Sant Pere de Clarà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 22:
Sembla que Cluny hi havia restaurat la vida monàstica, depenent del monestir de [[Sant Pere de Casserres]]. Està documentat que des del 1196 al 1359 els priors de Clarà foren monjos de Casserres. No consta que la comunitat fos de més de quatre membres, tres monjos incloent-hi el ptior i un sacerdot. Al 1597 les seves escasses rendes foren unides a la mensa capitular del nou [[bisbat de Solsona]], que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc.
L’església és de finals del segle XIII o del començament del XIV, moment de transició del [[Arquitectura romànica|romànic]] al [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. La nau és quasi quadrada, 8 m de llarga per 9 m d'ample. Tot i que s'hi afegim el prebiteri fa un total de 12,5 m de llargada. La coberta és una volta molt apuntada. La porta d'accés té un arc de mig punt. Al costat hi ha un nínxol d'estil gòtica que contenia un antic sarcòfag. El petit campanar d'espadanya correspon a la restauració del 1920.
Sempre s'ha dit que els dos sarcòfags de pedra de la façana de l’església de Sant Julià d’Argentona procedeixen de Clarà.<ref>{{ref-llibre|títol=Catalunya romànica. V. 20, El Barcelonès ; El Baix Llobregat ; El Maresme|pàgines=475-476|lloc=Barcelona|editorial=undació Enciclopèdia Catalana|any=1992|isbn=8477394016}}</ref>
| |||