|
[[Fitxer:Rail section.JPG|esquerra|thumb|Rail d'acer]]
[[Fitxer:Pasador herbron.jpg|thumb|Pestell de llautó]]
De manera anàloga a les [[Solució química|solucions]] líquides, també hi ha solucions sòlides metàl·liques que són formadesr una matriu d'[[àtoms]] (solvent) que inclou, en posició de substitució o intersticial,per altresa àtoms d'un segon element (solut)bombetes.<ref>{{GEC|0219945|Aliatge La quantitat màxima de solut que pot ser present al solvent en condicions d'equilibri és el que s'anomena solubilitat.Refractari}}</ref>
Per tal que un element metàl·lic tingui una elevada solubilitat a la [[Xarxa de Bravais|xarxa cristal·lina]] d'un altre metall és necessària la concurrència d'algunes condicions (les [[regles de Hume-Rothery]]):
# El [[radi atòmic]] del solut no pot diferir més del 15% del que tingui el solvent.
# L'estructura cristal·lina dels dos elements ha de ser similar, millor si són idèntiques.
# L'[[electronegativitat]] ha de ser la mateixa per als dos elements o el més similar possible. Si la diferència és massa gran, els metalls tendeixen a formar compostos intermetàl·lics i no solucions sòlides.
# La [[València (química)|valència]] del solut i solvent han de ser el més similars possible. La màxima solubilitat es dóna quan tots dos tenen la mateixa valència. Els metalls amb una valència petita tendeixen a dissoldre els metalls amb una valència superior.
==Tipus d'aliatges segons les seves propietats==
* '''Aliatge dur''': Dit de l'aliatge de [[duresa]] molt elevada utilitzat. Són aliatges especialment indicats per al tall de metalls, per a matrius i per a peces que requereixen gran resistència a l'[[abrasió mecànica]]. En són exemples: els [[acer]]s ràpids, els aliatges nomenats ''Stellite'' a base de [[cobalt]], [[crom]] i [[tungstè]], i els carburs aglomerats (com els metalls ''Kenna'' i vídia), constituïts essencialment per carbur de tungstè (amb addicions de carbur de [[titani]], de [[tàntal]] i de [[niobi]]) aglomerat amb [[cobalt]].<ref>{{GEC|0157407|Aliatge Dur}}</ref>
* '''Aliatge fusible''': dit de l'aliatge de punt de [[Fusió (canvi d'estat)|fusió]] molt baix (denominació sovint aplicada als aliatges que es fonen per sota de 230 °C). Són principalment aplicats en [[fusible]]s, per a la creació de motlles, foneria, entre d'altres. Com a principals components hi trobem : el [[bismut]], el [[plom]], l'[[estany (element)|estany]] i el [[cadmi]].<ref>{{GEC|0157409|Aliatge Fusible}}</ref>
* '''Aliatge refractari''': A diferència de l'anterior, l'aliatge refractari pot ésser utilitzat a temperatures elevades (de l'ordre dels 900 °C o més). Si bé no tots aquests aliatges es poden emprar sempre a 900 °C, es consideren aliatges refractaris alguns acers inoxidables austenítics (com per exemple l'acer amb el 25% de crom i el 20% de níquel) i alguns aliatges a base de níquel o cobalt, amb quantitats importants de crom. Per a resistir temperatures superiors als 1.000 °C s'empren aliatges que contenen com a components principals els anomenats metalls refractaris, que es fonen per damunt de 1.800 °C (el [[crom]], el [[molibdè]], el [[tungstè]], el [[niobi]] i el [[tàntal]]. Una de les aplicacions més antigues d'aquests aliatges és la fabricació de filaments per a bombetes.<ref>{{GEC|0219945|Aliatge Refractari}}</ref>
* '''Antifricció''': Dit dels aliatges destinats a aplicacions on cal resistència al fregament (com per exemple els coixinets que aguanten arbres en rotació). Per la seva aplicació solen ser [[duresa|durs]], per a reduir el fregament, [[Plasticitat|plàstics]], per tal de minimitzar la possibilitat d'enferritjament del sistema mecànic, i han de tenir bona conductibilitat tèrmica (per a evitar escalfaments excessius).<ref>{{GEC|0078954|Antifricció}}</ref>
| 