Lev Trotski: diferència entre les revisions

'''Lev Davídovitx Bronstein''', més conegut com a '''''Lev Trotski''''', ([[transliterat]] també com a '''Leo''', '''Trockij''',<ref>{{GEC|0067717|Lev Trockij}}</ref> '''Trotskii''', '''Trotsky''', '''Trotskij''' o, '''Trotzky''') ([[Iànovka]], [[Ucraïna]], [[Imperi Rus|Imperi rus]], [[1877]] - [[Coyoacán]], [[Mèxic]], [[1940]]) fou un revolucionari marxista [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]] i una de les figures més destacades de la [[Revolució Russa|Revolució russa]] dedel [[1917]].

Va néixer en una família de petits terratinents [[jueus]] i va estudiar Dret a la Universitat d'[[Odessa]]. Des de ben jove, va participar en l'oposició clandestina contra el règim tsarista,; s'adherí als ideals socialdemòcrates l'any [[1896]] i organitzà una [[Lliga Obrera del Sud de Rússia]] ([[1897]]). Va ser detingut diverses vegades i empresonat dues vegades a [[Sibèria]]; però va aconseguir escapar-ne el [[1902]], i el [[1905]] es va unir a [[Londres]] amb un dels caps de l'oposició socialdemòcrata a l'exili: [[Lenin]]. Aquest el va fer entrar en la redacció del diari ''[[Iskra]]''.

Malgrat les seues discrepàncies amb Lenin, com ara la concepció autoritària del partit, va col·laborar amb ell i va intentar en va reconciliar la facció que dirigia (els [[bolxevic]]s) amb la facció rival de la socialdemocràcia russa (els [[menxevic]]s). Va tornar a Rússia per a participar en la [[Revolució de 1905|Revolució del 1905]], en la qual va organitzar el primer [[soviet]] o consell revolucionari. En fracassar la [[revolució]], va ser deportat una altra vegada a Sibèria i novament en va escapar ([[1906]]).

Lev Trotski, va ser el cinquè fill d'una parella de petits terratinents [[jueu]]s de classe mitjana. Va estudiar matemàtiques per un breu període en Nikolayev. Va ser en esteest període en què comença el seu verdader activisme. Primer, adherit a l'anomenat [[populisme agrari|''populisme agrari'']] per a després integrar-se definitivament en el [[marxisme]]. És en Nikolayev on va organitzar la [[Lliga Obrera del Sud de Rússia]], les activitats de la qual contra el règim autocràtic [[tsarista]] farien que fóra detingut, empresonat i posteriorment desterrat a [[Sibèria]].

Finalment, aconseguix evadir-se del seu empresonament i aconseguix arribar a [[Londres]] on coneix [[Lenin]], [[Julius Martov]] i [[Gueorgui Plekhànov]], principals dirigents del [[Partit Obrer Socialdemòcrata Rus]] (POSDR), que editaven el periòdic ''[[Iskra]]'' ("'L'espurna"'), amb el qual va col·laborar. És llavors quan començarà a utilitzar el pseudònim de Trotski, nom d'un dels seus carcellers de Sibèria. Durant esta època, no arriba a emmarcar-se en cap dels dos corrents dins del partit: lales faccions [[bolxevic]] i la [[menxevic]].

En el segon congrés del POSDR, celebratrealitzat a [[Londres]] enel [[1903]], Trotski va coincidir en la primera part amb Lenin, però en les qüestions centrals que van delimitar els camps entre els marxistes revolucionaris encapçalats per Lenin i els reformistes, el Programaprograma i els Estatutsestatuts, Trotski es va alinear amb els menxevics, qualificant Lenin com el ''"cap de l'ala reaccionària del Partit"'' i desorganitzador del POSDR.<ref>Història del moviment obrer: El naixement del bolxevisme, 2a part: Trotsky contra Lenin, en [http://es.internationalism.org/rint/2004/117_histo2.html Revista Internacional nª117. ]</ref> Tanmateix, no va establir vincles forts amb la facció menxevic.

Apartat dels principals dirigents de la socialdemocràcia, es va afanyar a tornar a [[Rússia]] per a participar en la [[revolucióRevolució de 1905]], durant la qual va ser un dels organitzadors del primer [[soviet]] (consell revolucionari) ena [[Sant Petersburg]], i va assumir el paper de dirigent principal. Fracassada la revolució, va ser empresonat i deportat novament a Sibèria. Durant esta època, escriu dosdues de les seues obres: ''1905'' i ''Resultats i perspectives''.

EnEl [[1912]], va participar activament de l'anomenada ''Aliança d'Agostagost'', alineant-se junt amb els menxevics liquidacionistes, i es va oposar fèrriament a l'organització d'un partit fermament [[centralisme democràtic|centralitzat]]. Va ser el que ell mateix va anomenar "una aliança d'elements heterogenis contra l'ala proletària del partit".<ref>[http://www.marxists.org/espanol//trotsky/1940s/edm5.htm D'un arrap al perill de gangrena.] L. Trotsky, 1940. </ref>

=== Després de la Revolució dedel 1917 ===

Després de recórrer mig món entrant en contacte amb els focus de conspiradors revolucionaris, es va traslladar a Rússia tan bon punt va esclatar la [[revolució russa|Revolució de febrer dedel 1917]], que va derrocar [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]]. Abandonant la seua trajectòria anterior de [[socialisme|socialista]] independent (en relació amb els [[menxevics]]), entrantentrà al [[Partit Bolxevic]] i va ser triat president del [[Soviet de Petrograd]]. Exercí un paper central en la conquesta del poder per [[Lenin]]: va ser el principal responsable de la presa del [[Palau d'Hivern]] pels bolxevics, que va instaurar el govern [[socialisme|socialista]] a Rússia ([[revolució d'octubre|Revolució d'octubre dedel 1917]]).

Encara que Lenin va ocupar la cúspide del poder, Trotski va exercir un paper important en el govern soviètic fins a la mort d'aquell. Com a primer [[Ministre d'Afers Exteriors (Rússia)|comissari d'Afers Estrangers de la Rússia bolxevic]] ([[1917]]-[[1918]]), va negociar amb els alemanys el [[Tractattractat de Brest-Litovsk]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hardach |nom=Gerd |títol=The First World War, 1914-1918 |url=http://books.google.cat/books?id=q_G_Qnag_TcC&pg=PA233&dq=Brest-Litovsk+march+1918&hl=ca&sa=X&ei=b7HgUozAJs3M0AWWgoGIBA&ved=0CFgQ6AEwBg#v=onepage&q=Brest-Litovsk%20march%201918&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1981 |pàgines=233 |isbn=0520043979}}</ref> que va retirar el país de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] per a respondre als desitjos de pau de les masses i concentrar-se en la consolidació de la Revoluciórevolució. Després va ser [[Ministre de Defensa de la Unió Soviètica|comissari de Guerra]] ([[1918]]-[[1925]]), càrrec des del qual va organitzar l'[[Exèrcit Roig]] en condicions molt difícils i va derrotar en una llarga [[guerra civil]] els exèrcits blancs (contrarevolucionaris) i els seus aliats occidentals ([[1918]]-[[1920]]).

Membre principal del [[Politburó]] després de Lenin, recolzaria a esteest en les seues principals innovacions fins que una [[apoplexia]] va obligar Lenin a apartar-se de la política. En oposició a Trotski, es van unir [[Grigori Zinóviev]], [[Lev Kàmenev]] i [[Stalin]]. Aquest agrupament, una vegada que va aconseguir apoderar-se de la direcció del Partit, va acusar Trotski de cometre serioses violacions aen la disciplina del partit, amb l'objectiu de debilitar les seues organitzacions. En conseqüència, Trotski és primer destituït com a comissari de Guerra, després apartat de la direcció del partit i posteriorment expulsat del mateixd'aquest. Més tard, seria deportat al [[Kazakhstan]] ([[Àsia Central|Àsia central]]) i finalment expulsat de l'[[URSS]] enel [[1929]].

Des de llavors, els ideòlegs oficials del règim es van encarregar de revisar la figura de Trotski (arribant inclúsfins i tot a [[Fotografies trucades en la Unió Soviètica|trucar fotografies]] originals a fi de fer-lo desaparèixer, per exemple, del lloc que ocupava junt amb Lenin mentre esteest pronunciava un discurs), fent-lo aparèixer com un traïdor, encara que el treball historiogràfic posterior ha demostrat que no són certes les asseveracions fetes contra ell.

Finalment, Lev Trotski arriba a [[Mèxic]], després d'una sèrie de gestions realitzades principalment pel pintor mexicà [[Diego Rivera]] davant del president [[Lázaro Cárdenas]], qui, enel 1938, li concedix l'asil polític. A la seua arribada, Trotski va ser rebut en elal port de Tampico per [[Frida Kahlo]], esposa de Rivera, i transportat cap a la ciutat de Mèxic a bord del tren presidencial. Va viure ena la "Casa Blava", domicili de Frida i Diego ena Coyoacán, fins a la ruptura política amb esteest últim, que es va donar enel 1939. En eixeeix any, va canviar la seua residència al Carrercarrer de Viena, també ena Coyoacán, on va viure fins al dia de la seua mort. En eixa casa, Trotsky va patir dos atemptats, el primer d'ellsaquests ocorregut al maig dedel 1940. Durant la matinada del dia de l'atemptat, un comando de 20 hòmens armats comandats pel pintor [[David Alfaro Siqueiros]], va aconseguir penetrar a la casa amb la complicitat de Robert Sheldon Hart, un guardaespatlles de Trotski que era un doble agent. Els intrusos van disparar prop de 400 tirs amb armes de gros calibre. El mateix Siqueiros va disparar contra el llit on dormien Trotski i la seua esposa Natalia Sedova, sense aconseguir assassinar-los, perquè van aconseguir proveirescudar-se junt amb una paret, al costat del seu llit. Els guàrdies de Trotski van repel·lir els intrusos i estos van haver de fugir sense aconseguir la seua comesa. Uns mesos més tard, el 20 d'agost dedel 1940, Trotski va patir un segon atemptat en eixa mateixa casa, que li costaria la vida. Ramon Mercader, conegut amb l'àlies de ''Jacques Mornard'', va entrar a l'habitatge amb enganys i va clavar salvatgement un piolet en elal cap de Lev Trotski, qui confiadament, assegut en elal seu escriptori, llegia un escrit que esteest home li havia entregatdonat. Trotski va morir l'endemà en un hospital de la [[Cruz Verde]], ena la Ciutat de Mèxic. Cal assenyalar que, a les seues exèquies, van assistir prop de tres-centes mil persones, en una ciutat que, en aquell moment, a penes comptava ambtenia uns quatre milions d'habitants.

Durant els seus anys d'exili, Trotski escriuria diversos assajos: (l'autobiografia [[La meua vida: biografia de Lev Trotski|''La meua Vidavida'']], [[Història de la Revolució Russa|''Història de la Revolució russa'']], [[La revolució traïda|''La revolució traïda'']]), i articles sobre temes d'actualitat ([[estalinisme]], [[nazisme]], [[feixisme]], la [[Guerra Civil espanyola]]). Des del seu exili, també encapçalaria l'oposició comunista dissident, que formaria la [[IV Internacional]].

* [[Trotskisme]].

* [[Leninisme]].

* [[Oposició d'esquerra]].

* [[Estalinisme]].

* [[Exèrcit Roig]].

* [http://www.trotskyana.net/ The '''Lubitz TrotskyanaNet''', sobre Trotski i el trotskisme] {{en}}.

* [http://www.marxists.org/catala/trotsky/index.htm Enciclopèdia del marxisme].