Dorífor: diferència entre les revisions

Aquesta és l'obra exponencial del període clàssic grec i una de les més importants de l'autor. Si comparéssim totes les obres de Policlet, com el [[Diadúmenos|''Diadúmenos'']], veuríem l'evolució de l'artista i l'evolució de l'escultura grega.

El ''Dorífor'', en l'imaginari col·lectiu, és l'encarnació del [[cànon (estètica)|cànon]] clàssic. L'escultura aplica per primera vegada el sistema de proporcions ideal per a un cos i els estudiosos del tema no es van posar d'acord sobre quina n'era la mesura base. Les primeres teories diuen que era la falangeta del dit petit i, gràcies a aquesta, es podiespodia fer un càlcul de totes les altres mesures del cos. Però Policlet, en ''El cànon'', va deixar establert que l'altura total de la figura hauria de ser el seu cap multiplicat per 7. Es coneix com el ''cànon 1/7'' i és la mesura acceptada com a cànon ideal. En aquesta estàtua, s'expressa l'harmonia entre les parts: Policlet aconsegueix crear una proporcionalitat i un dinamisme estructural en les cames i els braços, les espatlles i l'abdomen.

Es tracta d'un dels exemples més primerencs del ''[[contrapposto]]'', que és alternatiu i creuat, utilitzat per a donar un lleu moviment que trenca la frontalitat, amb la cama dreta aguantada a terra i l'esquerra simulant un pas, amb només els dits del peu tocant a terra, el braç dret en repòs i l'esquerre doblegat per sostenir la llança, el tors i el cap lleugerament decantats a la dreta. En conclusió de les línies compositives, podem dir que Policlet trenca el concepte tradicional de simetria oposada.

D'aquesta obra, no se n'ha conservat l'original, de [[bronze]], i només ha arribat fins a nosaltres en diverses còpies romanes de [[marbre]] (això vol dir que era molt admirada i té influència en el model per a representar alsels emperadors romans, per exemple: [[August de Prima Porta]]), entre les quals destaca la del [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols|Museu Arqueològic Nacional]] de [[Nàpols]], de 212 cm d'alt, trobada al [[segle XVI]] a la Villa Aldobrandini de [[Frascati]]. Cal fer notar que les còpies de marbre afegeixen un tronc d'arbre darrere la cama dreta per aguantar el pes de l'estàtua, ja que es tracta d'un material molt més pesant que el bronze originari, i més si es té en compte que les estàtues de bronze eren buides. Aquesta i moltes altres obres de Policlet només es coneixen a través demitjançant còpies posteriors i fragments.

La funció d'aquesta escultura és decorativa,; es creu que anava col·locada en un lloc públic o era un monument sepulcral o votiu. Policlet esculpeix figures d'atletes per encàrrec de les famílies benestants gregues.