Sistema incrustat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: typo fix
mCap resum de modificació
Línia 2:
[[Fitxer:ADSL modem router internals labeled.jpg|400px|thumbnail|dreta|Imatge de l'nterior d'un módem/enrutador [[ADSL]]. Un exemple de sistema incrustat on podem observar un [[microprocessador]] (4), [[Memòria d'accés aleatori|RAM]] (6), i una [[Memòria flaix]] (7).]]
Un '''sistema incrustat''' (o '''sistema integrat''' o també '''sistema encastat''') és un [[Informàtica|sistema informàtic]] dissenyat per realitzar una o poques funcions específiques normalment en un sistema de computació en temps real i que, és encapsulat totalment pel dispositiu que controla. A diferència d'un [[ordinador]] d'ús personal, que està dissenyat per tal de cobrir un ampli rang de necessitats, els sistemes encastats cobreixen necesitats específiques.
La mayor partmajoria dels components que trobemes troben en un sistema encastat es troben inclosossón a la [[placa mare]] i el seu aspecte acostuma a ser diferent del d'un [[ordinador]].
 
== Història ==
El primer sistema integrat modern reconeixible va ser l'ordinador d'orientació Apollo (AGC) desenvolupat per Charles Stark Draper de [[Massachusetts_Institute_of_TechnologyMassachusetts Institute of Technology|l'Institut de Tecnologia de Massachusetts]] l’any 1967, en què va ser el sistema de guiat de la missió lunar [[Programa_ApolloPrograma Apollo|Apollo]]. Cada missió lunar tenia dos sistemes AGC, una càrrega de sistema de guiat inercial i un altre per al [[Mòdul_lunar_ApolloMòdul lunar Apollo|mòdul lunar]]. En l'inici del projecte, l'ordinador AGC va ser considerat el component menys fiable del projecte, ja que incorporava uns nous circuits integrats monolítics desenvolupats recentment per reduir mida i pes.
 
Un dels primers sistemes integrats produït en massa va ser l'equip d’orientació Autonetics D-17 pel [[LGM-30_Minuteman30 Minuteman|míssil Minuteman]], introduït l’any 1961. Des d'aquestes primeres aplicacions en la dècada dels 60, els sistemes integrats han baixat de preu i hi han tingut un augment dramàtic en la capacitat de processament i funcionalitat.
El primer sistema integrat modern reconeixible va ser l'ordinador d'orientació Apollo (AGC) desenvolupat per Charles Stark Draper de [[Massachusetts_Institute_of_Technology|l'Institut de Tecnologia de Massachusetts]] l’any 1967, en què va ser el sistema de guiat de la missió lunar [[Programa_Apollo|Apollo]]. Cada missió lunar tenia dos sistemes AGC, una càrrega de sistema de guiat inercial i un altre per al [[Mòdul_lunar_Apollo|mòdul lunar]]. En l'inici del projecte, l'ordinador AGC va ser considerat el component menys fiable del projecte, ja que incorporava uns nous circuits integrats monolítics desenvolupats recentment per reduir mida i pes.
 
En l'apartat de microprocessadors, entre ells, tenim [[Intel_4004Intel 4004|l'Intel 4004]] que va ser dissenyat per a les calculadores i altres sistemes petits però requeria memòria externa i xips de suport. Però a principis de la dècada dels 80, la memòria i els components d’entrada i sortida necessaris havien estat integrats en el mateix xip del processador formant un microcontrolador. Aquests, permeten trobar aplicacions en què un ordinador de propòsit general seria massa costós.
Un dels primers sistemes integrats produït en massa va ser l'equip d’orientació Autonetics D-17 pel [[LGM-30_Minuteman|míssil Minuteman]], introduït l’any 1961. Des d'aquestes primeres aplicacions en la dècada dels 60, els sistemes integrats han baixat de preu i hi han tingut un augment dramàtic en la capacitat de processament i funcionalitat.
 
En l'apartat de microprocessadors, entre ells, tenim [[Intel_4004|l'Intel 4004]] que va ser dissenyat per a les calculadores i altres sistemes petits però requeria memòria externa i xips de suport. Però a principis de la dècada dels 80, la memòria i els components d’entrada i sortida necessaris havien estat integrats en el mateix xip del processador formant un microcontrolador. Aquests, permeten trobar aplicacions en què un ordinador de propòsit general seria massa costós.
 
== Característiques ==
Linha 30 ⟶ 29:
 
== Limitacions ==
 
Els sistemes integrats realitzen tasques i especificacions per a completar, i aquestes han de complir una sèrie de limitacions, les quals serien:
 
Linha 39 ⟶ 37:
* Potència de càlcul: S'ha de tenir la potència de càlcul necessària només per satisfer les necessitats de la tasca a processar. La finalitat d’això seria reduir el cost addicional que podria comportar un component de més potencia i reduir l'excés de consum energètic (electricitat).
 
* L’autonomia: El consum d'energia ha de ser tan baixa com sigui possible causa de la utilització de [[Bateria_elèctricaBateria elèctrica|bateries]] i / o de [[Placa_solarPlaca solar|panells solars]] o fins i tot de [[Pila_de_combustiblePila de combustible|cel·les de combustible]], tot depenent del tipus de projecte. Si disposa d'alimentació permanent, llavors la qüestió seria optimitzar el consum energètic.
 
* Temps: Tant el temps d'execució com el temps d'expiració d'una tasca s’han de determinar (els terminis són coneguts i acotats a priori). Aquesta última restricció s'aplica aplicada generalment en sistemes que tenen propietats en temps real.
 
* Fiabilitat: Si succeeix que alguns d'aquests sistemes encastats fallen, poden posar vides o inversions significatives en perill. Per això se’ls anomena “crítics” i mai han de fallar. Per "mai fallen" s'ha d'entendre per proporcionar sempre, resultats precisos i pertinents dins del temps esperat pels usuaris (maquinària i / o humà) d'aquests resultats.
 
* Seguretat: Aquests sistemes poden utilitzar informació confidencial de l'usuari o usuaris, i per tant ha de ser mantinguda i protegida.
Linha 85 ⟶ 83:
* [[Programari incrustat]]
* [[FreeRTOS]]
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==