Ludwig Wittgenstein: diferència entre les revisions

| religio = [[Judaisme]]

}}

 

Va impartir docència a la càtedra de filosofia de la [[Universitat de Cambridge]] entre 1939 i 1947.<ref name=Time>{{ref-web|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,990616,00.html |títol="Ludwig Wittgenstein: Philosopher" |consulta= |autor= |cognom=Dennett |nom=Daniel |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua=anglès |obra= ''Time'' magazine|pàgines= |lloc= |editor= |data=29 |any= 1999 |mes=març |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref> És famós per haver inspirat dos dels principals moviments filosòfics del segle XX: el [[positivisme lògic]] i la [[filosofia del llenguatge ordinari]]. Al llarg de la seva vida, també va publicar la ressenya d'un llibre, un article, un diccionari per a nens i el ''Tractatus Logico-Philosophicus'' (1921), de 75 pàgines.<ref>Per les obres publicades durant la seva vida, vegeu Monk, Ray. ''How to read Wittgenstein''. W.W. Norton & Company. 2005, p. 5.</ref><ref>Pel nombre de paraules publicades en la seva vida, vegeu Stern, David. [http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1468-0378.2010.00425.x/full "The Bergen Electronic Edition of Wittgenstein's ''Nachlass''"], ''The European Journal of Philosophy''. Vol 18, issue 3, setembre 2010.</ref> El 1999, en una enquesta sobre els llibres de filosofia més rellevants, la seva obra pòstuma, ''Investigacions filosòfiques'' (1953) es va considerar com el llibre més important de la filosofia del segle XX.<ref>Lackey, Douglas. [http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/0031-806X.00022/abstract?systemMessage=Due+to+scheduled+maintenance+access+to+the+Wiley+Online+Library+may+be+disrupted+as+follows%3A+Monday%2C+6+September+-+New+York+0400+EDT+to+0500+EDT%3B+London+0900+BST+to+1000+BST%3B+Singapore+1600+to+1700 "What Are the Modern Classics? The Baruch Poll of Great Philosophy in the Twentieth Century"], ''Philosophical Forum''. 30 (4), desembre de 1999, p. 329–346.</ref><ref>Per a un resum de l'enquesta, vegeu [http://lindenbranch.weblogs.us/archives/878 ''lindenbranch.weblogs''], consultat el 3 de setembre de 2010.</ref>

 

=== Primers anys ===

[[Fitxer:Gustav Klimt 055.jpg|thumb|150px|''Retrat de Margarethe Stonborough-Wittgenstein'' per [[Gustav Klimt]] (1905), pintat per al casament de la segona germana Wittgenstein, la Gretl.]]

Els nens van ser batejats com a catòlics i es van criar en un entorn excepcional. L'activitat familiar es va situar en el centre de la vida cultural de Viena; [[Bruno Walter]], el famós director d'orquestra, va descriure la vida al Palais Wittgenstein com un lloc amb una "atmosfera omnipresent d'humanitat i de cultura".<ref>Monk, p. 8.</ref> Karl era un destacat mecenes de les arts; finançà obres d'[[Auguste Rodin]] i de la sala d'exposicions i galeria d'art de la ciutat, la Wiener Secessionsgebäude (l'edifici de la Secessió). [[Gustav Klimt]] va pintar el retrat de casament de Gretl, la segona germana, i [[Johannes Brahms]] i [[Gustav Mahler]] van fer concerts de manera regular a la casa familiar. Alexander Waugh descriu que la pubilla, Hermine, estava tan nerviosa quan veia Brahms que, un cop que la van convidar a seure al seu costat en un sopar, es va passar la major part de la nit vomitant en un dels banys.<ref>Waugh, p. 9.</ref>

=== Antecedents familiars ===

 

 

Van tenir 11 fills, tots sota la prohibició imposada per Hermann de casar-se amb jueus, entre ells els Wittgenstein. El pare, Karl, a la [[dècada del 1880]], ja era un dels homes més rics de l'[[Imperi austrohongarès]], amb una fortuna aconseguida amb la [[indústria]] del [[ferro]] i l'[[acer]].<ref name=Bramann>Bramann, Jorn K.; Moran, John. [http://faculty.frostburg.edu/phil/forum/KarlWittgenstein.htm "Karl Wittgenstein, Business Tycoon and Art Patron"], Frostburg State University, consultat el 2 de setembre de 2010.</ref> Gràcies a Karl, els Wittgenstein es van convertir en un equivalent dels [[Krupps]] o [[Rothschild]]; com a resultat de la decisió presa el 1898 de transferir totes les seves inversions a l'estranger, la família estava protegida de la hiperinflació que va afectar Àustria després de la [[Primera Guerra Mundial]].<ref>Monk, p. 7.</ref>

[[Ray Monk]] escriu que l'objectiu de Karl era convertir els seus fills en líders de la [[indústria]], ja que no els va enviar a l'escola perquè no adquirissin mals hàbits, però van ser educats en la llar per tal de preparar-los per al treball dins l'imperi empresarial de Karl.<ref name=Monk11>Monk, p. 11ff.</ref> Com recull Anthony Kenny, tres d'ells es van suïcidar; Paul es va convertir en un pianista de concert i Ludwig arribà a ser un filòsof després d'un breu període com a enginyer.<ref name=Kenny>Kenny, Anthony. [http://www.nytimes.com/1990/12/30/books/give-him-genius-or-give-him-death.html?pagewanted=all "Give Him Genius or Give Him Death"], ''The New York Times'', 30 de desembre de 1990.

*[http://www.wittgen-cam.ac.uk/ "Ludwig Wittgenstein: Background"], Wittgenstein archive, University of Cambridge, consultat el 7 de setembre de 2010.</ref> El psiquiatre irlandès Michael Fitzgerald sosté que Karl era un perfeccionista sense empatia, i que la mare de Wittgenstein era ansiosa i insegura, incapaç de fer front al seu marit.<ref name=Fitzgerald/> Sigui quina sigui la raó per a això, dins la família sembla que hi havia una forta tendència a la depressió, o el que l'escriptor Anthony Gottlieb anomena ''mal humor'' i ''una tensió nerviosa extrema''. Gottlieb explica una història sobre Paul: quan estava practicant en un dels set pianos de cua de la família, de sobte va cridar a Ludwig que estava en l'habitació del costat: "No puc tocar quan estàs a casa, ja que sento que el teu escepticisme es filtra cap a mi per sota de la porta!".<ref name=Gottlieb>Gottlieb, Anthony. [http://www.newyorker.com/arts/critics/books/2009/04/06/090406crbo_books_gottlieb "A Nervous Splendor"], ''The New Yorker'', 9 d'abril de 2009.</ref> Fitzgerald i el psiquiatre suec Christopher Gillberg opinen que Wittgenstein presentava diversos trets d'[[autisme d'alt funcionament]]. La psiquiatra alemanya Sula Wolff suggereix que patia d'un [[trastorn esquizoide de la personalitat]].<ref name=Fitzgerald>Fitzgerald, Michael. [http://www.springerlink.com/content/wd1bk8fkp4ru6xvy/ "Did Ludwig Wittgenstein have Asperger's syndrome?"], ''European Child & Adolescent Psychiatry'', volum 9, núm. 1, p. 61–65. DOI: 10.1007/s007870050117.</ref><ref>Fitzgerald, Michael. ''Autism and Creativity: Is There a Link Between Autism in Men and Exceptional Ability?''. Routledge, 2004; vegeu el capítol "Ludwig Wittgenstein", p. 57ff.</ref>

 

El seu germà gran, Hans, també patia d'[[autisme]]. Alexander Waugh, un [[biògraf]] de Wittgenstein, explica que la primera paraula del nen va ser "Èdip". A l'edat de quatre, escriu Waugh, Hans va poder identificar l'[[efecte Doppler]] en una sirena que sonà fent quarts de to, i als cinc anys va començar a plorar exclamant: "Malament! malament!" quan dues ''[[brass band]]'' ([[bandes de música]]) tocaven en un desfilada de [[carnaval]] i feien sonar la mateixa melodia en diferents tonalitats. Va ser aclamat com un geni de la música, i probablement fou [[homosexual]]. Va morir en circumstàncies misterioses el maig de 1902, quan va fugir als Estats Units després de desaparèixer d'un vaixell a la [[badia de Chesapeake]]; probablement fou un suïcidi.<ref>Waugh, p. 24–26</ref><ref name="Monk11"/>

 

=== Anys de formació ===

Educat per tutors en la seva pròpia casa fins als catorze anys, després de la mort de Hans i Rudi, el seu pare, Karl, va cedir i va permetre que Paul i Ludwig anessin a l'escola. Alexander Waugh va escriure que ja era massa tard per a Wittgenstein per a passar els exàmens en el gimnàs més acadèmic, a Wiener Neustadt, que va fallar en el seu examen d'ingrés i amb prou feines va aconseguir, després de classes addicionals, aprovar l'examen per al més tècnic Kuk Realschule a Linz, una escola del petit estat amb 300 alumnes, i d'acord amb Brian McGuinness, un bastió del [[nacionalisme alemany]].<ref name=Waugh33>Waugh, p. 33.</ref><ref>McGuinness, Brian. ''Wittgenstein: a life. Young Ludwig 1889-1921''. University of California Press, 1988, p. 51ff.</ref><ref>K.u.k. stood for "Kaiserlich und königlich''.</ref> El 1903, quan tenia 13 anys, va començar tres anys d'escolaritat en albergs propers en el període lectiu amb la família d'un Srigl Dr, un mestre del gimnàs local, i la família li donà el sobrenom de ''Luki''.<ref name=McGuinness51>McGuinness, p. 51.</ref>

 

Quan abandonà els seus avis paterns, va deixar el [[judaisme]] per a convertir-se al [[protestantisme]]; ell i la seva família es van mudar de [[Saxònia]] ([[Alemanya]]) a Viena, on el pare de Ludwig, Karl Wittgenstein, va guanyar força i admiració en tornar un dels comerciants pioners de la indústria de l'acer i del ferro de l'[[Imperi austrohongarès]]. La mare de Ludwig es va convertir al [[catolicisme]] i llavors ell la va seguir, en encobert desafiament al seu pare,<ref> [http://solotxt.brinkster.net/csn/06filos.htm El món de Wittgenstein. La insòlita vida d'un filòsof]. </ref> encara que, en morir, no va tenir un enterrament catòlic, perquè mai va practicar el catolicisme.<ref> Quan els seus dos alumnes preferits, [[Anscombe]] i [[Smythies]], es convertiren al catolicisme, Wittgenstein va dir que no podria creure en les coses que ells professen. </ref>

 

 

=== Filòsof i mestre ===