Secessió de Viena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Secession Vienna June 2006 007.jpg|thumb|300px|Detall del Pavelló de la ''Sezession''.]]
La '''Secessió de Viena, Sezession''' o '''Sezessionsstil''', forma part del moviment anomenat [[modernisme|''modernisme'']]. Fou fundada el 1897 a partir d'una “secessió” de 19 artistes vienesos que havien abandonat l'Associació dels artistes de [[Belles Arts]] a [[Àustria]].
 
== Història ==
La Secessió vienesa es fundà el [[3 d'abril]] dedel [[1897]] per artistes com ara [[Gustav Klimt]], [[Koloman Moser]], [[Josef Hoffmann]], [[Joseph Maria Olbrich]], [[Max Kurzweil]], [[Otto Wagner]], i d'altres. Els artistes secessionistes es queixaven del conservadorisme predominant en la Viena Künstlerhaus (Acadèmia de Belles Arts), amb la seua tradicional orientació cap a l'[[historicisme]]. Els moviments secessionistes de Berlín i de Munic havien precedit la Secessió de Viena, que no organitzà la seua primera exposició fins al 1898.
 
També el 1898, el pavelló d'exposicions de la Secessió fou construït prop de la vienesa [[Karlsplatz]]. DissenyadaDissenyat per [[Joseph Maria Olbrich]], l'edifici aviat esdevingué conegut simplement com ''la Secessió'' (''die Sezession''), encara que popularment rebé el nom de ''Col d'Or''.
[[Fitxer:Secession.jpg|thumb|esquerra|Pavelló de la ''Sezession'' de Viena.]]
[[Fitxer:Gustav Klimt 014.jpg|thumb|Els frisos de Beethoven, de [[Gustav Klimt]], s'alberguen a la planta baixa del pavelló de la Secessió.]]
 
El grup guanyà un crèdit considerable per la seua política d'exposicions, gràcies a les quals els impressionistes francesos foren molt coneguts entre el públic vienès. La catorzena exposició de la Sezession, dissenyada per [[Josef Hoffmann]] i dedicada a [[Ludwig van Beethoven]] fou especialment reeixida. Una estàtua de Beethoven de [[Max Klinger]] resta en elal centre de l'edifici, amb un famós fris de Klimt al seu voltant.
 
El 1903, Hoffmann i Moser fundaren la [[Wiener Werkstätte]] com una societat de belles arts amb l'objectiu de reformar les arts aplicades.
 
El 14 de juny dedel 1905, Gustav Klimt i altres artistes abandonaren la Secessió vienesa per discrepàncies respecte a determinats conceptes artístics.
 
== Estil==
A diferència d'altres moviments, no hi ha un únic estil que unisca el treball de tots els artistes secessionistes. El pavelló de la Secessió podria considerar-se la icona del moviment. Sobre la porta d'entrada d'aquest, fou gravat el rètol que diu "Der Zeit ihre Kunst, der Kunst ihre Freiheit", ço és, ''A cada temps el seu art, i a cada art la seua llibertat''. Cal dir que la [[tipografia]] secessionista és un element determinant: li donen gran importància a la lletra, que té un valor formal, compositiu i comunicatiu.
 
En tant que projecte de renovació artística, tractava de renovar els estils del passat davant l'empenta de la producció industrial, que estava despullant estructuralment i estèticamentestètica la realitat de l'art i la societat de l'època.
 
[[Fitxer:Jugendstil owls - Koloman Moser - Detail facade of Secession Building - Vienna.jpg|thumb|300px|esquerra|Òlibes ''Jugendstil'' - Detall de la façana del pavelló de la Secessió vienesa. Dibuixos atribuïts a [[Koloman Moser]]. [[Fitxer:Quality images logo.svg|20px|Imatge de qualitat]]]]
Línia 25:
L'estil secessionista era exposat en una revista produïda pel grup i anomenada ''Ver Sacrum'', que dissenyava decoratius cartells propis d'aquest període.
 
Encara que la ''Sezession'' se sol adscriure al [[modernisme]], cal assenyalar que presenta importants diferències amb el coetani [[Art Nouveau]] i amb altres estils semblants a aquest (el [[Modernisme|Liberty]] o ''floreale'' italià o el modernisme espanyol, per exemple); en la ''Sezession'', encara que es busca l'elegància, predomina la sobrietat formal, i fins i tot certa severitat.
 
La decoració és modernista, però ni orgànica ni naturalista, sinó estilitzada i abstracta. Els treballs són molt estructurats, i s'hi dóna molta importància a l'ordre, l'equilibri i la geometrització (el quadrat i el cub són repetits contínuament). En molts aspectes, pel seu rupturisme, la ''Sezession'' ja es pot incloure dins l'[[avantguardisme]].
 
[[Fitxer:estacio_nord_valencia.jpg|thumb|300px|dreta|Detall de la façana de l'estació del Nord de València, de [[Demetri Ribes]], en estil ''Sezession'' (1906).]]
 
Els arquitectes secessionistes sovint decoraven la superfície dels edificis amb ornamentació lineal amb ''estil d'anguila''. La Majolika Haus d'[[Otto Wagner]] a [[Viena]] (1898) és un exemple significatiu de l'ús d'aquestes línies.
 
La manera clàssica que tenia Wagner de modificar la decoració modernista no trobà suport dins el seu grup d'alumnes, que acabaren per trencar amb els secessionistes. El [[1903]], es forma un nou agrupament d'artistes: els anomenats ''Wiener Werkstätten'' o ''Tallers Vienesos'', format per [[Gustav Klimt]], [[Egon Schiele]], [[Oskar Kokoschka]] i d'altres, com ara l'arquitecte [[Josef Hoffmann]], que té al [[Palau Stoclet]] de [[Brussel·les]] (1905) la seua principal realització.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.238|llengua=castellà|consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
 
Línia 40:
 
== Bibliografia==
* Schorske, Carl E. "Gustav Klimt: Painting and the Crisis of the Liberal Ego" in ''Fin-de-Siècle Vienna: Politics and Culture''. Vintage Books, 1981. ISBN 0-394-74478-0.
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Secession}}
* [http://www.iklimt.com iKlimt.com, Life and Work of Gustav Klimt].
* [http://woka.com/infos/english/designer/hoffmann.asp Josef Hoffmann Biografie at WOKA (de/en)].
* [http://woka.com/infos/index.asp?go=english/designer/ww.asp Wiener Werkstaette].
* [http://woka.com/infos/index.asp?go=english/designer/index.asp Arts and Crafts in Vienna 1900].
* [http://www.tourmycountry.com/austria/viennajugendstil.htm Information on Jugendstil and the Secession movement of Vienna].
* [http://www.szecesszio.com szecesszio.com - Secession in Hungary].
{{Autoritat}}