Encíclica: diferència entre les revisions

Una '''Encíclicaencíclica''' a l'[[Església Catòlica]] és una carta oficial del papa enviada mitjançant el qual exerceix el seu magisteri ordinari.<ref>{{GEC|0101860|encíclica}}</ref> Antigament s'emprava també per a qualsevol carta que envia un [[bisbe]], un ús que queda vigent en [[Església Ortodoxa]] i la [[Comunió Anglicana]]. El mot prové de l'adjectiu [[grec antic|grec]] ''ενκύκλιος, enkyklios,'' en [[llatí]] ''encyclius'' que significa circular, general.<ref>Antoni Seva i Llinares (redactor), «encyclios», ''Diccionari Llatí-Català'', Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), pàgina 474, ISBN 978-84-7739-631-4</ref>

Dins de l'Església Catòlica Romana, una encíclica (oficialment anomenada «Cartacarta Encíclicaencíclica») és la segona en importància després de les [[Constitucions Apostòliques]]. Hi ha diversos tipus d'encícliques en funció dels temes que tractin: encícliques doctrinals, exhortatòries o disciplinàries. El nom de les encícliques ve donat per les seves primeres paraules en la llengua en que hagi estat redactada, més sovint en llatí.

El papa [[Pius XII]] mantenia que les encícliques podien ser [[Infalinfal·libilitat Papalpapal|infal·libles]]:

«Ni pot afirmar-se que els ensenyaments de les encícliques no exigeixin de per si el nostre assentiment, pretextant que els Romans Pontífexs no exerceixen en elles la suprema majestat del seu magisteri. Doncs són ensenyaments del magisteri ordinari, per als quals valen també aquelles paraules: 'El que a vosaltres sent, a mími em sent.' (Lucas[[Lluc]] 10:16); i la major part de les vegades, el que es proposa i inculca a les encícliques pertany ja -per altres raons- al patrimoni de la doctrina catòlica. I si els Summes Pontífexs, a les seves constitucions, de propòsit pronuncien una sentència en matèria fins aquí disputada, és evident que, segons la intenció i voluntat dels mateixos Pontífexs, aquesta qüestió ja no es pot tenir com de lliure discussió entre els teòlegs.»<ref>Pius XII, ''Humani Generis,'' 14</ref>

* ''[[Quanta Cura]]'' (1861), sobre la [[secularització]] en general i la proclamació del [[Regne d'Itàlia (1861–1946) |Regne d'Itàlia]] del 1861 en particular.

* ''[[Cum Multa]]'' (1882), sobre la situació política a [[Espanya]] i l'la inquietud de la possible [[Secularització|Separacióseparació de l'Església i l'Estat]] en la nova constitució

* ''[[Pascendi Dominici Gregis]]'' (1907) que condemna l'[[epistemologia]] [[Modernisme (filosofia)|modernista]] i el [[sensualisme (filosofia)|sensualisme]] filosòfic]].

* ''[[Populorum Progressio]]'' (1967), dedicada al desenvolupament dels pobles, a la cooperació entre aquests i al problema dels països en via de desenvolupament; el desequilibri entre els països rics i pobres.

* ''[[Humanae Vitae]] (1968) tracta la doctrina sobre la [[sexualitat]], la procreació i la interdicció de la regulació artificial dels naixements.

{{Referències|2}}

{{ORDENA:Enciclica}}

[[Categoria:Papes de RomaVaticà]]