Amasya: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Şehzadeler şehri Amasya....jpg|thumb|250px|Amasya i el [[riu Iris]].]]

És l'antiga ciutat d'Amàsia (''Amasia''). '''Amàsia''' (''Amasia'') fou una ciutat del [[Regió del Pont|Pont]] a la riba del riu Iris, avui Yeshil Ermak, aen una plana anomenada ''Xiliocomon''. Al nord, quedaven la comarca de Diocopene i la de Pimolisene (nom derivat de la ciutat de Pimolisa), i al sud el Babonomon i la [[Ximene]], que arribava fins ala l'[[Halys]]. Està al nord-oest de [[Sebastea]].

La primera vegada que s'esmenta la ciutat, vers el [[302 aC]], ja era residència del sobirà del [[Regne del Pont|Pont]], però la ciutat fou probablement d'origen [[Imperi Hitita|hitita]]. Fou capital fins que Sinope fou inclosa en el regne el [[183 aC]]. Quan el Pont va passar a Roma, va esdevenir ciutat lliure. Fou també la capital de la província del Pont sota els romans i, durant el regnat de [[Trajà]], portava el títol de metròpolis.

A Amàsia, va néixer el geògraf [[Estrabó]]. Es conserven a la ciutat unes muralles que són d'època bizantina (probablement, del temps de Justinià) i amb una part feta o refeta pels [[seljúcida|seljúcides]]. Les tombes dels reis del Pont són a la ciutadella de la part sud, tres a l'oest i dues a l'est.

Després del [[1071]], fou ocupada pels seljúcides i va portar llavors el nom d''''''Amasya'''''. Fou una de les capitals de la dinastia [[Danishmèndidadanishmèndida]] (la principal en fou [[Sivas]]), per a passar als seljúcides de Rum sota [[Kilidj Arslan II]] (1156-1192), a la mort del qual el sultanatsoldanat es va dividir entre els seus fills ([[1193]]) i Amasya va correspondre a Nizam al-Din Arghun Shah, però la va perdre davant el seu germà Rukn al-Din Sulayman.

[[Invasió mongol d'Anatòlia|Ocupada pels mongols]] després del [[1231]], va formar part dels dominis dels [[Il-Khan]], però va retornar als seljúcides sota Tadj al-Din Altintash, fill del darrer sultàsoldà seljúcida de Rum, Masud II (sultàsoldà fins aal [[1308]]). El [[1341]], va passar a Habil-oghlu i poc després a [[Ala al-Din Eretna]], emir del [[Beylik d'Eretna]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ágoston |nom=Gábor |cognom2=Masters |nom2=Bruce Alan |títol=Encyclopedia of the Ottoman Empire |url=http://books.google.cat/books?id=QjzYdCxumFcC&pg=PA41&dq=Amasya+eretna&hl=ca&ei=r1F9TvPSMMay8gPznICNAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=Amasya%20eretna&f=false |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=p.41 |pàgines=2009 |isbn=0816062595 }}</ref> Ali Beg Eretna-oghlu va perdre Amasya davant Hadjdj Shadgeldi, però aquest es va enfrontar llavors al seu aliat Malik Ahmad, que reclamava la ciutat que també intentava recuperar el cadi dels Eretna-oghlu, Burhan al-Din (verdadervertader governant de l'emirat); a la mort de Shadgeldi, el seu fill Ahmad va conservar la ciutat amb ajut de l'otomà [[Baiazet I]]. Finalment, aquest la va ocupar vers [[1390]]; després de la batallaBatalla d'Ankara contra Tamerlà ([[1402]]) el fill de Baiazet I, Mehmet Çelebi, es va refugiar a Amasya, que li va servir de base en la lluita contra els seus germans. A partir del [[1413]], fou per un temps residència dels prínceps hereus que n'eren designats sovint governadors. El [[1486]], els otomans hi van construir una gran mesquita. Fou un centre cultural d'Anatòlia durant segles i, al segle XIX, fou un centre de trànsit. El [[29 de maig]] dedel [[1555]], s'hi va signar el [[tractat d'Amasya]] amb Turquia, que va posar fi a la guerra.

El [[1900]] tenia entre 25.000 i 30.000 habitants incloent-hi armenis i alguns grecs. El [[1915]], es va produir la matança dels armenis. El [[1930]], es va acabar la via fèrria Samsun-Sivas. El [[1939]], fou destruïda en bona part per un terratrèmol i, el [[1940]], tenia 13.732 habitants, quasi tots turcs.

* [[Teodor d'Amàsia]].

* [[Xarif ul-Menar-zade]].