Platihelmints: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 13:
[[Turbellaria]]
}}
Els '''platihelmints''' (''Platyhelminthes'', del [[Grec modern|grec]] πλατύ, ''plat'', que significa "pla" i ἕλμινς (arrel: ἑλμινθ-), ''helmint'', que significa "cuc")<ref name="Ehlers1995">Ehlers, Ulrich, and Beate Sopott-Ehlers. “Plathelminthes or Platyhelminthes?” Hydrobiologia 305.1-3 (1995) : 1-2.</ref> constitueixen un fílum d'[[animals]] invertebrats [[bilateri]]s, no segmentats, i [[protòstoms]] de cos tou i relativament simples. A diferència d'altres bilateris, no tenen [[celoma|cavitat corporal]], ni [[Òrgan (anatomia)|òrgans]] [[sistema circulatori|circulatoris]] ni [[sistema respiratori|respiratoris]] especialitzats, fet que els limita a formes aplanades que permeten el pas d'[[oxigen]] i [[nutrient]]s a través dels seus cossos per [[difusió]].
 
En els textos tradicionals de zoologia els platihelmints es divideixen en [[turbel·lari]]s, que en la seva majoria no són [[paràsit]]s com els [[triclàdide]]s, i tres grups únicament parasítics: [[cestode]]s, [[trematode]]s i [[monogeni]]s. La majoria de turbel·laris són depredadors, i viuen a l'aigua o a entorns ombrívols i humits com la [[fullaraca]]. Els cestodes i trematodes tenen cicles vitals complexos, amb estadis madurs que viuen com a paràsits en els sistemes digestius de peixos o [[vertebrat]]s terrestres, i estadis intermedis que infecten hostes secundaris. Els ous dels trematodes són excretats des dels hostes principals, mentre els cestodes adults generen enormes quantitats de [[proglòtid]]s com segments [[hermafroditisme|hermafrodites]] que es desenganxen quan maduren, i s'excreten i aleshores alliberen els ous. A diferència d'altres grups parasítics, els monogenis són paràsits externs que infecten animals aquàtics, i les seves larves fan la metamorfosi a la forma adulta després d'haver-se adherit a un hoste adequat.