Palau Reial Major: diferència entre les revisions

 

== Arquitectura ==

Sota el [[Saló del Tinell]] hi ha vestigis d'un conjunt d'edificis monumentals de l'època visigòtica dels primers [[comtes de Barcelona]]. Durant el segle XI l'edifici va ser enderrocat per tal de construir-ne un de nou; l'obra romànica era rectangular i perpendicular a la [[Muralla romana de Barcelona|muralla]] a la qual estava adossada. Aquest palau romànic, conegut com el '''Palau Comtal''', o '''Palau dels Comtes''', va romandre prop de dos segles, sense que s'hi fes cap reforma important.

 

El canvi dels dominis dels comtes barcelonins, que havien passat a governar una corona per terres [[regne d'Aragó|aragoneses]] i [[regne de Sicília|sicilianes]], va fer que comencessin les reformes: al segle XIII es van realitzar pintures [[mural]]s representant l'exèrcit català, actualment al [[Museu d'Història de la Ciutat]], i la construcció d'un nou cos a la part sud-oest del pati, amb planta baixa i arcades, i el pis principal de doble altura, amb finestrals triforats i amb [[llinda]] d'[[Arc (arquitectura)|arcs]] (en l'actualitat, totalment reconstruïts).

El Saló del Tinell consta de planta rectangular, de 34 metres de llargària per 17 d'amplària i 12 d'alçada, coberta amb un sostre pla amb bigues de fusta que descansen sobre sis [[arc de mig punt|arcs de mig punt]] de pedra amb perfil de [[motllura]] sobre unes [[columna|columnes]] adossades amb [[capitell]]s i de més de 16 metres de llum.

 

[[Pere el Cerimoniós]] va fer enderrocar tot l'interior pel mestre d'obres Guillem Carbonell, però va conservar les façanes i féu bastir un gran saló per a recepcions i banquets. L'any [[1362]] ja estava pintant el sostre Jaume Desfeu, seguidament es va fer la pavimentació i el [[1370]] es va posar una [[placa commemorativa]] sobre la porta:{{cita|En l'any de la nativitat de Nostre Senyor MCCCLXX lo molt alt Senyor en Pere Terç Rei d'Aragó féu obrar aquesta cambra.|}}Per aquest temps, a més de les sales de representació i les residencials, es té notícia d'una armeria:{{cita| Arxiu de les armes reials.|}}

L'any [[1302]] es va dur a terme la construcció de la capella reial de Santa Àgata, en substitució de l'antic oratori que hi havia al palau, ja amb traça [[arquitectura gòtica|gòtica]] plenament, adossada a la muralla romana, i encarregada pel rei [[Jaume el Just]] al mestre d'obres [[Bertran Riquer]]; disposava de porta directa amb el palau i d'una tribuna enlaire per a l'assistència dels reis a les cerimònies religioses. Dedicada originalment a santa Maria, sembla va estar sota diverses advocacions fins a l'any 1601 que rebé l'actual de [[santa Àgata]], per les relíquies que s'hi guardaven d'aquesta santa. Té una torre octagonal del primer quart del segle XIV, i és d'una sola [[nau (arquitectura)|nau]] amb [[volta de canó]] i [[arc diafragma|arcs de diafragma]]. La sagristia està construïda dintre de la muralla romana.

El rei [[Martí I l'Humà]], l'any [[1403]], va reformar la plaça engrandint-la perquè s'hi poguessin celebrar tornejos. Va emprendre noves reformes a les plantes altes i al pati, per a les quals es portà pedra mallorquina de [[Santanyí]], [[rajola de València|rajoles de València]] i materials diversos de [[Sicília]]. Es va bastir també un pas elevat cap a la catedral al costat del portal de Sant Iu (aquest pas va ser enderrocat l'any [[1823]]).

 

 

Al segle XVI va deixar de ser l'estatge reial i es va repartir el conjunt entre la [[Inquisició]] i l'administració reial: es va adaptar l'edifici per als nous usos, com les escrivanies i els arxius de la [[Reial Audiència]], i el Saló del Tinell fou dividit en diferents espais i s'hi van obrir diverses portes. La porta coronada amb un frontó triangular per la qual s'entrava a la Reial Audiència, i que es pot veure en un dibuix de [[Gustave Doré]], publicat a ''Le Tour du Monde: Voyage en Espagne'', el [[1862]], és la que està col·locada a la placeta de Sant Iu per l'entrada al [[Museu Marès]].

Es va construir el [[Palau del Lloctinent]], encarregat per [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] al mestre d'obres Antoni Carbonell, entre els anys [[1549]] i [[1557]]. De planta rectangular, amb quatre plantes més els baixos, d'estil gòtic tardà amb elements [[renaixement|renaixentistes]] i un gran pati central, a la planta baixa té quatre grans arcs carpanells sobre pilars que sostenen una galeria de tipus toscà amb arcs de mig punt; l'escala cap al pis superior està disposada com als palaus italians.

Es va aixecar també el Mirador del Rei Martí, torre rectangular de cinc pisos d'altura, l'any [[1555]]; a cada pis hi ha una galeria d'arcs de mig punt amb set finestres.<ref> L'origen de aquestes torres era amb finalitats de defensa, com a talaia, i també per simple ostentació. De l'època medieval, el més semblant al de la plaça del Rei és la torre Vittoria a [[Como]] o les torres de la població toscana de [[San Gimignano]].</ref>