Jaume II d'Urgell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix PAGENAME pel nom de la pàgina.
Cap resum de modificació
Línia 78:
 
== Núpcies i descendents ==
El [[29 de juny]] dedel [[1407]] es casà a [[València]] amb '''[[Isabel d'Aragó i de Fortià|Isabel d'Aragó]]''', filla de [[Pere el Cerimoniós|Pere III el Cerimoniós]] i germana de [[Martí l'Humà]]. D'aquesta unió nasqueren:
* la infanta [[Elisabet d'Urgell i d'Aragó|Elisabet d'Urgell]] ([[1409]]-[[1430]]), casada el [[1428]] amb [[Pere de Portugal]], duc de [[Coïmbra]]
* la infanta Elionor d'Urgell ([[1414]]-[[1438]]), casada el [[1436]] amb Raimon Orsini
* la infanta [[Joana d'Urgell]] ([[1415]]-[[1445]]), casada el [[1435]] amb '''[[Joan I de Foix]]''' i el [[1445]] amb [[Joan Ramon Folc III de Cardona]]
* l'infant Felip d'Urgell (?-v [[1422]])
* la infanta Caterina d'Urgell (?-v [[1424]])
 
== Vida política ==
Martí l'Humà el nomenà [[Lloctinentlloctinent de Catalunya]] el [[1407]] i [[1408]]. Coincidint amb el seu ascens a la corona comtal, i mort [[Martí el Jove]], el rei el nomenà procurador i governador general, fet que s'interpretava com el reconeixement de la seva virtual condició d'hereu de la corona. Poc abans de la seva mort, el rei [[Martí l'Humà]], revocà el nomenament sota pressions del [[bisbe de Saragossa]], així com de la família Urrea, i va morir sense deixar nomenat successor.
 
Aspirant a la successió a la mort d'aquest, no fou escollit en el [[Compromís de Casp]], essenti fou escollit en el seu lloc el que seria [[Ferran I d'Antequera]]. Aquest resultat provocà la [[revolta del comte d'Urgell]], que acabà amb el setge de la seva seu al [[castell Formós]] de [[Balaguer]], on acabà rendint-se el [[31 d'octubre]] dedel [[1413]].<ref>[[s:Carta del rei Ferran d'Antequera al seu primogènit Alfons (31-10-1413)|Historia de los Condes de Urgel, escrita por D. Diego Monfar y Sors, Archivero del Real Archivo de Barcelona, y publicada de real órden por D. Próspero de Bofarull y Mascaró, Barcelona 1853, Tomo II, p.534-535.]]</ref> Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana [[Elionor d'Urgell]]. Va romandre empresonat al castell d'[[Urueña]] (1413-1420, i novament entre 1424 i 1426), [[Mora (Toledo)|Mora de Toledo]] (1420-1422), l'[[Alcàsser de Madrid]] (1422-1424), breument a [[Terol]] i, finalment, va ser conduït al [[castell de Xàtiva]], on va morir el 1433.<ref>S. Sobrequés, ''Els Barons de Catalunya'', Ed. Vicens-Vives, 4ª ed., 1989, p. 150.</ref>
 
== Representacions de Jaume d'Urgell en les arts ==
 
La seva història tràgica i la seva significació política el van convertir en protagonista de diferents obres literàries, sobretot alen el període de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]]:
 
* ''La fi del Comte d'Urgell'', crònica anònima en català, de gran valor literari, pretesament escrita a mitjan segle XV, tot i que també s'ha considerat com una falsificació escrita per [[Dídac Monfar i Sors]], autor del s. XVII.
* ''El trovador'', drama d'[[Antonio García Gutiérrez]] (1836), situa l'acció en el marc de la guerra civil contra Joan II, i el protagonista és partidari de Jaume d'Urgell, al qual fa referència. La versió operística de [[Giuseppe Verdi]] ''Il trovatore'' (1853) elimina aquestes referències.
* ''L'orfaneta de Menàrguens, o, La Catalunya agonitzant'', novel·la d'[[Antoni de Bofarull]] (1862).
* ''[[O rei o res!]]'', drama històric, original de [[Frederic Soler]] (1866).
* ''La mort d'en Jaume d'Urgell'', monòleg d'[[Àngel Guimerà]] (1896).
* ''Nueve brindis por un rey,'' "farsa histórica" de [[Jaume Salom i Vidal]] (1974) fa referència al Compromís de Casp i als drets de Jaume d'Urgell.
* ''Jaume d'Urgell. Primera Part. [http://www.mcu.es/webISBN/tituloDetalle.do?sidTitul=1786304&action=busquedaInicial&noValidating=true&POS=0&MAX=50&TOTAL=0&prev_layout=busquedaisbn&layout=busquedaisbn&language=es Obra de teatre publicada el 2010:]i a la [http://canperescultura.blogspot.com.es/search?q=jaume+d%27urgell xarxa].
 
Línia 107:
== Bibliografia ==
{{Projectes germans|Viquitexts=Jaume II d'Urgell}}
* Francesca Vendrell de Millàs i Àngels Masià de Ros, ''Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell'', editorial Aedos, 11956.956
 
{{Inicia taula}}