Testimoni (dret processal): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Un '''testimoni''' és la persona que ha estat present i ha vist un [[esdeveniment]]. En [[
▲En [[Dret]], el testimoni és una figura [[Dret processal|processal]]. En Dret, el testimoni és la [[persona física|persona]] que declara voluntàriament davant del [[tribunal]] sobre fets que són rellevants per a la resolució de l'assumpte sotmès a la seva decisió. L'esmentada declaració també rep el nom de '''testimoni''', si bé per diferenciar-la de la persona que la realitza, se sol anomenar '''testimoniança''' o '''testimoniatge'''.
El testimoni és una de les diferents [[Prova (dret)|proves]] que poden plantejar-se en un [[judici]]. La seva validesa dependrà de la credibilitat del testimoni, que al seu torn depèn d'una sèrie de factors com l'afinitat o enemistat que pugui tenir amb alguna de les parts.
Linha 11 ⟶ 5:
Un cas especial és el del [[pèrit]], que en alguns casos es considera un testimoni no presencial que testifica pel seu coneixement en una àrea o matèria tècnica. En molts ordenaments jurídics, al pèrit no se'l considera testimoni, sinó que és una figura diferent i amb un altre tractament. Entre altres diferències, el treball del pèrit sol ser remunerat.
Normalment el testimoni està sotmès al [[jurament]] o promesa de dir la veritat. Això significa que en cas que es demostrés que va mentir en el procediment, hauria incorregut en el [[delicte]] de [[perjuri]], i podria ser processat per això. També sol estar obligat a declarar, llevat que existeixi algun impediment taxat en la [[Legislació|llei]] (per exemple, un [[secret professional]]). Les esmentades obligacions no són les mateixes per a totes les persones participants en un procediment judicial. Per exemple, en molts ordenaments jurídics, l'acusat no està obligat formalment a dir sempre la veritat i el més habitual és que tampoc no tingui obligació de declarar.▼
▲Les esmentades obligacions no són les mateixes per a totes les persones participants en un procediment judicial. Per exemple, en molts ordenaments jurídics, l'acusat no està obligat formalment a dir sempre la veritat i el més habitual és que tampoc no tingui obligació de declarar.
No existeixen uns requisits específics que permetin ser o no ser testimoni en un judici. Al contrari, cada [[ordenament jurídic]] regula en el seu Dret processal les característiques que ha de tenir la persona per ser testimoni en judici.
Per aquest motiu, hi ha països on qualsevol persona amb capacitat d'explicar allò que ha vist o sentit pot ser testimoni, mentre que en d'altres es limita l'esmentada possibilitat, principalment als [[minoria d'edat|menors d'edat]] i als incapaços, amb idea de buscar la seva protecció, i tenint en compte que per les seves característiques són testimonis objectivament menys fiables.
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{orfe}}
[[Categoria:Dret per disciplina]]▼
| |||