Revisió del 02:52, 23 feb 2015 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot substitueix PAGENAME pel nom de la pàgina. ← Edició anterior		Revisió del 19:26, 11 maig 2015 modifica desfés Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.392 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 78: == Núpcies i descendents == El [[29 de juny]] dedel [[1407]] es casà a [[València]] amb '''[[Isabel d'Aragó i de Fortià\|Isabel d'Aragó]]''', filla de [[Pere el Cerimoniós\|Pere III el Cerimoniós]] i germana de [[Martí l'Humà]]. D'aquesta unió nasqueren: * la infanta [[Elisabet d'Urgell i d'Aragó\|Elisabet d'Urgell]] ([[1409]]-[[1430]]), casada el [[1428]] amb [[Pere de Portugal]], duc de [[Coïmbra]] * la infanta Elionor d'Urgell ([[1414]]-[[1438]]), casada el [[1436]] amb Raimon Orsini * la infanta [[Joana d'Urgell]] ([[1415]]-[[1445]]), casada el [[1435]] amb '''[[Joan I de Foix]]''' i el [[1445]] amb [[Joan Ramon Folc III de Cardona]] * l'infant Felip d'Urgell (?-v [[1422]]) * la infanta Caterina d'Urgell (?-v [[1424]]) == Vida política == Martí l'Humà el nomenà [[~~Lloctinent~~lloctinent de Catalunya]] el [[1407]] i [[1408]]. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort [[Martí el Jove]], el rei el nomenà procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei [[Martí l'Humà]], revocà el nomenament sota pressions del [[bisbe de Saragossa]], així com de la família Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor. Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el [[Compromís de Casp]], ~~essent~~i fou escollit en el seu lloc el que seria [[Ferran I d'Antequera]]. Aquest resultat provocà la [[revolta del comte d'Urgell]], que acabà amb el setge de la seva seu al [[castell Formós]] de [[Balaguer]], on acabà rendint-se el [[31 d'octubre]] dedel [[1413]].<ref>[[s:Carta del rei Ferran d'Antequera al seu primogènit Alfons (31-10-1413)\|Historia de los Condes de Urgel, escrita por D. Diego Monfar y Sors, Archivero del Real Archivo de Barcelona, y publicada de real órden por D. Próspero de Bofarull y Mascaró, Barcelona 1853, Tomo II, p.534-535.]]</ref> Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana [[Elionor d'Urgell]]. Va romandre empresonat al castell d'[[Urueña]] (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), [[Mora (Toledo)\|Mora de Toledo]] (1420-1422), l'[[Alcàsser de Madrid]] (1422-1424), breument a [[Terol]] i, finalment, va ser conduït al [[castell de Xàtiva]], on va morir el 1433.<ref>S. Sobrequés, ''Els Barons de Catalunya'', Ed. Vicens-Vives, 4ª ed., 1989, p. 150.</ref> == Representacions de Jaume d'Urgell en les arts == La seva història tràgica i la seva significació política el van convertir en protagonista de diferents obres literàries, sobretot alen el període de la [[Renaixença (catalana)\|Renaixença]]: * ''La fi del Comte d'Urgell'', crònica anònima en català, de gran valor literari, pretesament escrita a mitjan segle XV, tot i que també s'ha considerat com una falsificació escrita per [[Dídac Monfar i Sors]], autor del s. XVII. * ''El trovador'', drama d'[[Antonio García Gutiérrez]] (1836), situa l'acció en el marc de la guerra civil contra Joan II, i el protagonista és partidari de Jaume d'Urgell, al qual fa referència. La versió operística de [[Giuseppe Verdi]] ''Il trovatore'' (1853) elimina aquestes referències. * ''L'orfaneta de Menàrguens, o, La Catalunya agonitzant'', novel·la d'[[Antoni de Bofarull]] (1862). * ''[[O rei o res!]]'', drama històric, original de [[Frederic Soler]] (1866). * ''La mort d'en Jaume d'Urgell'', monòleg d'[[Àngel Guimerà]] (1896). * ''Nueve brindis por un rey,'' "farsa histórica" de [[Jaume Salom i Vidal]] (1974) fa referència al Compromís de Casp i als drets de Jaume d'Urgell. * ''Jaume d'Urgell. Primera Part. [http://www.mcu.es/webISBN/tituloDetalle.do?sidTitul=1786304&action=busquedaInicial&noValidating=true&POS=0&MAX=50&TOTAL=0&prev_layout=busquedaisbn&layout=busquedaisbn&language=es Obra de teatre publicada el 2010:]i a la [http://canperescultura.blogspot.com.es/search?q=jaume+d%27urgell xarxa]. Línia 107: == Bibliografia == {{Projectes germans\|Viquitexts=Jaume II d'Urgell}} * Francesca Vendrell de Millàs i Àngels Masià de Ros, ''Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell'', editorial Aedos, 11956.~~956~~ {{Inicia taula}}

Jaume II d'Urgell: diferència entre les revisions