romànicobert"/> Procedent del món clàssic, bizantí i persa, el [[cristianisme]] se'l fa seu atribuint virtuts o pecats als diferents animals reals o fantàstics que en formen part.<ref name="romànicobert"/>

Així, entre els animals que representen el bebé, trobem les [[aus]], sovint comparades amb l'ànima que s'eleva cap al cel, el [[lleó]] o el [[griu]].<ref name="romànicobert"/> A l'altre costat de la balança, el [[mico]] —caricatura grotesca de l'home—ésser humà—, la [[serp]] —símbol universal del pecat—, la [[llebre]] i el [[conill]] —per la seva fertilitat—, el [[porc senglar]] i el [[Cabra domèstica|boc]]. Dracs, harpies, basiliscos, sirenes i centaures completen el repertori de bèsties enemigues de l'homeles persones i de Déu.<ref name="romànicobert"/>

*[[Columna]].

*[[Estil dòric]].

*[[Estil jònic]].

*[[Estil corinti]].