Comtat de Pallars Sobirà: diferència entre les revisions

El '''comtat de Pallars Sobirà''' sorgí arran de la divisió del [[comtat de Pallars]], entre els fills del comte [[Sunyer I de Pallars]] ([[1011]]): [[Ramon III de Pallars Jussà]] ([[1011]] - [[1047]]) i Guillem II de Pallars Sobirà ([[1011]] - [[1035]]). El comtat de Pallars Sobirà comprenia el nucli originari de l'antic comtat de Pallars: la conca alta de la [[Noguera Pallaresa]]. AlEn finir la [[Guerra civil catalana]], el rei [[Joan el Gran]] va canviar el nom del títol per '''Marquesatmarquesat de Pallars Sobirà'''.

El comtat de Pallars Sobirà no fou gaire més que un reducte muntanyenc aïllat, sense importància dins de [[Catalunya]], tal com, segons [[Santiago Sobrequés]], es dedueix de les poques notícies que se'n tenen durant el [[segle XII]]: del comte [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]] ([[1124]]?-[[1167]]?), només se'n sap que era fill del seu antecessor [[Artau II de Pallars Sobirà|Artau II]] ([[1081]] - [[1124]]?), captiu durant uns quants anys dels [[Sarraí|sarraïns]], i que la seva dona es deia ''Agnès''; no hi ha pràcticament cap menció del comte [[Artau IV de Pallars Sobirà|Artau IV]] ([[1167]]?-[[1182]]?); el seu fill, [[Bernat III de Pallars Sobirà|Bernat II]] ([[1182]]?-[[1199]]), no va intervenir per a res en la successió del [[comtat de Pallars Jussà]], que culminà en la integració d'aquest comtat en el domini barceloní. Bernat II, a la seva mort, només deixà una filla, Guillelma ([[1199]] - [[1229]]), la qual, després de vendre el comtat al seu marit, Roger de Comenge, es féu monja; amb la qual cosa, no havent tingut fills [[Guillemina I de Pallars Sobirà|Guillelma]], s'inicià una nova nissaga pallaresa, formada pels descendents de Roger i la seva segona esposa. Tal com observa [[Ferran Valls i Taberner]], la inexistència de cap document sobre el Pallars Sobirà entre [[1205]] i [[1217]] mostra l'aïllament del comtat.

[[Fitxer:Sort-CastellComtesPallars.JPG|300px|thumb|Restes del palau comtal de Sort (2010).]]

El comte Roger I de Pallars -i [[vescomte]] de Coserans- ([[1229]] - [[1234]]) havia lluitat a [[Occitània]] contra la [[Croada albigesa]] contra el [[catarisme]], així com després participà també en la reconquestaconquesta de Tolosa el [[1217]]. Roger I donà més importància als seus dominis occitans que no pas al comtat de Pallars, que cedí al seu fill Roger II ([[1234]] - [[1256]]), el qual es casà amb Sibil·la de Berga, de qui heretà el senyoriu de Berga.

[[Arnau Roger I de Pallars Sobirà]] ([[1256]] - [[1288]]), fill de Roger II i de Sibil·la de Berga, fou nomenat per [[Jaume I]] tutor dels joves comtes [[Ermengol X]] i [[Àlvar I]] d'[[Comte d'Urgell|Urgell]]; ara bé, entre [[1275]] i [[1280]], Arnau Roger de Pallars prengué part activamentactiva en les revoltes nobiliàries contra Jaume I i [[Pere el Gran|Pere II]] el Gran. Estigué pres un any, però, posteriorment, esdevingué un dels col·laboradors més fidels de la monarquia, i, així, participà en l'[[expedició a Tunis]] ([[1282]]), combaté aen la [[Guerra de Sicília (1282-1289)|Guerra de Sicília]] i el [[1285]] aconsellà Pere el Gran en la defensa de l'[[Empordà]] contra els francesos durant la [[Croada contra la Corona d'Aragó]].<ref name="Diccionari">entrada: "Arnau Roger I de Pallars" ''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 61; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6 </ref> En temps d'[[Alfons II el Franc]], féu de mitjancer entre el rei i els nobles de la [[Unió Aragonesa]].

Al [[segle XV]], els comtes de Pallars esdevingueren els caps visibles del partit pactista, defensor de les llibertats i privilegis de les classes dirigents contra l'autoritarisme dels [[Trastàmara]], malgrat que alguns d'ells, com ara Artau de Pallars o Arnau Roger IV de Pallars, lluitessin en les campanyes d'[[Alfons el Magnànim]] a la [[Mediterrània]]. Així, en esclatar la [[Guerra dels Remences]] ([[1462]] - [[1472]]), el comte Hug Roger III de Pallars encapçalà el bàndol de la [[Generalitat de Catalunya]], enfrontada al rei [[Joan el Gran|Joan II]] ([[1458]] - [[1479]]), cosa que el va dur a reprimir brutalment el moviment remença. A causa de la seva significació en el bàndol de la Generalitat, Joan II exclogué el comte de Pallars de la [[Capitulació de Pedralbes]] ([[1472]]), amb què el rei havia posat fi a la Guerraguerra; aleshores, Hug Roger III es refugià als seus dominis, on va poder resistir fins que, el [[1484]], [[Ferran el Catòlic]] va encarregar al comte de Cardona [[Joan Ramon Folc IV de Cardona|Joan Ramon Folc IV]] la conquesta del Pallars, la qual quedà consumada el [[1488]]; el [[1491]], el rei concedí el comtat de Pallars al comte de Cardona amb el títol de marquès, però Hug Roger III continuà atacant les fronteres de Catalunya, gràcies a l'ajuda del rei de França; poc després, passà a Itàlia, on el féu presoner el [[Gran Capità]]. Hug Roger III va morir sense descendència el [[1503]], empresonat al castell de [[Xàtiva]].

== Comtes de Pallars Sobirà, segles XI al XV ==

*[http://web.archive.org/20050520210036/www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans].