Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2015: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 27:
| electoral_vote1 =
| states_carried1 =
| seats1 =
| seat_change1 = {{increase}}
| popular_vote1 = '''11.
| percentage1 = '''36,9%'''
| swing1 = {{increase}} 0,8%
Línia 49:
| seats2 = 232
| seat_change2 = {{decrease}} 26
| popular_vote2 = 9.
| percentage2 = 30,
| swing2 = {{increase}} 1,4%
Línia 68:
| states_carried3 =
| seats3 = 56
| seat_change3 =
| popular_vote3 = 1.454.436
| percentage3 = 4,
| swing3 = {{increase}} 3,
<!-- Lib-Dem -->
Línia 83:
| leaders_seat4 =
| running_mate4 =
| last_election4 = 57 (23,0%)
| seats_needed4 =
| electoral_vote4 =
| states_carried4 =
| seats4 = 8
| seat_change4 = {{decrease}} 49
| popular_vote4 = 2.415.888
| percentage4 = 7,9%
| swing4 = {{decrease}} 15,1%
<!-- DUP -->
| image5 = [[Imatge: Peter Robinson MLA DUP.jpg|100px]]
| colour5 = D46A4C
| leader5 = [[Peter Robinson]]
| leader_since5 =
| party5 = Partit Unionista Democràtic
| leaders_seat5 =
| last_election5 =
| seats5 = 8
| seat_change5 =
| popular_vote5 = 184
| percentage5 = 0
| swing5 = {{steady}} 0,0%
<!-- Sinn Féin -->
| image6 = [[Imatge: Gerry Adams 2013.jpg|100px]]
| leader6 = [[Gerry Adams]]
| colour6 = 008800
| leader_since6 =
| party6 = Sinn Féin
| leaders_seat6 =
| last_election6 =
| seats6 = 4
| seat_change6 =
| popular_vote6 = 176.232
| percentage6 = 0,6%
| swing6 = {{steady}} 0,0%
| poll1_date =
Linha 188 ⟶ 137:
| poll2_nominee2 =
| poll2_party2 =
| map_image = 2015UKElectionMap - Ilford & Clwyd fixed, recoloured.svg
| map_size = 390px
| map_caption = Els colors indiquen el partit guanyador, com es mostra a la taula principal dels resultats. <br>
'' * La xifra de 331 per als conservadors inclou la de [[John Bercow |The Speaker]] '', es mostra en gris al mapa.
| title = [[Primer Ministre del Regne Unit]]
| before_election = [[David Cameron]]
Linha 200 ⟶ 150:
}}
Les '''eleccions
La campanya electoral va estar dominada per l'especulació que els resultats constituirien un altre parlament sense majoria, però els sondeigs d'opinió van demostrar tenir subestimat el vot conservador, que va produir un resultat inesperadament. L'actual primer ministre, [[David Cameron]], després d'haver governat des de 2010 en una coalició amb els liberal-demòcrates, va ser triat per a un segon mandat amb el 36,9% dels vots i 331 escons al Parlament. Amb una majoria parlamentària, els conservadors van ser capaços de formar el seu primer govern amb majoria des de 1992. David Cameron es va convertir en el primer Primer Ministre des de 1900 a ser reelegit amb un augment de la seva quota de vots populars i l'únic primer ministre que no sigui Margaret Thatcher per ser reelegit amb un augment d'escons del seu partit. El Partit Laborista, liderat per [[Ed Miliband]], manté el seu estat com el principal partit de l'oposició, amb el 30,4% i 232 escons.
El [[Partit Nacional Escocès]] (SNP) va aconseguir 56 dels 59 escons possibles a Escòcia. Aquesta victòria arrasadora i sense precedents va convertir l'SNP en el tercer partit més gran en la Cambra dels Comuns. Els demòcrates liberals, encapçalats per [[Nick Clegg]], van perdre 49 escons i el seu percentatge de vots va caure al seu nivell més baix des de les eleccions de 1970. Van acabar amb un total de 8 diputats, empatats amb el Partit Democràtic Unionista de Irlanda del Nord. La campanya s'ha caracteritzat per un perfil augmentat per al Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), que va acabar amb la tercera quota de votació més alta de 12,9%, però només va guanyar un sol seient, amb el líder del partit [[Nigel Farage]] incapaç de guanyar la circumscripció de Thanet Sud . Els resultats van portar a Ed Miliband, Nick Clegg i Nigel Farage tot dimitir com a líder del seu partit després de l'elecció.
== Referències ==
| |||