Àcid fosfotúngstic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica l'enllaç a una altra wiki |
Correccions per a una millor adequació del text al català. |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Phosphotungstate-3D-polyhedra.png|thumb|Àcid fosfotúngstic]]
L''''àcid fosfotúngstic''' o '''àcid tungstofosfòric''' ('''TPA''') és un [[heteropoliàcid]] de fórmula química [[H]]<sub>3</sub>[[P]][[W]]<sub>12</sub>[[O]]<sub>40</sub>. Es presenta normalment com un [[hidrat]]. L'[[àcid fosfotúngstic etanòlic]] és un [[alcohol]] utilitzat en biologia, i porta el nom d'[[EPTA]]. Presenta petits cristalls, d'un color lleugerament grisós tirant a incolor o bé un to groc verdós. El punt de fusió d'aquests cristalls és de 89 °C. És inodor, així com soluble en aigua (200 g/100 ml). No és especialment [[tòxic]], però és un àcid lleugerament [[irritant]]. El compost es coneix sota una varietat de noms; un d'aquests, “12” o “dodeca”, transmet la idea que l'anió conté dotze àtoms de [[tungstè]]. Els primers investigadors, que no coneixien la seva estructura, com per exemple [[Hsien Whu]],<ref>Contribution to the chemistry of phosphomolybdic acids, phosphotungstic acids and allied substances H Wu The Journal of Biological Chemistry 43, 1, (1920), 189</ref> el van anomenar àcid fosfo-24-túngstic, de fórmula 3H<sub>2</sub>O.P<sub>2</sub>O<sub>5</sub> 24WO<sub>3</sub>.59H<sub>2</sub>O, (P<sub>2</sub>W<sub>24</sub>O<sub>80</sub>H<sub>6</sub>).29H<sub>2</sub>O, que identifica correctament la proporció dels àtoms P,W i O. Aquesta fórmula es va emprar fins a l'any 1970.<ref name=Journal>{{en}} G. Quintarelli, R. Zito, J.A. Cifonelli, ''On phosphotungstic staining, I''. The Journal of Histochemistry and Cytochemistry, n. 641 (1971), p.11, 19</ref> L'àcid fosfotúngstic és utilitzat en [[histologia]] per realitzar [[tinció|tincions]] de cèl·lules, que junt l'hematoxilina forma hematoxilina àcida fosfotúngstica. Es fixa a la [[fibrina]], al [[col·lagen]] i a les fibres del [[teixit connectiu]], i susbstitueix els anions dels tints d'aquests materials, decolorant-los així, selectivament. L'àcid fosfotúngstic és electrodens, és a dir, no deixa passar els [[electrons]]. És un tint negatiu utilitzat habitualment per a visualitzacions amb [[microscòpia electrònica]] de transmissió de [[virus]], [[nervi]]s i [[polisacàrid]]s, així com de materials de teixit biològic.
Linha 8 ⟶ 7:
* H<sub>7</sub>[P(W<sub>2</sub>O<sub>7</sub>)]<sup>6 -</sup> proposada per [[Miolati]] i més desenvolupada per Rosenheim.
* H<sub>3</sub>[PO<sub>4</sub>W<sub>12</sub>O<sub>18</sub>(OH)<sub>36</sub>] – Pauling.
Això conduí a [[J. F. Keggin]] a determinar finalment la seva estructura, publicada per primer cop l'any 1933,<ref>Structure of the Molecule of 12-Phosphotungstic Acid J. F. Keggin, Nature 1933, 131, 908.</ref> i posteriorment l'any 1934.<ref>The Structure and Formula of 12-Phosphotungstic Acid J.F. Keggin. Proc. Roy. Soc., A, 144, 851, 75-100 (1934) doi:10.1098/rspa.1934.0035</ref> De fet, és coneguda de manera general com l'[[estructura de Keggin]]. L'anió presenta una simetria completa tetraèdrica i comprèn una gàbia de 12 àtoms de tungstè units per àtoms d'oxigen amb un àtom de fòsfor central. La figura de la dreta presenta la coordinació octoèdrica dels àtoms d'oxigen entorn dels àtoms de tungstè, i mostra que la superfície de l'anió consta tant d'àtoms d'
== Preparació i propietats químiques ==
Linha 33 ⟶ 32:
L'[[àcid tungstofosfòric]] és tèrmicament estable a més de 400 °C, i és més estable que el seu àcid anàleg, l'[[:en:Silicotungstic acid|àcid silicotúngstic]] H<sub>4</sub>SiW<sub>12</sub>O<sub>40</sub><ref>Oxide catalysts in solid state chemistry T Okuhara, M Misono Encyclopedia of Inorganic chemistry Editor R Bruce King (1994) John Wiley and Sons ISBN 0471 93620 0</ref>
Grans quantitats de molècules polars com la [[piridina]] s'absorbeixen a la fase lliure, i no només en la superfície. Estudis de [[RNM]] de l'estat sòlid de l'etanol absorbit en la fase lliure mostra que tant dímers
L'àcid tungstofosfòric és menys sensible a la reducció que l'àcid fosfomolíbdic. La reducció amb [[àcid úric]] o [[sulfat de ferro]] II produeix un compost de color marró. Quan es redueix, l'àcid silicotúngstic, al que ja hem fet referència, forma un compost marró similar.<ref>Polyoxoanions M.T.Pope, Encyclopedia of Inorganic Chemistry Editor R Bruce King (1994) John Wiley and Sons ISBN 0471 93620 0</ref>
Linha 41 ⟶ 40:
== Aplicacions ==
=== Catalitzadors ===
Com els altres heteropoliàcids, l'àcid fosfotúngstic és un [[catalitzador]] bastant utilitzat pels investigadors<ref>Zirconia-supported 12-tungstophosphoric acid as a solid catalyst for the synthesis of linear alkyl benzenesBiju M. Devassy, F. Lefebvre and S.B. Halligudi, Journal of Catalysis 231,1,(2005),1-10 doi:10.1016/j.jcat.2004.09.024</ref>
Alguns exemples de reaccions catalitzades per l'àcid fosfotúngstic són:
#La [[catàlisi homogènia]] de la hidròlisi del [[propè]] en [[2-propanol]].
Linha 48 ⟶ 47:
=== Tinció i pigments ===
L'àcid fosfotúngstic s'utilitza també per precipitar diferents tipus de [[colorant]]s per obtenir laques.<ref>Non-staining pigments and their use US patent: 2999026 Issue date: Sep 1961, Inventor: Chester Davis</ref> Per exemple s'ha utilitzat per a l'obtenció de colorants bàsics, colorants de trifenilmetà i per derivats<ref>Pigments, Organic K Hunger, W Herbst Ullmans Encyclopedia of Industrial Chemistry</ref> de la [[pararosanilina]].
=== Histologia ===
Linha 56 ⟶ 55:
La PTAH produeix taques marrons vermelloses o blaves sobre els teixits segons de quin tipus siguin aquests. Aquesta propietat de tinció simultània en dos colors no es presenta en altres reactius d'hematoxilina com per exemple l'alum-hematoxilina. El paper de l'àcid fosfotúngstic i el mecanisme de tinció actualment, encara no es coneixen completament. És interessant remarcar que el component actiu de l'hematoxilina és la forma oxidada, l'hematina,<ref>Phosphotungstic acid- hematoxylin; spectrophotometry of the lake in solution and in stained tissue Terner JY, Gurland J, Gaer F. Stain Technol (1964),39, 141-53</ref>
encara que això es reconeix rarament en la literatura referent a les tincions d'hematoxilina; de fet, l'àcid fosfotúngstic interacciona amb l'hematina. La composició del reactiu de Mallory
;Colorants tricròmics: En aquests reactius, sempre s'utilitzen dos o tres colorants amb àcid fosfotúngstic, ja sigui en procediments d'un sol pas o en procediments polietàpics. Aquests reactius tenyeixen de diferents colors diferents tipus de teixits. Com ja hem dit, el mecanisme de la tinció encara no es coneix completament. Algunes explicacions proposen que l'àcid fosfotúngstic actua com a [[corrosiu]] que fa que els teixits<ref>Dyes and other colorants in microtechnique and biomedical research J A Kiernan Color. Technol. 122, 1–21 doi:10.1111/j.1478-4408.2006.00009.x</ref> es colorin, o que, alternativament, bloqueja els teixits per facilitar l'actuació de les molècules colorants.<ref>The role of phosphotungstic and phosphomolybdic acids in connective tissue staining I. Histochemical studies M.M. Everett and W.A. Miller The Histochemical Journal, 6, 1, (1974), 25-34, doi:10.1007/BF01011535</ref>
;Tinció negativa: La [[tinció negativa]] per l'àcid fosfotúngstic es basa en l'[[adsorció]] sobre els teixits o sobre la superfície dels virus, i en la seva densitat d'electrons. Aquesta densitat d'electrons s'explica per la presència dels dotze àtoms de tungstè (de [[nombre atòmic]] 74). Com l'adsorció no es veu afectada pel pH, s'ha proposat que es tracta d'un mecanisme d'adsorció
=== Anàlisi ===
Linha 68 ⟶ 67:
Un dels papers de l'àcid fosfotúngstic en procediments analítics és precipitar proteïnes. De fet se l'ha anomenat precipitant universal de proteïnes polars.<ref>Phosphotungstate: a "universal" (nonspecific) precipitant for polar polymers in acid solution JE Scott - Journal of Histochemistry and Cytochemistry, 197119, 11, 689</ref> Altres estudis han demostrat que també fa precipitar els grups guanidino i [[ε-amino-imizadol]] pero que no fa precipitar els grups α-amino.<ref>Precipitation of proteins: The separation of proteins with heteropolyacids M. Z. Sternberg, Biotechnology and Bioengineering 12, 1, (1970), 1 - 17</ref>
=== Fàrmacs i Compost de membranes d'intercanvi de protons ===
No s'han efectuat moltes investigacions en aquest àmbit. Un dels pocs treballs de recerca que s'han realitzat en aquest sentit estan relacionats amb la
=== Referències ===▼
▲== Referències==
{{Referències|2}}
| |||